Al davant, un camp de golf amb moltes hectàrees de gespa verda, brillant i hidratada. Als accessos, un seguit d’urbanitzacions amb habitatges d’aparença luxosa que transmuten el paisatge de la zona. Més enllà, quilòmetres de terra i muntanyes semiàrides –amb pocs rastres de vegetació i d’aigua– envolten aquest paratge esportiu i residencial. Ens trobem al Vinalopó, però podríem estar descrivint el paisatge de qualsevol dels camps de golf que es troben en comarques com el Baix Segura o la Marina Baixa. Un escenari de contrastos on el verd de les instal·lacions de golf –i el suposat luxe de les urbanitzacions i els complexos turístics adjacents– xoca de front amb una realitat d’escassetat d’aigua, conseqüència del clima sec i l’ambient àrid o semiàrid.
Fa dècades que la desertificació apareix com un dels grans problemes que assola l’Estat espanyol, l’únic territori de l’Europa occidental afectat per processos greus d’avenç de la sorra i pèrdua de la vegetació. L’any 2007, en ple èxtasi del sector turístic i de la construcció, el ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través del Programa d’Acció Nacional contra la Desertificació, va fer públic el mapa de la problemàtica en l’àmbit peninsular. Quedava palesa l’amenaça d’un risc molt alt a diverses zones com la Manxa i gran part del litoral mediterrani.
El turisme massiu i el golf redueixen els recursos hídrics del territori més densament poblat del País Valencià
Al País Valencià, les comarques valencianes de més al sud –des de la Marina fins al Baix Segura– són les més afectades per un risc imminent de desertificació, tot i que també trobem petjades amenaçadores a la resta del territori. L’erosió del sòl, els climes àrids i semiàrids, el malbaratament humà i industrial de l’aigua, l’augment de la temperatura global, l’escassetat de pluges, l’augment de l’evaporació i uns recursos hídrics limitats, sumat als episodis anuals de pluges torrencials i sequeres prolongades, són la combinació que dona pas a aquest fenomen, que, de moment i segons apunta la ciència, sembla irreversible. No obstant això, tot i el greu dèficit hídric que arrosseguen, aquestes comarques són les que més camps de golf alberguen, amb 20 dels 32 existents.
L’any 2006 s’havien projectat més de 180 camps de golf al conjunt del País Valencià. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, aquesta xifra no s’ha materialitzat i en consten 3 en funcionament a la província de Castelló, 9 a la de València i 20 a la d’Alacant. La major densitat de camps de golf s’ubica en unes comarques que han estat reconvertides en aparador turístic internacional sota la marca “Costa Blanca”, al qual se suma l’acció promotora de l’Associació de Camps de Golf de la Costa Blanca, que dirigeix la seva oferta a un públic adinerat i selecte. Cal destacar que, a diferència d’altres instal·lacions esportives més populars, els camps de golf han estat promoguts i creats per capital privat, degut al fet que es necessita una forta inversió per al manteniment diari de les grans extensions de terreny que ocupen. El seu impacte se suma al fet que es tracta de les comarques més densament poblades del País Valencià (amb més necessitat de consum d’aigua residencial) i on, segons denuncia Ecologistes en Acció, només es conserven 25 quilòmetres de línia litoral sense urbanitzar.
Les comarques alacantines, a més, només conserven 25 quilòmetres de litoral sense urbanitzar
Diversos estudis institucionals i acadèmics sobre la problemàtica de l’aigua al País Valencià i sobre l’impacte dels camps de golf han pogut determinar quin és el volum d’aigua que anualment es malbarata en eixes instal·lacions. Als camps de 9 forats, que solen agafar entre 7 i 10 hectàrees de sòl, el consum és d’uns 70.000 metres cúbics d’aigua a l’any; als camps de 18 forats, que ocupen entre 40 i 60 hectàrees, el consum se situa entre els 300.000 i els 500.000 metres cúbics, i als camps de 36 o 54 forats, que solen ocupar més de 70 hectàrees, les necessitats hídriques es disparen per sobre dels 750.000 metres cúbics a l’any (l’equivalent a 300 piscines olímpiques). En aquest sentit, i amb dades actuals de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol sobre el consum d’aigua diari per habitant, els recursos hídrics que es destinen durant un any al reg d’un camp de golf de 18 forats –que és el més habitual– equivalen al consum domèstic anual d’una població d’entre 5.000 i 10.000 habitants. Aquesta comparativa posa sobre la taula la falta de control de les institucions públiques –locals i autonòmiques– sobre l’ús de recursos finits i essencials com l’aigua, una factura que es pagarà molt cara en el futur.
“Aquest model econòmic de monocultiu turístic és insostenible. Si partim del fet que l’aigua que tenim és 50, que nosaltres augmentem les necessitats fins a 55 i que el canvi climàtic fa que augmenten fins a 70, l’aigua ha de vindre d’algun lloc. Alguns empresaris resolen açò fent irregularitats, però a llarg termini no hi haurà manera de solucionar-ho”, remarca Patricio García, director del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). “Ja ha passat a Ciutat del Cap o a Califòrnia: hi ha hagut temporades i mesos on només han tingut una hora d’aigua al dia per poder gastar a casa, i això vindrà. El que passa és que no hi ha lloc on anar-se’n; l’únic lloc on podrem migrar serà al nord d’Europa, que tindran unes condicions menys fredes que les actuals i per tant seran les principals zones receptores de població d’aquí a cinquanta anys”, opina el científic.
“Els plantejaments són prou catastròfics, però des de l’administració i des de la política institucional hi ha eines i coses que es poden fer: saber quins són els recursos que tenim i quins tindrem en la previsió de canvi climàtic i desertificació, comptar amb la previsió de creixement de la població i amb les previsions de migracions que es donaran i augmentar els diners públics enfocats a fomentar polítiques, tant de producció o d’habitatge, que estiguen d’acord amb eixes limitacions climàtiques. No hi ha altra opció”, conclou García.
Deserts de luxe
“Fa més de deu anys vaig fer un treball d’anàlisi sobre camps de golf i recursos hídrics a l’Estat espanyol. Llavors les xifres que m’eixien ja mostraven les conseqüències nefastes per a l’aigua”, exposa Zulema Centeno, membre d’Ecologistes en Acció d’Alacant i professora d’economia a la Universitat d’Alacant. “Si estiguérem a Anglaterra, on plou molt, encara es podria fer un informe positiu, però som pràcticament al nord d’Àfrica. Les conclusions foren que no hi havia la necessitat de gastar aigua per crear zones humides enmig de deserts per a un entreteniment privat i elitista, tant per la insostenibilitat a llarg termini com pel malbaratament de l’escassa aigua disponible”. Segons un informe del CSIC de l’any 2016, més de 90.000 hectàrees de les comarques alacantines (una sisena part de la superfície total) es troben en procés de desertificació.
Encara que la llei valenciana que regula els camps de golf els obliga a regar amb aigua depurada i a gestionar l’aigua contaminada i els residus generats, aquesta suposada eficiència no sempre és així. Per a Centeno, “el fet que per llei estiguen obligats a regar amb aigua depurada és una rentada de cara per posar-se l’etiqueta eco i esquivar així les crítiques sobre la seua activitat empresarial, sovint vinculada al sector urbanístic i turístic. També hi ha molta opacitat empresarial a l’hora de comprovar i fiscalitzar la depuració i el sanejament de l’aigua emprada que els exigeix la llei”.
El 60% dels camps de golf a l’Estat espanyol es troben enclavats als territoris de la costa mediterrània
Segons un estudi de l’Institut Geològic i Miner espanyol (IGME) sobre aigües subterrànies i camps de golf, més del 60% dels camps de golf a l’Estat es troben enclavats als territoris de la costa mediterrània, just on es troben els dèficits hídrics més greus. En la investigació es mostrava preocupació pel model econòmic imperant al litoral, que multiplica el consum d’aigua. I és que les zones de clima mediterrani s’han d’abastir principalment de les aigües subterrànies, ja que patixen una gran escassetat d’aigua superficial –rius, tolls, marjals o aiguamolls.
Malgrat aquesta perillosa limitació de recursos, l’estudi de l’IGME descrivia que els camps de golf havien extret volums importants d’aigua de qualitat del subsol que hauria d’anar per als usos prioritaris que determina la llei, com són l’humà i l’agrícola. En aquest sentit, el buit legal que empara el golf de manera difusa entre les activitats agrícola i recreativa permet a l’empresariat d’aquest esport d’elit beneficiar-se d’algunes subvencions europees i esgrimir algunes de les seues responsabilitats en relació amb les lleis que regulen el territori i el medi ambient.
Irregularitats en la concessió d’aigües
Tot i que queda poc rastre de les irregularitats que es cometeren en el passat per part d’elits empresarials de la construcció i la promoció turística, és constatable que molts dels camps de golf que iniciaren la seua activitat abans que la llei valenciana de 2006 els regulara no disposaven de cap concessió d’aigües per part de les confederacions hidrogràfiques competents.
D’altres, com els promotors de La Galiana Golf, a Carcaixent, en no disposar d’una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) a prop per a abastir-se –ja que llavors encara se n’estava tramitant la construcció–, van decidir, sense cap mena de fre judicial, “agafar tota l’aigua per al reg del camp de la captació subterrània. Vista la situació, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre una autorització temporal per al pou, amb la qual han funcionat durant més de quinze anys”, denuncia Eva Tudela, membre d’Acció Ecologista Agró de la Ribera.
Un altre dels grans problemes que comporta el reg dels camps de golf és l’ingent ús de plaguicides
Un altre dels grans problemes que comporta el reg dels camps de golf és l’ingent ús de plaguicides, herbicides, fertilitzants i altres productes químics, que a la llarga poden provocar la contaminació irreversible de les aigües subterrànies. Aquest perill, tot i la controvèrsia, no ha aconseguit aturar l’activitat d’aquest negoci. “No és només la quantitat que necessiten a l’any, sinó també els químics que empren per a mantindre el grass sense cap mala herba, com el glifosat, que contamina l’aigua, el sòl i que pot arribar a contaminar rius i, de manera irreversible, aqüífers”, destaca Centeno, per a qui és molt important el concepte de petjada hídrica.
“És igual de greu l’ús indiscriminat d’aigua per al golf i el turisme com el posterior procés de depuració o restauració de l’aigua, que requereix processos industrials molt complicats per tornar a ser útil”, detalla l’ecologista. I és que el dèficit hídric no només s’agreuja per un increment en el consum d’aigua del sector terciari i domèstic –sobretot en èpoques amb temperatures més elevades i de més afluència turística–, també és conseqüència de la pèrdua d’aigua que no s’arriba a depurar degut a la saturació que patixen les estacions depuradores d’aigües residuals del litoral valencià. Així és com partides senceres d’aigua contaminada i residual sense processar són vessades des de les plantes depuradores a la mar a través de tubs emissaris, una activitat il·legal que des d’Ecologistes en Acció del País Valencià duen anys documentant i denunciant.
