Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El cavall de Troia de l’expansionisme urbanístic

El golf ha esdevingut la punta de llança per a fer grans requalificacions urbanístiques i construir-hi milers d’apartaments i allotjaments turístics de luxe

La Finca Golf, al municipi d’Algorfa (Baix Segura) / Mathías Rodríguez

Els camps de golf com a eina de promoció de l’urbanisme i el turisme formen part de l’herència de vint anys de govern del Partit Popular al capdavant de les institucions valencianes. El golf era sovint utilitzat com l’avantsala de projectes molt més amplis, que suposaven una transformació brusca de quilòmetres de sòl per a la construcció d’habitatges privats, amb un alt valor afegit degut al distintiu luxós i que anaven vinculats a la pràctica d’aquest esport, històricament lligat a les classes altes i benestants.

La llei valenciana que regula els camps de golf, ja en el seu preàmbul, els considera propostes “beneficioses i estratègiques” per al motor econòmic valencià, sobretot per al turístic; una consideració que esdevé poc neutra i que deixa entreveure el tracte de favor de què han gaudit els seus promotors. La llei va aparéixer tard per controlar algunes de les irregularitats que, des de feia dècades, arrossegaven els camps de golf en funcionament. Casos de corrupció sobre l’ordenació del territori, l’impacte ambiental o l’abastiment i ús d’aigua sovint han passat desapercebuts i han quedat impunes. El cas més recent d’irregularitats és el de Vistabella Golf, que aquest 2020 ha demanat a l’Ajuntament d’Oriola que tramite l’estudi d’impacte ambiental per al seu projecte, onze anys després d’estar en funcionament.

Denúncies de corrupció sobre l’ordenació del territori, l’impacte ambiental o l’abastiment d’aigua han quedat impunes

Cal destacar que la llei adjudica a l’empresariat del golf la tasca d’agents de regeneració del medi ambient i de preservació de la natura, una funció filantròpica que en molts casos es fa quasi impossible pels entorns desèrtics on s’instal·len. No obstant això, els servix com a rentada de cara i com a justificació de l’activitat empresarial. En l’actualitat, uns quinze camps de golf es troben enclavats a l’interior o en el perímetre d’espais naturals protegits o d’interés local. A la llei també es determina que els camps hauran de respectar les escorrenties naturals, que canalitzen l’aigua i eviten inundacions en episodis com les gotes fredes. No obstant això, una desena s’estenen sobre el recorregut natural de barrancs i rambles.

Al Baix Segura, la comarca que concentra més camps de golf de tot el País Valencià, els casos més destacables són els tres camps de golf que han aprofitat l’esport per a construir imperis urbanístics i turístics a dintre i a sobre de les faldes del Parc Natural de la Serra Escalona i Devesa de Campoamor, a Oriola, una zona protegida pel seu alt valor ecològic i per ser un dels hàbitats d’aus rapinyaires més important d’Europa. Un d’ells és el complex turístic i residencial Real Club de Golf Campoamor Resort, inaugurat l’any 1988, que va ser impulsat per un dels empresaris més importants del Baix Segura, l’oriolà Agustín Pérez Espinosa.


Irregularitats sense responsables

L’any 2004, la premsa local va anunciar que hi havia investigacions judicials en marxa sobre diversos camps de golf. Llavors es va fer públic que el conegut empresari s’havia enriquit durant dècades sense disposar de la llicència municipal d’obres per a la seua construcció, ni de la llicència d’obertura de les instal·lacions esportives i hoteleres, així com tampoc comptava amb cap permís de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) per abastir d’aigua el camp de golf.

Pérez, qui va transformar gran part de les seues propietats agrícoles en aquest complex de golf turístic i residencial, va mantenir lligams amb el sector financer –per haver presidit durant anys la Caixa Rural Bonança del Mediterrani– i amb el sector de la construcció i l’immobiliari, ja que també va fundar la històrica empresa constructora Pefersan. A més, l’empresa Lomas de Campoamor, que també gestiona el camp, disposa d’una immobiliària amb apartaments turístics, habitatges de luxe, locals comercials i parcel·les sense edificar per a la venda i lloguer.

El conegut com a cas Algorfa, en el qual s’investigava un promotor i un alcalde del PP, va acabar sense condemnes

Altres camps de la comarca, com el Villamartin Golf (Oriola), inaugurat l’any 1972, i La Finca Golf (Algorfa), inaugurat l’any 2002, tampoc havien tingut la concessió de la CHS tot i estar en plena activitat. L’any 2001, el projecte de La Finca Golf ja es va sotmetre a una investigació judicial amb la imputació del promotor, Antonio Pedrera Soler; el llavors alcalde del PP d’Algorfa, Antonio Lorenzo Paredes, i l’advocat, urbanista i lletrat de Pedrera Rafael Martínez Campillo. Tots tres van ser acusats de tràfic d’influències i investigats per la fiscalia de delictes ecològics d’Alacant per prevaricació, coaccions i un suposat delicte d’ordenació del territori en el conegut com a cas Algorfa. S’investigava la requalificació d’uns tres milions de metres quadrats de sòl agrícola per a construir una macrourbanització de luxe aprofitant l’atractiu del golf. Van ser absolts. Actualment tant el camp de golf com la urbanització estan en funcionament.

Pedrera, anomenat fill predilecte d’Oriola i Oriolà d’Honor a Múrcia, va teixir amb el pas dels anys una barrera de protecció de la seua imatge pública mitjançant la funció filantròpica a través de la Fundació Pedrera, fundada junt amb el Bisbat d’Oriola-Alacant. Al ser propietari de diversos edificis de la noblesa a Oriola, ha pogut convertir un d’ells en el Museu Fundació Pedrera, tot i que ara es troba pràcticament en desús. Des d’aquesta ubicació es va projectar com un dels col·leccionistes d’obres d’art més importants de l’Estat espanyol. Fou el primer empresari a construir camps de golf a la comarca del Baix Segura i convertir-los en una peça clau dins de la marca turística Costa Blanca. L’any 1992 es va crear l’Associació de Camps de Golf de la Costa Blanca, on actualment s’aglutinen més de 20 camps de golf i més de 25 hotels, en aliança amb patrocinadors i altres empreses col·laboradores. Aquesta associació, junt amb les federacions de golf, és l’encarregada de regular el funcionament d’aquestes instal·lacions esportives al País Valencià.

Actualment, el grup empresarial dels Pedrera, amb els fills Gonzalo i Francisco Pedrera al capdavant, controla tres camps de golf a la comarca del Baix Segura: els dos citats anteriorment i el Club de Golf Las Ramblas (Torrevella). Malgrat els procediments judicials, l’imperi dels Pedrera ha quedat il·lés.

Tot i els clarobscurs legals que presenten algunes obres faraòniques i mediambientalment insostenibles, ben recentment, al País Valencià s’han aprovat tres projectes més: un a Borriana, un altre a Oriola i un tercer a La Vila Joiosa, encapçalats per promotors ben coneguts en el sector.


Oliva Nova, luxe a costa de l’aigua

Alguns camps de golf no es troben en zones amb escassetat hídrica, sinó que són a tocar de paratges amb molta aigua a l’abast. Un clar exemple és el complex turístic de luxe Oliva Nova Beach & Golf Resort, creat l’any 1995 al voltant d’un camp de golf. El primer camp de golf de la Safor, dissenyat pel golfista Severiano Ballesteros, es troba a les faldes del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, on abans hi havia un cordó dunar. Les dunes serveixen de barrera natural a la marjal davant de la intromissió d’aigua salada de la mar, un fet que amenaça l’estabilitat d’aquesta microreserva natural –inclosa al llistat internacional de zones humides RAMSAR–, imprescindible per a la vida de moltes espècies de fauna i flora protegides com el samaruc, ja que és una de les últimes zones de nidació d’aquest peix.

Un camp de golf de la Safor, dissenyat per Severiano Ballesteros, és a les faldes del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva

El parc natural, zona protegida des de l’any 1995, alberga un aqüífer i és el lloc on desemboquen
i naixen diversos rius. Aquesta abundància en recursos hídrics potables ha atret moltes mirades que han volgut treure’n profit, com és el cas de la guerra de l’aigua que es va lliurar als anys huitanta entre Dénia, Pego i Oliva, i que va acabar amb la victòria popular en defensa de la marjal, o l’intent fallit de l’empresa Disney de crear-hi un parc d’atraccions l’any 1985.

Club de Golf Oliva Nova, al municipi d’Oliva (la Safor) |Mathías Rodríguez

 

Segons Gregori Royo, membre del Grup Ecologista Samaruc – Ecologistes en Acció i de la junta rectora del parc natural, aquest camp de golf va iniciar la seua activitat sense la concessió d’aigües per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i detalla que el camp es va regar durant molts anys amb aigua de l’aqüífer de Pego-Oliva, ja que està situat a la seua restinga. “Nosaltres denunciàrem que això podria afectar la marjal i la quantitat d’aigua superficial i subterrània disponible. Actualment sembla que es regue amb aigua depurada, tot
i que no existeix informació pública al respecte”.

L’empresa promotora del complex, Construcciones Hispánico Germanas (CHG), fundada l’any 1972, va començar la seua trajectòria a Dénia de la mà d’inversors alemanys i és coneguda com una de les principals promotores de la construcció i del turisme a la “Costa Blanca”. Presidida per Maria Paz Lázaro López Francos i amb Luis Siegfried Borho Lázaro com a director executiu –fill i hereu del negoci familiar–, CHG ha construït un imperi residencial i turístic luxós –en total contrast amb el nivell adquisitiu de la població autòctona– que ha atret destacats personatges de l’elit econòmica i política estatal i estrangera. Considerat com la joia del seu negoci, el macrocomplex d’Oliva Nova acull apartaments de luxe, restaurants i tot un seguit d’empreses vinculades al turisme i l’hostaleria.

La promotora ha creat empreses per gestionar-ho tot: des de la jardineria fins al lloguer de vehicles o la publicitat

El grup empresarial que s’ha desplegat al voltant de CHG compta amb disset empreses, la majoria de les quals amb total control accionarial, que abasten tots els serveis derivats del sector terciari i serveis: construcció, hostaleria, lloguer de vehicles, jardineria, promoció immobiliària, assessoria fiscal, publicitat, etc. D’entre aquest conglomerat destaca l’empresa Aguas del Bullent SA, constituïda l’any 1989, que abasteix d’aigua el complex turístic que ha creat a través de la concessió administrativa d’aquest servei. Segons Royo, CHG va comprar uns pous situats a Oliva que s’alimenten del riu Bullent, un dels rius que naix a la marjal, abans de construir el complex. “Per aprovar qualsevol urbanització, per llei, s’ha de justificar que es té un abastiment d’aigua segur. Llavors aquests van ser més llestos que ningú i van privatitzar uns pous que mai haurien d’haver deixat de ser públics, ja que beuen d’un sistema hídric importantíssim que va des de Mostalla fins a la serra de l’Almirall”, rebla.


La importància dels aiguamolls

L’apropiació de béns públics com l’aigua per a interessos privats tan agressius com el turisme massiu pot esdevindre un conflicte a la marjal si en un futur es redueix el volum d’aigua disponible. La degradació hídrica al parc natural, segons l’ecologista Gregori Royo, suposaria “un atac molt violent per a la flora i la fauna protegida, però no només: si la marjal desapareix, també tindria greus conseqüències sobre el medi que l’envolta, que podria patir inundacions i un augment de la temperatura”, i destaca, “per sort, sempre que la marjal ha estat en perill, les poblacions adjacents han eixit en la seua defensa i han aconseguit protegir-la. La marjal és una assegurança de vida per a nosaltres i per a les generacions que ens precediran”, conclou, ja que aquesta “és de gran importància per a la regulació del clima i per a l’atracció de pluges a les comarques de la Safor i la Marina”.

La Finca Golf, al municipi d’Algorfa (Baix Segura) |Mathías Rodríguez

 

Les zones humides del País Valencià, com els aiguamolls, s’han convertit en una de les últimes baules de protecció davant dels efectes adversos de l’escalfament global i la desertificació.

Article publicat al número 515 publicación número 515 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU