El Consell de Ministres espanyol, el passat 18 de gener, aprovava el Reial decret llei que modifica el règim jurídic de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), coneguda popularment com a banc dolent. L’objectiu: permetre que l’Estat puga adquirir una participació majoritària en el capital social de l’entitat per prendre el seu control. Fins al moment, l’entitat ha estat una empresa mixta, una fórmula que ha permès ocultar la seua càrrega econòmica per a les arques públiques, així com evitar la seua fiscalització. El 45% del capital era d’origen públic i el 55% restant l’havien aportat les principals entitats financeres, com Santander, CaixaBanc o Sabadell; i empreses privades, com Mapfre, Mutua Madrileña o Iberdrola.
Amb la modificació de règim jurídic, a poc a poc, la Sareb va mostrant el seu vertader rostre: una gran immobiliària pública que ha estat alimentant bancs i fons d’inversió des que el Partit Popular la va crear el 2012, amb l’objectiu d’aglutinar una bona part dels actius tòxics de les entitats rescatades durant la crisi financera de 2008. Segons les dades publicades per l’entitat, amb data de febrer de 2022, quan només li queden cinc anys per desprendre’s d’una cartera d’actius valorada en 30.488 milions d’euros, encara acumula en els seus balanços 146.303 immobles. En concret, als Països Catalans, Catalunya és el territori on més habitatges posseeix, amb 12.714, seguit del País Valencià amb 8.666 i les Illes amb 386. A les xifres cal afegir el nombre d’annexos —que fan referència a garatges, terrasses o trasters—, d’immobles terciaris, de solars o de finques en construcció, que junts sumen 37.807 propietats més de la Sareb al conjunt dels Països Catalans.
Davant aquests balanços, i des del març de 2021, diversos col·lectius, sindicats i plataformes d’habitatge d’arreu de l’Estat espanyol impulsen la campanya Pla Sareb, amb què reclamen aturar tots els procediments de desnonament i desallotjament, negociar de manera col·lectiva una solució “digna” per a totes les famílies en risc d’expulsió, així com incorporar tots els immobles de la Sareb al parc públic d’habitatge.
En juliol de 2012, a través de l’anomenat Memoràndum d’Enteniment, un acord subscrit entre autoritats espanyoles i internacionals —com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional—, es va pactar la creació de la Sareb. La seva existència, ni més ni menys, va ser una condició per rebre ajuda financera europea. Per tal que l’entitat poguera adquirir els 200.000 actius dels bancs rescatats —com Bankia, Catalunya Banc o Banco de Valencia—, la Sareb va rebre un préstec de la Unió Europea de més de 50.000 milions d’euros. En aquell moment, com s’entenia que era una empresa privada amb una influència de l’Estat limitada al 45% de l’accionariat públic, l’administració no va incorporar el deute en els seus comptes. Fa quasi un any, però, el criteri de l’Euroestat, l’organisme estadístic de la Unió Europea, va canviar. A causa de les pèrdues que acumula l’entitat any rere any, la Unió Europea va obligar el Govern espanyol a assumir com a públic els 35.000 euros de deute que encara no ha amortitzat.
El fet que el deute haja passat a considerar-se un passiu de l’Estat, així com que el Govern espanyol haja adquirit més del 50% de les accions, no ha passat desapercebut per ningú, i molt menys per al moviment en defensa de l’habitatge, que veu una nova escletxa per exigir l’augment del parc públic d’habitatge. “Sareb passa a les mans de l’Estat i no ens quedarem callades. Si el deute és nostre, les seues cases també”, clamen les organitzacions que formen part de Pla Sareb.
El deute de la Sareb ha passat a considerar-se un passiu de l’Estat, i el Govern espanyol ha adquirit més del 50% de les accions
Aquest dimarts, 22 de febrer, les desenes de col·lectius que formen part de la campanya s’han coordinat per convocar concentracions arreu de l’Estat espanyol, amb la finalitat de presentar les reivindicacions. A Barcelona, han convocat a les onze del matí davant del Palau Robert, mentre que a València i a Alacant es concentraran, respectivament, a les onze i a les onze i mitja, a les portes dels edificis de la Subdelegació i Delegació del Govern espanyol, on després presentaran un escrit dirigit a Pedro Sánchez. En el cas de València, representants dels dos col·lectius que s’han sumat al Pla Sareb —PAH València i Sindicat de Barri del Cabanyal— també han intentat reunir-se amb el subdelegat, Luis Felipe Martínez Martínez, però finalment no els ha atès.
Per a les militants del Sindicat de Barri del Cabanyal, malgrat que la Sareb es va crear amb bona part de capital públic, el govern “s’ha desentès de la seua responsabilitat en polítiques d’habitatge” i ha permés que “desenvolupe pràctiques abusives i especuladores, com milers de desnonaments de famílies vulnerables, constants amenaces d’expulsió, clàusules abusives en els contractes de lloguer o beneficis a fons voltor”. És per això que ara, davant el canvi de mans de la Sareb, consideren que “la responsabilitat del Govern serà total”, però no esperen un canvi de direcció. “El fet que l’Estat siga el propietari no es tradueix automàticament en una millora de la qualitat de vida. Simplement veiem que l’Estat assumeix tot el deute, el qual haurà de pagar la ciutadania”, rebla Sergi González, del sindicat del Cabanyal.
Cases deshabitades i famílies desnonades
Amb data de 27 de gener, d’un total de 36.202 habitatges buits a Catalunya, 6.782 són de la Sareb, és a dir, pràcticament un 19%, segons el registre de l’Agència d’Habitatge. Aquestes dades, segmentades per comarques, no són públiques ni al País Valencià ni a les Illes.
A dalt de tot del rànquing per comarques catalanes, hi figura el Barcelonès, amb 1.209 pisos buits de la Sareb, que, segons Eve Rotllan —membre de Pla Sareb a Catalunya—, “només està considerant situació de vulnerabilitat quan hi ha menors a càrrecs”. Els criteris, lamenta, “són molt restrictius”. Sense cap persona a càrrec, cada mes Mariano Hernández envia un escrit a la Sareb demanant un lloguer social, en què subratlla que té informe de vulnerabilitat i espera fa un parell d’anys un pis de la mesa d’emergència.
Amb data de 27 de gener, d’un total de 36.202 habitatges buits a Catalunya, 6.782 són de la Sareb, és a dir, pràcticament un 19%, segons el registre de l’Agència d’Habitatge
Quan va okupar el pis al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, el 2015, encara era de La Caixa, i ho va fer perquè era una de les tantes víctimes de la crisi hipotecària. Com a transportista autònom es va quedar sense feina i li va caure al damunt una ordre d’execució hipotecària. Des d’aleshores, s’ha vist abocat a okupar diversos habitatges. Hernández assegura que els números no quadren: “Al principi, la Sareb em va imposar un lloguer de 300 euros, però només cobro una prestació de 463 i ja tinc 60 anys”. Ha viscut dos intents de desnonament, el darrer l’agost 2021, quan es va aturar per la moratòria.
Amb incertesa també estan vivint les habitants del Bloc La Bordeta del barri de Sants de Barcelona. Fa uns mesos que per via judicial van demanar-los si tenien títol habilitant, en el marc d’un procés d’execució hipotecària engegat fa dos anys. Quan l’edifici es va okupar la darrera vegada, també el 2015, la propietat havia passat de Nyala 2006 SL a la Sareb, després que l’empresa de la família Riera Marsans fes fallida. Actualment, hi viuen dotze famílies, majoritàriament dones i mares, amb vuit menors, però a més, és punt de trobada del veïnat i seu de diferents col·lectius: l’Escola Popular La Bordeta, el Grup Laboral de Sants, la Xarxa d’Aliments, la Xarxa Feminista contra la Violència Masclista i de Gènere, l’Escola Popular d’Idiomes i el Grup d’Habitatge de Sants.
En el marc de la campanya Pla Sareb, i enmig d’una negociació de l’ajuntament amb la propietat, des del bloc reclamen que “renunciï a qualsevol voluntat de desnonament” i que l’edifici “passi a formar part del parc públic d’habitatge, amb una fórmula que permeti regularitzar la situació de totes les veïnes i dels col·lectius” que hi viuen.
El Vallès Occidental també és una de les comarques amb una forta presència d’habitatges propietat de la Sareb i, especialment, buits o okupats. Si al Barcelonès gairebé tres de cada deu pisos buits són del banc dolent, al Vallès Occidental, en són dos de cada desena i, per això, per a la PAHC, ha estat un dels objectius prioritaris. Si bé és cert que la Plataforma, per exemple, el 2014 va aconseguir que la Sareb cedís els habitatges del bloc de Gràcia a l’Agència d’Habitatge de Catalunya per a lloguer social, les negociacions de l’altre edifici de l’obra social, el bloc de Campoamor, estan estancades. Són només tres habitatges, però Rosa Bernaus explica que, ja fa uns cinc mesos, l’ajuntament està en converses amb la Sareb per aconseguir lloguers socials.
Més enllà dels blocs, la PAHC té constància de quatre casos més d’afectades per la Sareb. Un és el d’Ana Rosa Antigua, qui fa quatre anys va llogar una habitació a una dona al barri de Les Termes, sense saber que el pis era okupat. “Treballava, interna, cuidant una senyora gran i necessitava alguna cosa barata per quan feia festa”, explica. Finalment, la suposada propietària del pis va marxar i, per primera vegada, va dir-li que estava okupant. Des de fa tres anys arriben ordres de desnonament a nom de qui va llogar-li l’habitació i el jutjat de primera instància número 6 de Sabadell ha dictat el llançament per al pròxim 2 de març, el cinquè intent. Antigua, amb els diners que cobra com a cuidadora, ara només de dia, assegura que podria assumir un lloguer de 500 euros al mes i així ho ha transmès a la Sareb, que tot i que va fer-li una visita per avaluar la possibilitat d’un lloguer social, mai n’ha tornat a saber res més.
La Sareb va oferir un lloguer social a Ana Bermúdez, i un electricista i lampista van visitar l’habitatge per a estudiar les reformes necessàries. Alhora, va rebre una ordre de desnonament amb data oberta
A Ana Bermúdez, fins i tot, la Sareb li va arribar a oferir un lloguer social, i un electricista i lampista van visitar l’habitatge per a estudiar les reformes necessàries. Al mateix temps, però, li va arribar una demanda de desnonament amb data oberta. “És la segona vegada que em fan el mateix. És desesperant, perquè en qualsevol moment podrien tirar-me”, lamenta. Amb el suport del Sindicat de Barri del Cabanyal, Bermúdez i els seus dos fills, de 16 i 9 anys, van recórrer l’ordre en els jutjats i, de moment, han aconseguit aturar el llançament temporalment.
Bermúdez cobra una prestació de 509 euros al mes, una ajuda amb la qual no pot assumir un lloguer elevat. Tot i que ha mogut cel i terra per a trobar una alternativa habitacional, assegura que l’ha resultat impossible: “Al barri no hi ha lloguers per menys de 650 euros”. També s’ha posat en contacte amb la Conselleria d’Habitatge, en mans d’Héctor Illueca (Unides Podem), però encara no ha rebut cap resposta. “Tot el que he aconseguit ha sigut gràcies al sindicat”, conclou.
Les famílies d’un bloc de quasi quaranta habitatges en Puçol (Horta Nord) també van contactar amb la Conselleria d’Habitatge, però tampoc han obtingut “una resposta clara”, denuncia Gemma Andrés, una de les veïnes afectades a qui se li expira la pròrroga del contracte de lloguer el pròxim mes d’abril. En juliol de 2020, l’edifici va passar a mans de la Sareb i des de llavors s’han sentit assetjades i pressionades perquè abandonaren l’edifici al més aviat possible. “Hem estat rebent avisos per impagament de rebuts, ordres de desnonament per impagament de lloguer i es neguen a renovar els contractes si no acceptem un increment del 60% del lloguer”, relata Andrés, que des que va rebre el suport de la PAH València se sent acompanyada i amb força per fer front a l’amenaça de la Sareb.
El veïnat del bloc número 236 del carrer la Reina de València també denuncia assetjament, però, en aquest cas, per part de la Policia Nacional espanyola, que des que es va fer pública l’okupació de l’edifici vigilava les entrades i eixides de les residents. “Estaven cada dia en la porta de l’edifici, fins que un dia vaig preguntar què volien, m’identificaren i, després, em va arribar la denúncia”, conta Daniela, una de les veïnes que hi viu amb el seu marit i els seus quatre fills.
Com tota la resta d’habitants del bloc del carrer la Reina, la impossibilitat d’accedir a un lloguer va portar aquesta família a okupar. Daniela és treballadora de la neteja i la seua parella està en l’atur des de fa més d’un any i mig. Ingressen al voltant de 800 euros al mes, una quantia amb la qual els resulta impossible trobar una alternativa. “Sense una nòmina de milionari no pots llogar cap pis, perquè et demanen 1.000 euros com a mínim”, lamenta.
Les cinc famílies exigeixen que l’administració pública, a través del decret 6/2020 per a l’ampliació d’habitatge públic al País Valencià, adquirisca l’edifici i regularitze la seua situació
Les cinc famílies exigeixen que l’administració pública, a través del decret 6/2020 per a l’ampliació d’habitatge públic al País Valencià, adquirisca l’edifici i regularitze la seua situació habitacional amb l’aprovació d’un lloguer social de llarga durada i adaptat als recursos econòmics de cadascuna. Una reivindicació que famílies i sindicats en defensa de l’habitatge ja han aconseguit en alguns casos, com els dels blocs número 67 i 26 del carrer Vicent Brull del Cabanyal.
Des de fa nou anys, Manuel viu en la finca situada en el número 26 de Vicent Brull amb un contracte de lloguer de 220 euros al mes. En 2018, la Sareb va embargar l’edifici sencer a l’antiga empresa propietària, la promotora Alella Mediterránea SL, per no haver pogut afrontar diversos deutes i, a partir d’aquest moment, “començaren els problemes”, recorda Manuel. L’entitat va interposar una demanda col·lectiva de desnonament per intentar extingir els contractes de les deu unitats familiars, un procediment que va guanyar el veïnat. Després, van haver d’enfrontar-se a un nou canvi de propietat. La Sareb havia venut el pis a Tempore Properties, una socimi –exempta de pagar l’impost de societats– gestionada per la Sareb i el fons d’inversió TPG Real Estate Partners. “Ara, havíem de pagar a Tempore el lloguer, però no teníem el número de compte”, lamenta. Per a llavors, el veïnat ja s’havia sindicat i s’havia sumat al Pla Sareb per traçar una estratègia col·lectiva.
Davant la venda irregular de l’edifici, veïnes i activistes contactaren amb la Conselleria d’Habitatge per exigir l’aplicació del decret llei 6/2020. Així, un bloc que anava a passar a mans d’una socimi formarà part del parc públic d’habitatges i les famílies tindran accés a un contracte de lloguer. “El bloc ja està comprat, ara estem a l’espera que ens passen el nou número de compte per pagar el lloguer a l’administració. Gràcies al sindicat ho hem aconseguit”, exclama Manuel.
