Durant milers d’anys, els ecosistemes han sigut la principal font de matèries primeres per a ús humà. És tan sols des de fa un segle i mig que el ciment o els derivats del petroli són els materials regnants del nostre dia a dia. A l’hora d’avaluar l’impacte d’un material cal tenir en compte si és renovable, el cost energètic de produir-lo i transportar-lo, si la seva producció o degradació contribueix a les emissions de diòxid de carboni (CO2) i si contamina el sòl i l’aigua. El ciment no té un origen renovable i produir-lo genera molt CO2. Els plàstics tampoc són renovables i a més, quan s’acumulen, són una amenaça per a la fauna. Fins i tot, quan finalment es degraden, es transformen en més CO2 que contamina l’atmosfera permanentment.
A diferència del ciment i els plàstics, la fusta és renovable, té un impacte molt menor a l’atmosfera (ja que els arbres consumeixen CO2 atmosfèric quan creixen) i es degrada de pressa en medi natural. Una altra alternativa, la versió vegetal dels plàstics tradicionals –els bioplàstics– és també renovable, però sovint necessita mesos o anys per degradar-se, així que l’ús del paper és sovint una millor opció.
En els últims anys, la fusta s’està popularitzant en la construcció d’edificis i ponts pel seu origen sostenible i la seva càlida aparença, i gràcies també a innovacions estructurals com la fusta laminada encreuada i l’encolada. A més, és més resistent al foc del que de comú es creu, ja que la carbonització de les capes exteriors actua com a protecció de les interiors (la velocitat de carbonització de la fusta és d’uns 0,5-0,6 mm/minut al llarg de tres hores). D’altra banda, l’obtenció de nous materials basats en la cel·lulosa, com el “paper transparent”, obren la porta a la substitució del plàstic en sectors on pareixia imprescindible.
El problema no és trobar materials verds d’alta qualitat, sinó trobar-los amb un cost de producció raonable i sostenible. Els ecosistemes tenen una velocitat de renovació limitada que no podem excedir; el camí ha de passar per reduir el consum i produir menys, però millor.
PER SABER-NE MÉS
Hu, L. et al. | Advanced Materials 30, 1703453 (2018).
Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries | Dossier Tècnic 102 (2020).
Villagordo A. | “El plàstic és el problema? Demonitzant-lo, trobarem la solució?”
(sostenible.cat, 2020).
