Només feia vuit dies que ETA havia declarat un alto el foc permanent, general i verificable quan, la matinada del 18 de gener de 2011, sis joves van ser detinguts a Navarra. La Guàrdia Civil, sota les ordres del jutge de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Grande-Marlaska, van anar casa per casa a buscar Íñigo González, Jon Patxi Arratibel, Gorka Mayo, Gorka Zabala, Iker Moreno i Xabier Beortegui. Acusats de ser “membres desdoblats de l’organització Ekin” i sota el paraigua de la teoria del tot és ETA, van passar més d’un any en presó preventiva. Dijous que ve, 14 d’abril, tots ells excepte Beortegui –absolt sense càrrecs– seran jutjats a l’Audiència Nacional espanyola, amb una petició fiscal de vuit anys de presó.
El que no serà jutjat són les tortures que denuncien haver patit els processats en el sumari 4/2014 durant els quatre i cinc dies d’incomunicació, en aplicació de la llei antiterrorista. Precisament, el crit d’auxili que va llançar Jon Patxi Arratibel en substituir el seu cognom per Aztnugal (ajuda al revés en èuscar) a la declaració policial va donar nom a la campanya de solidaritat amb els processats. La paraula que Arratibel va utilitzar per comunicar el patiment i demanar ajuda, s’ha convertit en un lema que, segons Iker Moreno, versa sobre dos eixos: la resolució del conflicte al País Basc i la voluntat d’acabar amb la xacra de la tortura.
Les denúncies que van presentar han estat arxivades per la justícia ordinària sota l’argument que no hi havia indicis de la comissió del delicte, però, en canvi, el 5 de maig de l’any passat, arran de la denúncia d’Arratibel, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va emetre la setena sentència que condemna l’Estat espanyol per no investigar la tortura. Tot i que Beortegui no serà processat, el seu cas també es va portar a Estrasburg i està pendent de resolució.
Tot i que les denúncies es van arxivar, el Tribunal d’Estrasburg ha condemnat l’Estat per no investigar-les i el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura dóna veracitat als mals tractes
Asfíxia, cops, exercici físic forçós i humiliacions són algunes de les pràctiques de tortura que van denunciar els processats i que ara relaten al web de la campanya Aztnugal. Iker Moreno fa dos anys que rep teràpia per l’experiència viscuda. “Van utilitzar la tortura per trencar-nos i aconseguir que firméssim una declaració contra altres persones”, assegura Moreno, “és així com et posen la llavor de la culpabilitat a dins”. Després de les sessions de tortura –relata– el van enviar a fer la declaració policial amenaçant-lo de continuar si no signava el que volien. De cara al judici, però, segons una de les advocades, Amaia Izko, les declaracions policials no s’haurien de tenir en compte, ja que han denunciat que es van produir sense respectar els drets fonamentals i no van ser ratificades davant del jutge.
Veracitat de les tortures
Han passat més de cinc anys de les detencions i els processats asseguren que encara en pateixen les seqüeles: “He patit estrès posttraumàtic, tinc obsessió amb les matrícules i les memoritzo, pateixo sobresalts i ansietat quan hi ha algun soroll de nit”. Iker Moreno es remunta encara més enrere. Dos anys abans, en altres detencions, ja havia sortit el seu nom i va començar a patir seguiments policials. La incertesa i l’espera de la detenció, relata Moreno, “no et deixa dormir a les nits”. La d’Aztnugal va ser una de les darreres ràfegues de detencions de l’època en què el Ministeri de l’Interior espanyol estava liderat per Alfredo Pérez Rubalcaba. Després que finalitzessin les negociacions entre el govern central i ETA, el 2007, Pérez Rubalcaba va prometre una resposta repressiva contundent: 200 detencions abans de les eleccions de 2008 –una xifra que va superar. Arnaldo Otegi i la resta de detingudes en el cas Bateragune van entrar dins les previsions d’Interior.
Iker Moreno denuncia que, durant el viatge a Madrid, li van lligar les mans a l’esquena amb una corda i li van posar un antifaç: “Van començar les humiliacions, els cops i les postures forçades”. A Madrid, va estar quatre dies entre una cel·la fosca i freda de 5×2 metres i les sales d’interrogatoris, desorientat espacialment i temporalment. Assegura, com els altres detinguts, que, en múltiples ocasions, el van sotmetre a la coneguda tècnica de la bossa, mitjançant la qual es priva la persona d’oxigen durant un període de temps determinat. “Combinaven la bossa amb exercicis físics extenuants”, relata Moreno. A més, afirma que el van despullar i el van amenaçar de violar-lo amb un pal. Arribat un punt, “ja no aguantava més i l’única escapatòria que veia era la mort”.
Tots cinc van relatar les tortures davant del jutge Grande-Marlaska. Moreno recorda que es va enfonsar: “Feia mala olor, no portava samarreta, em costava estar dret, em tremolava la veu i plorava… Però ell em va mirar des del seu altar com si no volgués creure’s el que li havia explicat”. Fernando Grande-Marlaska ja ha estat criticat per no prendre les mesures pertinents per investigar la tortura. En el cas de Beatriz Etxebarria, detinguda juntament amb tres persones més l’1 de març de 2011, el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT) i, fins i tot, el jutge Ramon Sáez de l’Audiència Nacional van reprovar Grade-Marlaska per no evitar ni investigar les tortures.
Moreno, com els altres detinguts, assegura que, en múltiples ocasions, el van sotmetre a l’anomenada tècnica de la bossa, mitjançant la qual es priva la persona d’oxigen durant un lapse de temps determinat
Precisament, una delegació del CPT també va entrevistar Iker Moreno quan estava a la presó i deu persones més detingudes en les dues operacions, el 18 de gener i l’1 de març de 2011. Segons l’informe de l’organisme, la delegació va rebre “al·legacions creïbles i consistents de mal tracte” de deu de les onze persones amb qui van mantenir entrevistes. El comitè recull, tal com relata Moreno, que els mals tractes van començar amb el trasllat a Madrid i que, durant els interrogatoris, els van col·locar la bossa de plàstic al cap per provocar-los sensació d’asfíxia i, simultàniament, els van obligar a fer exercicis físics prolongats. Després de recollir tot tipus de detalls dels maltractaments, l’organisme europeu insisteix en el fet que ha estat cridant l’atenció de les autoritats espanyoles durant dues dècades i denuncia que les recomanacions de dur a terme una investigació rigorosa i independent mai no es van dur totalment a la pràctica.
El metge forense Paco Etxeberria, que va participar en una jornada organitzada per la campanya Aztnugal el 13 de febrer passat amb motiu del Dia Contra la Tortura al País Basc, lidera un equip que està elaborant un estudi sobre la tortura, encarregat pel govern basc. En un primer informe, s’han recollit 5.000 denúncies per mals tractes a detingudes entre els anys 1960 i 2013, la majoria perpetrades en comissaries de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. De totes les denúncies, només n’han resultat vint sentències fermes i 49 persones condemnades.
El judici, que s’allargarà fins al 21 d’abril, és presidit per Concepción Espejel, una jutgessa afí al PP i amiga de María Dolores de Cospedal, presidenta del PP de Castella-la Manxa i secretària general del partit. Espejel ha protagonitzat alguns episodis polèmics, com quan va protegir el rostre del torturador conegut com Billy El Niño o quan va votar contra la decisió de la resta de magistrats de l’Audiència Nacional de retornar la llibertat condicional a Josu Uribetxebarria Bolinga, pres que patia un càncer terminal. L’octubre de 2015, per primera vegada, l’Audiència Nacional va decidir apartar Espejel, juntament amb Enrique López, del cas Gürtel –la xarxa de corrupció vinculada al PP– pels seus vincles amb el Partit Popular.
