Nou persones han estat imputades a Itàlia acusades de finançar Hamas amb més de set milions d’euros a través d’associacions benèfiques. Entre els arrestats hi ha Mohammad Hannoun, president de l’associació d’ajuda humanitpària Palestins a Itàlia, a qui els investigadors defineixen com a “membre de la facció exterior de l’organització terrorista Hamas” i “cap de la cèl·lula italiana del grup”.
Les mesures cautelars contra les persones detingudes han estat executades per la Polizia i per la Guardia di Finanza (el cos policial especialitzat en delictes fiscals) en el marc d’una investigació coordinada amb la Direcció Antimàfia i Antiterrorisme de Gènova. Tot i que es van ordenar nou detencions, només set s’han pogut executar, ja que dos dels investigats es troben a l’estranger, un a Turquia i l’altre a Gaza.
Segons els investigadors, el finançament de Hamas es realitzava mitjançant diverses associacions, entre les quals destaquen l’Associació Benèfica de Solidaritat amb el Poble Palestí o l’associació La Cúpula d’Or, amb seu a Milà.
Durant els registres, efectuats a ciutats com Gènova, Milà, Monza, Florència, Roma, Bolonya, Torí, Mòdena, Bèrgam o Lodi, es van confiscar més de 200.000 euros en efectiu, la major part a la seu de La Cúpula d’Or. Les autoritats consideren que els fons haurien estat transferits mitjançant triangulacions bancàries a associacions amb seu a Gaza, als territoris palestins o a Israel.
L’advocat de Hannoun, Fabio Sommovigo, ha afirmat que la investigació es basa en interpretacions de les autoritats israelianes sobre moviments de diners recaptats “pacíficament per a Gaza”
Segons la jutgessa d’instrucció de Gènova, Silvia Carpanini, Hannoun hauria destinat més del 71% dels fons recaptats amb finalitats “humanitàries” al finançament de Hamas o d’entitats controlades per l’organització. Els investigadors sostenen que, des de l’octubre del 2001 fins avui, hauria contribuït a transferir més de set milions d’euros.
Malgrat tot aquest relat judicial, l’advocat de Hannoun, Fabio Sommovigo, ha afirmat que la investigació es basa en interpretacions de les autoritats israelianes sobre moviments de diners recaptats “pacíficament per a Gaza”. Un altre advocat de la causa, Emanuele Tambuscio ha afirmat que “les interpretacions del jutge semblen ser més les d’Israel” que no pas les de la justícia italiana. En aquest sentit, els fiscals antimàfia i antiterrorisme han reconegut que la investigació no minimitza ni justifica els crims comesos contra la població palestina, però que aquests tampoc poden servir per excusar actes terroristes comesos per Hamas.
La primera ministra italiana d’extrema dreta, Giorgia Meloni, s’ha mostrat satisfeta per una operació que ha qualificat de “complexa i d’especial importància” i el ministre de l’Interior, Matteo Piantedosi ha afirmat que s’ha aixecat “el vel sobre activitats que, sota l’aparença d’ajuda humanitària, amagaven el suport a organitzacions terroristes”. Des d’Israel, el ministre, Amichai Chikli, ha qualificat les detencions de “pas important en la lluita contra el terrorisme de Hamas”.
La base jurídica
Més enllà dels detalls tècnics, l’ordre de detenció posa un èmfasi especial en la política i la ideològica. El jutge d’instrucció subratlla que Hamas no és un moviment d’alliberació palestina, sinó una amenaça jihadista global que pretén enderrocar qualsevol estat que no s’ajusti als principis que defensa, sovint mitjançant la violència, per substituir-lo per un estat islamista.
Per il·lustrar aquesta tesi, se cita la declaració de solidaritat de l’exlíder del comitè polític de Hamas, Khaled Meshal, amb els estudiants de Bangladesh que recentment van enderrocar un govern acusat de corrupció. Segons el document judicial, durant aquelles revoltes van morir una quarantena d’agents de les forces de seguretat, mentre que el govern hauria reprimit uns 1.500 estudiants. A partir d’aquests fets, el jutge introdueix una observació que crida especialment l’atenció: “Els estudiants bengalins no són un moviment cultural o generacional, sinó com alumnes de madrasses, les escoles d’ensenyament de l’Alcorà d’on van sorgir els talibans. De fet, talibà significa literalment ‘estudiant’”.
D’aquesta manera, l’ordre de detenció es fonamenta en una diferenciació discutible entre les protestes estudiantils segons el territori on es produeixen. Quan són protagonitzades per estudiants occidentals, es consideren part d’un moviment cultural o generacional; quan, en canvi, tenen lloc en contextos majoritàriament musulmans, s’interpreten com a expressions d’un moviment totalitari de matriu talibana.
Després de les eleccions del 2006, Hamas governa la Franja, i qualsevol operació humanitària ha de passar necessàriament per les seves estructures administratives
Per altra banda, la fiscalia de Gènova sosté que els detinguts haurien creat una cèl·lula italiana de Hamas camuflada com a associació benèfica, basant-se en els vincles documentats amb líders reconeguts del moviment palestí. Per exemple, una de les escoltes citades en l’escrit d’acusació fa referència a una consulta amb una persona que rep el nom d’Abu al-Awed, identificat com Ismail Haniyeh, tot i que aquest ja havia mort mesos abans. Malgrat aquests errors i incongruències en les proves, de la investigació emergeix un element rellevant: els acusats mantenien una interlocució constant amb Hamas per canalitzar ajuda humanitària cap a Gaza. Després de les eleccions del 2006, Hamas governa la Franja, i qualsevol operació humanitària ha de passar necessàriament per les seves estructures administratives. Entre els contactes figura Osama Alisawi, ministre de Hamas a Gaza, que es queixava que els camions amb ajuda eren saquejats abans d’arribar a la població.
El debat central, segons diversos analis tes, és la interpretació jurídica d’aquesta proximitat amb Hamas. Els investigats sempre han expressat públicament la seva simpatia política pel moviment, que va ser majoritari en les eleccions palestines i que, per tant, és considerat per ells un representant legítim del poble palestí. Tot i que aquesta posició pot ser discutible o impopular, a Itàlia no hauria de constituir per si sola un motiu de persecució penal, tal com ja havien establert resolucions judicials anteriors que van rebutjar detencions successives de Mohammed Hanoun. El canvi de criteri actual sembla, però, més vinculat a factors polítics que no pas estrictament jurídics, segons diversos especialistes.
Els investigats sempre han expressat públicament la seva simpatia política amb Hamas, que va ser majoritari en les eleccions palestines i que, per tant, és considerat per ells un representant legítim del poble palestí
Durant gairebé vint-i-cinc anys, les associacions benèfiques palestines acusades de finançar Hamas han estat sotmeses a una vigilància exhaustiva: milers d’intercepcions telefòniques, micròfons ocults en habitatges i vehicles, investigacions patrimonials i fins i tot un agent infiltrat que va copiar tota la documentació interna de les entitats. Malgrat aquest control intensiu, l’ordre de detenció contra les nou persones no aporta cap prova que ni un sol euro hagi estat destinat a activitats terroristes. Els fons recollits —procedents principalment d’almoina a les mesquites— eren registrats i declarats correctament i es destinaven a orfenats, hospitals i famílies afectades per la guerra a Gaza.
El que ha canviat, segons l’ordre, és que Israel ha fet arribar a les autoritats italianes un dossier que qualifica quasi totes aquestes entitats com a organitzacions pantalla de Hamas. Tot i reconèixer que desenvolupen activitats benèfiques reals, el dossier sosté que aquestes iniciatives contribueixen a augmentar el prestigi social del moviment i afavoreixen indirectament el terrorisme, incloent-hi l’adoctrinament religiós d’orfes palestins. Les proves aportades per Israel, en gran part presentades en forma de resums i sense documents originals, s’utilitzen ara com a base de la investigació. Tot i que el dret italià permet l’ús de proves recollides en zones de conflicte, l’ordenança no ofereix cap argumentació sobre si les operacions israelianes compleixen els estàndards internacionals de drets humans, fet que posa en qüestió la validesa del dossier com a prova judicial.
Un segon cas en poc de temps.
L’ús de documentacions d’origen de l’Estat d’Israel no és només la base en aquests casos. Anan Yaeesh, un palestí de 38 anys, va ser empresonat a Itàlia el gener de 2024, acusat de terrorisme i de finançament d’una milícia armada, en un cas que ha despertat una forta controvèrsia entre juristes i organitzacions de drets humans. Segons la fiscalia italiana, Yaeesh i dos palestins més haurien col·laborat amb les Brigades de Tulkarem, una branca dels Màrtirs d’Al-Aqsa, i haurien planificat atacs contra objectius civils i militars.
Tanmateix, el que més ha cridat l’atenció és que una part substancial de les proves i de la documentació que sustenten l’acusació es basa en informació proporcionada pels serveis secrets israelians, inclosos interrogatoris i materials que, segons la defensa i entitats de suport, no sempre han respectat les garanties processals bàsiques.
Una part substancial de les proves que sustenten l’acusació de Anan Yaeesh es basa en informació proporcionada pels serveis secrets israelians, inclosos interrogatoris que no sempre han respectat les garanties processals bàsiques
Aquest vincle amb les autoritats israelianes ha alimentat crítiques sobre possibles irregularitats processals i un biaix polític, ja que la justícia italiana ha acceptat com a base de l’acusació documents i testimonis generats fora del seu propi sistema judicial. L’advocat Flavio Rossi Albertini, que porta el cas de Yaeesh, afirma que en el procediment judicial s’ha lluitat perquè no s’hi poguessin incloure “vint-i-cinc interrogatoris realitzats pels serveis secrets israelians, que no respectaven les condicions mínimes dels drets fonamentals, entre altres motius per l’existència de maltractaments i tortura, així com per l’absència d’advocats”.
Alhora, ha afegit que per la mateixa raó considera que “els elements inclosos en l’ordre de detenció no haurien de poder ser utilitzats en el procediment, perquè violen els principis fonamentals del procediment penal italià i no constitueixen proves legalment admissibles”. Rossi Albertini també ha subratllat que “sembla que hi ha més la voluntat de vincular aquests fets amb Hamas i amb el terrorisme per desactivar la solidaritat internacional; és a dir, una finalitat de naturalesa política més que judicial. Probablement, aquesta és la finalitat real: la criminalització de l’activisme, de la solidaritat i de la participació”.
