Fotogaleria

Jornaleres sirianes al Líban, supervivència forçada sense drets

Arran de la guerra civil a Síria, més de cinc milions de persones, segons l’ACNUR, han hagut d’abandonar el seu país i buscar refugi fora de les seves fronteres a l'Orient Mitjà. El Líban és el país que més refugiades sirianes per habitants està acollint. Al registre de l'ONU figuren 924.161 persones, tot i que el govern declara que es tracta d'un milió i mig. Amb una superfície equivalent a una tercera part de Catalunya i una població de sis milions de persones, s’estima que una de cada quatre habitants del Líban és una persona refugiada, entre sirianes i palestines. Les refugiades han estat autoritzades a treballar al país i a decidir on establir-se depenent dels contactes i el poder adquisitiu. A la vall de la Bekaa hi ha al voltant d’un 40% de persones refugiades sirianes, unes 350.000 distribuïdes en assentaments informals en petites parcel·les arrendades que es paguen amb diners o amb mà d’obra. En aquest context, dones i nenes es veuen abocades a treballar al camp per a terratinents del Líban en condicions d'explotació, tot i que el seu salari esdevé una gran aportació per a la supervivència familiar

febrer 18, 2020

La recollida del carabassó comença a les 4 del matí | Eva Parey

La vall de la Bekaa és una regió fèrtil a l’est del Líban, a tan sols set quilòmetres de la frontera amb Síria. Dones i nenes dels assentaments informals treballen diàriament com a jornaleres per a terratinents als afores de Bar Elias | Eva Parey

La jornada arrenca a les 5.30 del matí. El Shawish o algun dels seus familiars s’encarreguen dels trasllats | Eva Parey

Dones i nenes són transportades des de l’assentament informal d’un camp fins a un altre, per torns i en camions | Eva Parey

Mares i filles treballen juntes al camp. Tot i que el seu salari és molt baix, 3 dòlars diaris en la temporada d’hivern, és una gran contribució per als ingressos del nucli familiar | Eva Parey

Una nena de vuit anys treballa en la recol·lecció del rave | Eva Parey

Les jornaleres treballen al peu de les muntanyes frontereres amb Síria. Algunes les van creuar legalment abans de l’any 2015, d’altres, de manera clandestina un cop es va controlar l’entrada de sirianes a la frontera | Eva Parey

Les jornades a l’estiu poden arribar a les deu o catorze hores. Per mitja jornada cobren 4 dòlars, el doble per la completa | Eva Parey

Les llargues jornades de l’estiu, que poden arribar a quinze hores, deixen esgotades les jornaleres. El poc temps que tenen per descansar a la tenda el dediquen a les tasques de la llar i a cuidar la família | Eva Parey

Més enllà dels ajuts que reben de l’ACNUR, hi ha casos en què els homes no treballen i el salari de les jornaleres, de mares i filles, és l’únic ingrés que prové amb regularitat | Eva Parey

Per a la recol·lecció de la patata no es requereix experiència prèvia, per això és una feina que la realitzen nens i nenes a partir dels deu anys. Es fa al llarg del matí i el salari és de 4 dòlars independentment de si es tracta d’una nena novella o d’una dona veterana | Eva Parey

Alguns terratinents i capatassos exerceixen abús de poder a l’hora de controlar la feina de les jornaleres, esbroncant-les severament si no realitzen bé qualsevol activitat. Poden arribar a amenaçar-les o fins i tot a colpejar-les | Eva Parey

Dones i nenes libaneses o d’origen sirià que estan sense feina esperen al final de la jornada de la recol·lecció de la patata per emportar-se en sacs les restes que queden al camp | Eva Parey

Algunes refugiades sirianes ja coneixien la feina al camp abans de fer-se jornaleres, perquè a Síria tenien terra que explotaven per a consum propi. D’altres han hagut d’aprendre la feina al camp un cop refugiades al Líban | Eva Parey

Nenes a partir dels deu anys treballen en la recol·lecció de la patata. Algunes ho fan un cop abandonada l’escola, donat que la família necessita més ingressos per a la supervivència. D’altres només treballen durant la temporada d’estiu i els caps de setmana per poder assistir a l’escola | Eva Parey

Les jornaleres preguen perquè la guerra finalitzi aviat per poder tornar a Síria. | Eva Parey

Cada família de refugiades sirianes viu en una tenda construïda amb fusta i lones a dins d’un assentament informal. L’ACNUR els proporciona atenció i ajuts, però són les famílies les que han de pagar al Shawish el lloguer de la parcel·la i les despeses d’aigua i llum | Eva Parey

Segons un estudi de l’Organització Internacional del Treball, una jornalera refugiada siriana cobra menys de la meitat que els refugiats sirians treballant en qualsevol altra feina en la construcció, ramaderia i venda ambulant, i quatre vegades menys que els libanesos | Eva Parey

Algunes jornaleres no havien treballat mai a Síria. N’han après a la vegada que han ensenyat a les seves filles. Hi ha famílies sirianes que no es plantegen tornar un cop acabada la guerra perquè ho han perdut tot i perquè al Líban, tot i que en condicions precàries, han aconseguit establir-se | Eva Parey

Jornaleres sirianes al Líban, supervivència forçada sense drets

Donacions

Fes una donació