Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Llengua de signes catalana, tan visual com invisible

A Catalunya hi ha aproximadament 30.000 persones amb discapacitat auditiva, i es calcula que la meitat utilitza la llengua de signes catalana. L’Ervin, la Marian, la Blanca, la Mar i la Rosa en són usuàries. Comparteixen la seva experiència respecte a la parla signada i la seva postura sobre la importància i la necessitat d’ensenyar la LSC als infants sords

 

Escoltar amb els ulls. És el dia a dia de la comunitat sorda que es comunica amb el signe. A Catalunya, amb la llengua de signes catalana (LSC). Visual per la naturalesa de la llengua; invisible perquè la sordesa, a primer cop d’ull, no es detecta, no es fa evident. Perquè la comunitat sorda passa desapercebuda en un món oïdor.

La sordesa es pot classificar segons el grau de pèrdua auditiva que té cada persona: sordesa lleu, mitjana, severa o profunda; i segons el moment de l’adquisició: sordesa prelocutiva (si es detecta abans d’aprendre a parlar), perilocutiva (si apareix entre els dos i els quatre anys) i la sordesa postlocutiva (quan la persona perd l’oïda després d’haver adquirit el llenguatge oral).

 

Entendre el món a través de la vista

Al món existeixen vora 130 llengües de signes, totes amb la seva pròpia gramàtica i lexicologia i un desenvolupament històric singular. Les llengües de signes no són imitacions gestuals ni mímica, són llengües reconegudes que acompleixen totes les funcions comunicatives possibles, i que tenen unes característiques que les distingeixen. A Catalunya hi ha 30.000 persones amb discapacitat auditiva, i es calcula que la meitat utilitza la LSC.

Al món existeixen vora 130 llengües de signes, totes amb la seva pròpia gramàtica i lexicologia i un desenvolupament històric singular. A Catalunya hi ha 30.000 persones amb discapacitat auditiva, i es calcula que la meitat utilitza la Llengua de signes catalana

La Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca) treballa perquè les persones sordes tinguin accés a la comunicació i la informació. El seu president, Albert R. Casellas, explica que “el col·lectiu sord català és un grup social que necessita accessibilitat i sensibilització social per a la plena integració a la societat”. Casellas sosté que la llengua de signes catalana és una eina clau per a la integració, però que “està en perill d’extinció per falta de recursos i d’ajuda”.

 

Assegurar una llengua als infants sords

La Fesoca denuncia que hi ha una tendència a abordar la sordesa com “una problemàtica mèdica, com una malaltia o discapacitat, sense contemplar i entendre la realitat sociocultural, sociolingüística o comunitària”. Casellas vol fer entendre la llengua de signes com la “llengua natural” dels sords, que els permet comunicar i viure en un entorn que fa servir la llengua de signes i també la llengua parlada, segons la capacitat auditiva de cadascú. Defensa la llengua de signes com un dret per a qualsevol persona sorda, amb restes auditives o no, i també per a persones oïdores que vulguin parlar-la.

Per això, des de la Fesoca i des de l’associació Volem Signar i Escoltar –que promou la llengua de signes catalana en l’àmbit educatiu– es defensa que durant l’etapa de 0 a 3 anys és essencial que qualsevol infant sord adquireixi la llengua de signes (en aquest cas la catalana), per garantir que l’infant no es quedi sense l’aprenentatge d’un llenguatge i, així, assegurar-li un bon desenvolupament cognitiu. Consideren imprescindible que s’informi les famílies amb infants sords de la importància de l’aprenentatge de la llengua de signes, ja que, d’entrada, és l’única llengua que els serà 100% accessible.

La Fesoca denuncia que hi ha una tendència a abordar la sordesa com “una problemàtica mèdica, com una malaltia o discapacitat, sense contemplar i entendre la realitat sociocultural, sociolingüística o comunitària”

Existeix, però, un debat sobre la complementarietat entre la parla signada i les noves tecnologies, ja que els audiòfons i els implants coclears generalment milloren l’adquisició de la llengua oral en els infants sords. Algunes escoles logopèdiques consideren fins i tot que l’aprenentatge de la llengua de signes obstaculitza l’adquisició de la llengua parlada. Tant la Fesoca com l’associació Volem Signar i Escoltar, però, consideren que la llengua de signes és imprescindible des del primer moment de la detecció de la sordesa, i que les tecnologies han de ser del tot compatibles amb ensenyar la llengua de signes als infants sords. Igualment, posen en dubte que des de les administracions públiques s’informi de la importància real de la LSC.

La Fesoca considera necessari evitar situacions en les quals persones sordes arriben a l’adolescència, després d’un implant coclear, sense conèixer la llengua de signes. “Moltes persones sordes no se senten integrades enlloc, i es troben en uns llimbs entre un món i l’altre. En un entorn parlant, no poden entendre a tothom, però quan arriben a la comunitat sorda, no saben la llengua de signes. Acaben totalment aïllades”, lamenta Albert R. Casellas. Per garantir la màxima integració a la societat, el president de la Fesoca insisteix en la necessitat “d’informar i explicar totes les opcions existents, ja que les famílies no les saben si no han vist una persona sorda en tota la seva vida”. Cal evitar la privació lingüística perquè genera una doble dificultat a les persones sordes.

 

Manca de suport institucional

Per tal de respondre a aquestes i altres necessitats, l’any 2010, el Parlament de Catalunya va consensuar una llei amb tots els col·lectius de persones sordes. És la llei 17/2010 de la Llengua de signes catalana, que determina el dret d’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació de la LSC i els seus òrgans de difusió, de normativització i de participació social. La Fesoca va contribuir a aquesta llei i en va celebrar l’aprovació, però constata que “es va desar al calaix i no s’aplica”. Segons el president de la Fesoca, la llei “no està dotada de pressupost i no sembla que hi hagi voluntat política per fer-la valdre. Les ajudes que hi ha actualment són deficients i aquest fet fa que les persones sordes puguin tenir greus dificultats per integrar-se i desenvolupar-se”.

Aquesta escletxa entre les previsions de la llei i la realitat per a les persones sordes es reflecteix en l’àmbit educatiu. L’associació Volem Signar i Escoltar denuncia que només hi ha una escola d’educació ordinària, un institut, i dos centres d’educació especial a tot Catalunya que garanteixen l’educació amb interpretació a la LSC en la totalitat de l’horari lectiu. Asseguren que la resta de centres recollits pel Departament d’Educació només proporcionen interpretació durant hores concretes, però no durant totes les hores lectives dels infants i joves, i que és insuficient.

L’associació Volem Signar i Escoltar denuncia que només hi ha una escola d’educació ordinària, un institut, i dos centres d’educació especial a tot Catalunya que garanteixen l’educació amb interpretació a la LSC en la totalitat de l’horari lectiu

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en concret la Subdirecció General d’Educació Inclusiva, nega aquestes xifres i assegura que hi ha vora una desena de centres arreu de Catalunya, incloent-hi centres d’educació primària i secundària, que són bilingües en llengua oral i LSC. En tot cas, les dades oficials confirmen que durant el curs passat, només 185 infants sords a Catalunya van ser escolaritzats en modalitat bilingüe (que adopta tant la via oral com la signada), mentre que la resta d’alumnat sord, aproximadament 1.700 infants i joves, van ser escolaritzats únicament en modalitat oral.

L’associació Volem Signar i Escoltar i l’Associació de Famílies amb Infants Sords de Catalunya (APANSCE) van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un incompliment de la llei per part del Departament d’Educació, i segueix en tràmit sense resolució definitiva. Manifesten que “hi ha un gran nombre d’alumnat sord que pateix privació lingüística en diferents graus, i que hi ha una manca d’intèrprets a les aules. Tot això afecta el desenvolupament cognitiu, lingüístic i psicosocial dels infants sords”.

També altres instàncies adverteixen de la delicada situació de la llengua signada a Catalunya. El Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona assenyala que la llengua de signes catalana podria desaparèixer d’aquí a 40 anys si no hi ha un canvi de rumb amb unes polítiques que la protegeixin i la potenciïn. El que està en joc no només és la continuïtat d’una llengua, sinó la possibilitat d’integració del col·lectiu sord català.