Mèxic és un dels principals països productors i exportadors mundials d’alvocat. Als Estats Units, país que lidera la importació, s’ha convertit en un aliment indispensable. Per citar un exemple, durant el dia d’emissió de la Superbowl –la final de la lliga de futbol americà– es poden consumir fins a 100.000 tones d’alvocats en un sol dia. Mentrestant, les comunitats productores mexicanes sofreixen ferides cada vegada més prolongues i profundes a causa de les pràctiques de l’agroindústria del fruit verd.
El hass (Persea americana) és la varietat d’alvocat més comercialitzada a escala internacional per característiques com la grandària, la mida petita del pinyol, la quantitat de polpa o la duresa de la pell. Segons Diego Cruz López, investigador i un dels autors de l’estudi Posicionament internacional de l’alvocat produït a Mèxic (2020), s’estima que quatre de cada deu alvocats que circulen pel món provenen de Mèxic. L’Institut Nacional de Recerques Forestals, Agrícoles i Pecuàries de Mèxic (INIFAP) va estimar un creixement acumulat del 501,6 % en el valor del cultiu de l’alvocat entre 2001 i 2016. S’estima que pot superar els 50.000 milions de pesos en 2030 (2.355 milions d’euros).
El monocultiu de l’alvocat a Mèxic ha conduït a problemes ambientals, com la pèrdua del material genèric, la sobreexplotació hídrica o la desforestació de boscos i selves. D’altra banda, també ha desplaçat de la població local, a causa de les extorsions i l’assetjament per part de grups de crim organitzat. “El monocultiu s’implanta en àrees estratègiques de preservació de biodiversitat i de disponibilitat hídrica. Les grans empreses i l’Estat estan acabant amb aquestes zones i expulsant les comunitats locals. S’han tancat moltes escoles i la gent ha marxat perquè la terra l’acaparen les multinacionals”, relata Cristhian Camilo Rodríguez, president de l’organització ecologista EcoGénova.
Grups criminals practiquen la despossessió de terres i les extorsions econòmiques a pagesia que es dedica a l’alvocat. Alguns camps són vigilats per grups armats
El cultiu del hass és considerat l’activitat agrícola que més terres ocupa per produir i exportar a països del nord global, tal com exposa Jesús Janacua, doctor en Desenvolupament Rural per la Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic. L’investigador considera que hi ha una expansió “descontrolada” a Michoacán, estat que lidera la producció mexicana amb 134.942 hectàrees dedicades a aquest fruit. Segons xifres del Servei d’Informació Agroalimentària i Pesquera de la Secretaria de Desenvolupament Rural, en 2004 es van registrar 85 hectàrees d’alvocat hass per a exportació, mentre que per al 2021 havia augmentat fins a les 175 hectàrees.
L’increment de les hectàrees d’alvocat en Michoacán, tal com emfasitza Jesús Janacua, ha ocorregut sense cap qüestionament per part de l’administració, malgrat tractar-se d’un monocultiu que afecta la biodiversitat. Per exemple, provoca canvis en l’ús de sòl, incendis forestals, tala de boscos o eutrofització de les aigües (acumulació de nutrients, en aquest cas, per la presència de fertilitzants). Igualment, en el vessant social, “molts camperols venen les seues terres a les grans empreses perquè estan endeutats i les multinacionals els contracten sota condicions laborals injustes”, denuncia Cristhian Camilo. A més, l’ús intensiu d’agroquímics incrementa el risc de desenvolupament de malalties, com càncer, lupus, malformacions congènites i infertilitat masculina i femenina.
Jorge García Santiago, gerent del Centre Internacional per a la Millora del Blat de moro i el Blat (CIMMYT) a Chiapas, insisteix en els efectes negatius del monocultiu, principalment els danys a la biodiversitat local a causa de la sobreexplotació hídrica. “Mèxic i Xile han estat molt afectats per l’esgotament d’aigua derivat del monocultiu d’alvocat”, lamenta igualment Camilo.
Expulsar la població local
El sexenni de mandat de l’expresident de Mèxic Andrés Manuel López Obrador (2012-2018) es va tancar amb gairebé 200.000 morts violentes. Michoacán ha estat un dels estats més assotats per la violència, afavorida per la disputa entre grups del crim organitzat que pugnen per controlar el poder polític. Els grups delinqüencials han estat presents en la producció d’alvocat, tant en la despossessió de terres a la població local com en extorsions a productores per exigir una quota econòmica a canvi de deixar-les treballar. Claudio Figueroa, membre de l’àrea d’acció per a la defensa del territori de l’Institut Mexicà per al Desenvolupament Comunitari (IMDEC), denuncia que existeixen parcel·les controlades directament per grups armats, “a causa dels amplis recursos amb què compten per manllevar les terres a comuners i comuneres”. “El patró és sempre el mateix: apropiar-se d’aquests terrenys: generalment, els cremen per després sembrar alvocat i mantenir el control del mercat”, afegeix.
“L’agricultor –lamenta Figueroa– és l’últim en la piràmide de la producció de l’alvocat. És intimidat pels grups delictius, pressionat per les agroindústries i, per si no fos prou, angoixat per la falta de rendiment en la terra”. Les comunitats camperoles denuncien l’abandonament per part de les institucions. “Per culpa del conflicte armat, de l’endeutament de molts camperols i d’un estat que se’n desentén, es traslladen a la ciutat o acaben treballant com a temporers a les productores d’alvocats”, relata Camilo. És per això que Figueroa culpa al sistema de producció i no a l’alvocat com a responsable dels impactes socials, econòmics i ambientals.
La cientifització de l’impacte
En la recerca en què ha participat Jesús Janacua es descriu com a “cientifització de l’impacte” l’ús de la tecnologia per deslegitimar les queixes i denúncies de persones afectades per l’afectació ambiental de la producció intensiva d’alvocat. Es refereix a pràctiques com el bombardeig de núvols amb iodur de plata per provocar precipitacions i intentar mitigar la sequera, o a l’ús de canons antipluja durant l’etapa de floració per evitar els efectes de les fortes tempestes.
Aquest estudi va recopilar proves sobre l’impacte de l’ús de canons a Michoacán. La pagesia local ha organitzat diverses accions perquè aquestes pràctiques es prohibeixin, ja que entén que foragiten la pluja i generen sequera. S’han presentat davant la secretaria de Medi Ambient fins a deu denúncies per l’ús de canons. “Existeix un discurs amb què els causants dels danys subestimen el coneixement dels pagesos que es queixen dels efectes nocius dels aparells. Invaliden les queixes dels que fa més de 500 anys que sembren i coneixen bé el règim de les pluges. S’avantposa així el coneixement modern occidental cientifista, la qual cosa ens parla de les relacions de poder desigual entre els afectats i els agents de les afectacions”, conclou Januaca.
Walter López Báez, director de coordinació i vinculació de l’INIFAP a Chiapas, defensa que cal orientar la producció de l’alvocat cap a pràctiques més agroecològiques. Coincideix amb Figueroa a exigir un debat sobre l’actual sistema de producció mexicana, aprofitant el boom de l’or verd per generar oportunitats per a un camp necessitat de pràctiques més respectuoses amb el medi ambient.
