Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"La banca està marcant el ritme al Tribunal Suprem"

Després del canvi de postura del Tribunal Suprem espanyol respecte a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) de les hipoteques, parlem amb l’advocada de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Elisa Miralles de les desigualtats de drets entre les persones i la banca

 

Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega

Un gir de 180 graus en dinou dies. D’una sentència ferma que dictava que la banca havia de pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) de les hipoteques, a recular perquè continuïn assumint-lo els clients. Inesperadament, i només un dia després de la resolució, el president de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, Luís María Díez-Picazo es va afanyar a convocar el Ple, els 31 magistrats de la Sala, per revisar la doctrina. La banca ja estava en campanya. Advertia que si es mantenia la decisió, l’impacte no la patirien els bancs, sinó les hipoteques, que s’encaririen. I finalment, després de quinze hores de discussió durant dos dies, i per quinze vots a favor i 13 en contra, els jutges van acontentar la banca, que va deixar clar que era la bona decisió per tal de “preservar la seguretat jurídica necessària per al bon funcionament del mercat”. A més de cassolades convocades arreu de l’Estat, diversos col·lectius i entitats han convocat una manifestació demà a les sis de la tarda a Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem. En parlem amb l’advocada de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Elisa Miralles.

 

La recent sentència del Suprem fa referència a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats de les hipoteques. Però de tributs n’hi ha d’altres que ja estan assumint els clients. Hi ha una situació de desigualtat entre banca i persones?

La majoria d’impostos dels contractes hipotecaris firmats amb la banca recauen sobre el contractant. Per exemple, un cas que també va anar al Tribunal Superior va ser el de les despeses de constitució d’hipoteca, perquè no està regulat qui ho ha d’assumir. El banc establia que ho pagava inequívocament el contractant, però la sentència va dictar que havien de ser unes despeses repetides equitativament. Per tant, es van acabar interpretant com a clàusules abusives, també les despeses de taxació de l’immoble.

 

La patronal Associació Espanyola de la Banca (AEB) va advertir que si havien d’assumir l’impost, incrementaria el preu de les hipoteques. Però, de quin impacte real estem parlant, tenint en compte que la banca espanyola va obtenir un benefici de 7.120 milions d’euros el primer semestre de 2018?

Sobre la taula hi ha dos càlculs del cost anual de l’impost: segons Moody’s, 640 milions i segons el Sindicat de Tècnics d’Hisenda (Gestha), 1.100 milions. Fins ara, s’ha assumit en termes d’injustícia i alhora tenim una sentència que havia anul·lat un article. Quan s’anul·la un precepte legal es té per “no posat”, que vol dir que no ha existit i si no ha existit, haurem de rescabalar la gent que sí que ho ha pagat. Un altre tema és com s’ha de fer: si ho ha de pagar la banca, l’administració… És el que va passar amb les clàusules sòl, quan es va declarar que eren abusives el 9 de maig del 2013, però en van limitar la retroactivitat. Es va plantejar qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE que va dictar sentència el 21 de desembre del 2016, en què deia que la limitació de la retroactivitat donava lloc a una protecció del consumidor insuficient i incompleta. El jutge no ho pot modular, la clàusula és nul·la i per tant, mai hauria d’haver estat al contracte. Davant d’això, el Govern del PP va treure el decret llei 1/2017 sobre devolució de clàusules, una vergonya, el poder executiu a mercè de la banca.

S’ha insistit en la voluntat de “garantir la seguretat jurídica del mercat” amb el gir del Suprem.

“El Suprem no hauria de valorar res d’acord amb arguments econòmics. En tot cas, qui fa balanços econòmics és el Govern”

El Suprem no hauria de valorar res d’acord amb arguments econòmics. En tot cas, qui fa balanços econòmics és el Govern. Per tant, no hauria de ser un argument del tribunal. Això va passar el 2013, quan es van anul·lar unes clàusules abusives i va sorgir el debat de la retroactivitat. En aquell moment, Europa ja va advertir que es donaven per “no posades” i per tant, calia que Espanya canviés la llei hipotecària que no estava protegint el consumidor. Quan el procediment va arribar al Suprem, l’alt tribunal va dir que com la sentència del Tribunal de Justícia de la UE era de 2013, van decidir que ho aplicarien des d’aleshores. Utilitzaven arguments d’estabilitat econòmica i del sistema financer i Europa va dir que s’estaven equivocant. Sempre s’està parlant de l’estabilitat econòmica dels bancs, però mai del ciutadà.

Com afecta les famílies el fet d’haver de pagar tots aquests impostos?

Depèn del preu de l’immoble, però poden voltar entre 2.000 i 4.000 euros. Amb una hipoteca de 200.000 euros pot semblar poc, però quan una família està en dificultats econòmiques, en una crisi crònica que ja dura 10 anys crònica, el que et pugui retornar pot ser una diferència vital. Parlem d’aquest impost i de les costes. Es tracta no només d’impacte econòmic, sinó també de justícia i redistribució. Hi ha gent que pot pagar la hipoteca, però qui vol pagar uns diners que no li pertoquen? Ningú. Després hi ha famílies que trobem a la PAH que els ve d’aquests euros.

Es pot convocar un Ple del Suprem quan ja s’ha dictat una sentència?

En el temps que porto d’exercici és la primera vegada que ho he vist. La decisió del president Díez-Picazo és inèdita i excepcional. Per això vull llegir la sentència de la secció tercera a veure què diu, com argumentaran que tiren enrere una sentència que havia anul·lat un precepte en ferm. És bastant inaudit el que ha passat i també té un impacte sobre la credibilitat del Tribunal Suprem. Estem parlant d’un fet molt important. En el cas de la llei 24/2015, la banca va sortir públicament dient que s’encomanava a Sáenz de Santamaría perquè posés un recurs d’inconstitucionalitat, però era abans que acabés el recorregut judicial. Alhora, han aflorat relacions del president Lesmes amb la banca i tot és força sospitós.

 

És legal aquest Ple?

Tinc molts dubtes, per això vull llegir la sentència. No m’atreviria a dir-ho així, però és molt sorprenent. Necessito llegir els arguments que donen i si hi ha base jurídica. La sentència ferma del 16 d’octubre de 2018 anul·la l’article 68.2 del Reglament de l’Impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. No havia passat fins ara i el tribunal està desvirtuant una sentència que era ferma.

 

Creus que la patronal de la banca ha jugat un paper determinant en el canvi de rumb?

Sí. Totalment. Si no, no s’entén d’on ha sortit aquesta extraordinarietat en el canvi. El Tribunal havia dictat una sentència que modificava la jurisprudència, com tantes altres, no és res extraordinari. Extraordinari ha estat el següent. Entenem que les alarmes venen per l’Ibex i el lobby bancari. La banca sembla que marca el ritme al Tribunal Suprem.

 

Ara mou fitxa el Govern. Quina diferència hi ha entre el decret-llei que ha aprovat Sánchez i la sentència inicial del Suprem?

La decisió judicial deia que l’article del reglament d’aquest impost era contrari a dret i l’anul·lava, i aleshores s’havia de legislar qui era el subjecte passiu d’aquest impost. El Govern ha fet un moviment per acontentar tothom: ho regularem a través d’un decret llei, que no ha de passar pel Parlament, i concretarem que ho ha d’assumir la banca, però sense retroactivitat. No tindrà el mateix impacte econòmic i la banca trobarà les maneres de repercutir-ho en els consumidors. Les entitats i els col·lectius estarem vigilants perquè això no sigui així.