José Juan Sanchis Serrano és activista antinuclear des de 1991, set anys després que entrara en servei la central nuclear de Cofrents (la Vall d’Aiora), propietat d’Iberdrola. Llicenciat en Química, Sanchis és portaveu de la Plataforma Tanquem Cofrents i milita en Ecologistes en Acció i Acció Ecologista-Agró. A finals de gener, la plataforma, integrada per més d’una desena de col·lectius ecologistes valencians, va llançar la campanya “Allargar les nuclears? No, gràcies” per a exigir el tancament definitiu de Cofrents. Enguany, la instal·lació fa 42 anys, després que en 2021 s’aprovara una nova pròrroga de la llicència fins al novembre de 2030, tot i “contribuir al canvi climàtic” i “acumular greus problemes de seguretat”.
Quins riscos socials i ambientals suposaria allargar la vida de les centrals nuclears com les d’Ascó, Vandellòs o Cofrents? Es veu compromesa la seguretat? Per què?
Fa anys que les centrals han superat el seu cicle de vida útil, per tant, estan molt deteriorades. Són com un cotxe quan està vell i comença a avisar amb incidències diverses. Es van dissenyar per a funcionar durant 25 anys i, ara mateix, fa més de 40 anys que estan en marxa. El calendari de vida de la central de Cofrents ja era molt exagerat, perquè preveia tancar-la en 45 anys. Ara encara volen allargar-lo més i això compromet molt la seguretat. S’estan produint moltes incidències i això és conseqüència de l’envelliment. No hi ha gairebé cap central que haja funcionat més de 50 anys, i el que plantegen per a Cofrents és això. De mitjana, cada deu anys hi ha accidents greus, perquè la probabilitat n’és major. A més a més, són innecessàries i insostenibles.
Les incidències registrades en la central de Cofrents han estat un degoteig al llarg de les darreres dècades. De fet, és la central que més incidències registra, segons els informes del Consell de Seguretat Nuclear. Quins problemes de seguretat presenta la central en l’actualitat?
“Cofrents ha tingut incidències que no ha registrat mai cap altra central”
Es tracten de sistemes molt complexos i hi ha molts llocs on poden fallar. Cofrents ha tingut moltes incidències: explosions i incendis en el generador, llançaments radioactius, trencaments de vàlvules de seguretat de manera reiterada… En fi, ha tingut incidències que no ha registrat mai cap altra central. Per exemple, va patir una corrosió en els elevadors hidràulics de control que va obligar a canviar-los, una actuació que no s’ha fet en cap altre lloc del món.
Quin perill poden comportar els fenòmens meteorològics externs —cada vegada més freqüents— per al correcte funcionament de les centrals?
Cofrents està ubicada en terreny inundable i, de fet, s’ha inundat alguna vegada. Per exemple, durant l’empantanada de Tous, la sala de control es va quedar sota un metre d’aigua i molts treballadors van morir. Aigües amunt hi ha dues grans hidroelèctriques, una en el riu Xúquer i una altra en el Cabriol. Si una de les preses es trenca per una riuada forta, l’emplaçament de Cofrents es veuria completament inundat. També cal dir que se situa sobre terrenys volcànics. Des del punt de vista sísmic, està en un lloc molt perillós. Hi ha riscos molt evidents per a la seguretat i no té cap sentit arriscar-nos tenint alternatives més barates, més netes i més segures.
Què penses de l’argument que l’energia nuclear és una energia neta perquè emet baixes quantitats de CO₂ i, per tant, pot ajudar a lluitar contra el canvi climàtic?
“Els residus nuclears són una bomba radioactiva que afectarà les generacions futures, a costa d’augmentar encara més els beneficis de les empreses energètiques”
No és cert. No emet CO₂ durant el funcionament, però cal estudiar les emissions en tot el cicle de vida. L’urani s’extrau de mines gegantines a cel obert. El mineral es tritura i es mol fins a obtenir una pols que després es tracta amb àcids, com el sulfúric, en un procés de lixiviació que separa l’urani. En acabat cal refinar-lo i processar-lo fins a convertir-lo en combustible útil per als reactors. Per tant, si es té en compte tot el cicle, se’n generen moltes. Evidentment, no és comparable amb la contaminació que provoquen els combustibles fòssils, però sí que n’emet moltes més que les renovables. El canvi climàtic és ja una realitat i no podem invertir temps a construir més centrals nuclears, poc sostenibles i cares en comparació amb les renovables.
On s’emmagatzemen els residus radioactius i quins impactes ambientals generen?
Els residus s’han de refrigerar, perquè emeten molta calor. De fet, l’accident de Fukushima no va ser per un error en el funcionament, sinó perquè les piscines on s’acumulaven els residus es van calfar i es va generar l’explosió. A Cofrents, ara mateix, les piscines refrigerades d’emmagatzemament de residus estan plenes i els acumulen en uns dipòsits a l’aire lliure. Aquests residus són altament radioactius i la radioactivitat és tòxica, per tant, haurien d’estar molt ben aïllats del món. A més a més, es poden acumular al llarg de les cadenes tròfiques provocant greus danys de manera prolongada, perquè és impossible garantir que es desintegren en centenars de milers d’anys. Són una bomba radioactiva que afectarà les generacions futures, a costa d’augmentar encara més els beneficis de les empreses energètiques.
A finals de 2025, Red Eléctrica va anunciar que l’Estat espanyol està en risc de noves apagades. Després de l’apagada històrica d’abril de 2025, l’energia nuclear va tornar a la palestra per l’estabilitat energètica que pot oferir. És així?
És totalment mentida. Per a començar, el sistema elèctric espanyol està sobredimensionat. Hi ha una sobrecapacitat perquè hi ha moltes instal·lacions de gas i ara mateix no es consumeix tot. Hi ha centrals nuclears aturades o funcionant per sota de la seua capacitat, no per avaria, sinó perquè hi ha molta producció renovable i no els ix rendible. Quan una central nuclear falla i es desconnecta de la xarxa, deixa d’entrar molta energia —generen més de cent megawatts de potència— i això és el que la desestabilitza. Els arguments a favor de les centrals que van proliferar després de l’apagada són pretextos per a intentar mantenir-les, però ara mateix tenim la capacitat suficient de substituir les centrals nuclears i de gas i reduir les emissions.
És possible, doncs, subministrar l’energia necessària sense les nuclears?
Absolutament. Si se’ls dona a les renovables l’espai que ocupen les nuclears, ho podem fer. Ja ha passat en molts països, com Itàlia, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega o Nova Zelanda. Les centrals no són necessàries, encara més, són un problema més que una solució. Ni pel preu ni per l’estabilitat ni per la lluita contra el canvi climàtic es pot justificar mantenir-les. L’únic argument és l’augment dels beneficis per a les elèctriques.
Tanquem Cofrents ha denunciat la pressió del lobby nuclear per a prolongar la vida dels reactors envellits. Quins beneficis econòmics els reportaria l’allargament de la vida d’unes centrals ja amortitzades?
“Abans, les elèctriques escrivien els decrets i els passaven directament al Ministeri, ara ja no passa, però exerceixen una pressió per mitjà dels bancs i els mitjans”
Parlem de les mateixes empreses que van estar d’acord a tancar-les i que fa uns anys deien que funcionaven a pèrdues. Què ha canviat des d’aleshores? Les perspectives del preu de l’energia. Amb la guerra d’Ucraïna, el preu del gas va pujar i aquest és qui marca el preu de l’electricitat. Per tant, ara veuen que poden guanyar més diners. Per un costat, van aprofitar la pujada del cost del gas i van impedir que entraren les renovables i baixaren els preus. Ara el preu del gas ha baixat pel creixement de les renovables i les previsions són cada vegada més a la baixa. Hi ha centrals que voluntàriament han deixat de subministrar electricitat per no poder competir. Aleshores, ara volen allargar el funcionament fins al 2030 perquè tancarien 4 centrals de colp i això els donaria marge de negociació per a rebaixar impostos. Tot és un paperot per a no tancar i esperar també un canvi de govern que siga més flexible a les seues demandes.
El govern valencià del PP ha eliminat l’ecotaxa nuclear. Quin paper jugava?
Sense l’ecotaxa, les nuclears tenen molts més beneficis. Els 14 milions que ha perdonat el president Pérez Llorca a Iberdrola va suposar un augment dels beneficis de l’elèctrica en un 0,6 % respecte a l’any anterior. No ha fet més viable la central, sinó que només s’ha buscat incrementar els beneficis d’Iberdrola. Eixos diners es podrien haver invertit en serveis públics.
De quina manera pressionen les elèctriques als governs?
Tenen molts mecanismes de pressió. Darrere hi ha els bancs, que són propietaris en part de les companyies elèctriques i poden actuar directament sobre els governs i els mitjans de comunicació. Si se segueix la premsa, es veu com les elèctriques inverteixen molts diners en campanyes de publicitat, en publireportatges o en l’encàrrec d’informes favorables a empreses vinculades a elles, com la consultoria PricewaterhouseCoopers (PwC), que treballa especialment per a Iberdrola. Tot açò manté una argumentació de fons que diu que les nuclears “són necessàries”, tot reproduint una sèrie de mentides que ens intoxiquen informativament. Abans, les elèctriques escrivien els decrets i els passaven directament al Ministeri, ara ja no passa, però exerceixen una pressió per mitjà dels bancs i els mitjans.
Com haurien de dissenyar-se els plans de reconversió laboral de les centrals?
Tancar una central no vol dir que s’acabe l’activitat econòmica. Cal desmantellar-les i això és una actuació que requereix molta mà d’obra. Com a mínim una tercera part de la plantilla de Cofrents s’hi hauria de quedar treballant. El desmantellament és un procés complicat perquè cal reduir molt el nivell de radioactivitat i això requereix molt de temps. Després, les centrals tenen punts d’enganxament a la xarxa que es poden aprofitar per a crear centrals de renovables i per a fer-ho també calen llocs de treball. Per tant, les previsions són que a mitjà termini es generaria més ocupació.
Quins arguments enviaries a la població per a convéncer de la necessitat de tancar les nuclears?
“Les centrals consumeixen una gran quantitat de recursos hídrics que els necessitem per a usos urgents, com regar i beure”
Per motius de salut i de seguretat, perquè la radiació fa mal a la població i perquè un accident nuclear és irreversible. El tercer motiu són els residus: com més prompte tanquen, menys residus s’hauran de gestionar. El quart motiu és l’elevat consum d’aigua: les centrals consumeixen una gran quantitat de recursos hídrics que els necessitem per a usos urgents, com regar i beure. I per acabar, el canvi climàtic, ja que hi contribueixen i les podem substituir per les renovables, molt més netes i sostenibles.
Quin seria el model energètic òptim?
Només hi ha un model sostenible de cara al futur: les renovables. El model òptim hauria de generalitzar les renovables i crear sistemes de suport a l’energia solar o l’eòlica amb centrals elèctriques reversibles i la instal·lació de bateries d’emmagatzematge. Cal accelerar la transició a un model completament renovable amb un sistema de suport. A més a més, cal un canvi profund en la societat. La millor energia és la que deixem d’utilitzar. És necessari reduir el consum, perquè podem tenir molt bona qualitat de vida sense gastar-ne tanta.
