El clúster de la ceràmica al País Valencià es troba a les comarques de la Plana Alta i Baixa, on es concentren tres grans grups empresarials: Porcelanosa, Pamesa, i recentment el conglomerat britànic Victoria PLC, format per les marques Keraben i Saloni Cerámica. Sergi -un nom fictici perquè no vol revelar el real per por a respresàlies- treballa a Saloni Cerámica des de fa 18 anys i ha vist com les condicions laborals de la plantilla han anat empitjorant a poc a poc, sobretot, després de l’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent crisi econòmica. Unes condicions que tem que s’agreugen encara més, després que l’empresa haja aprovat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) d’extinció i un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), que afecten unes 250 treballadores.
A principis de novembre, Saloni va presentar un ERE d’extinció per reduir la plantilla en 47 persones, un 10% aproximadament, i un altre temporal, amb l’objectiu de “reestructurar l’activitat”. Després d’un mes de negociacions entre l’empresa i el Comité d’Empresa, on tenen representació els sindicats Unió General dels Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO), s’han signat ambdós expedients. El d’extinció ha comportat l’acomiadament de 43 empleades, i el temporal, la suspensió de jornada de més de 200 treballadores de la secció de producció, on s’engloben tasques relacionades amb el modelatge de les peces mitjançant les premses, l’esmaltatge o la seua classificació. Així mateix, s’han aturat tres dels set forns que hi ha a la fàbrica, un dels quals es va inaugurar fa any i mig.
Les 43 persones acomiadades podran cobrar, com a màxim, catorze mensualitats, mentre que la plantilla afectada per l’expedient temporal es veu abocada a l’atur durant un temps indeterminat. D’aquestes 200 treballadores, “algunes aniran a l’atur de tres a sis mesos, després recuperaran el seu lloc de treball, però enviaran a unes altres a l’atur”. “Serà un procés rotatiu”, explica un dels empleats.
Els objectius i les intencions reals, segons el treballador, són, amb el d’extinció, “carregar-se a la plantilla més vella, d’entre 40 i 50 anys que, per antiguitat, són les treballadores que més cobren”, i amb el temporal, crear un ambient “d’inseguretat i por”
A banda de la inestabilitat laboral d’una bona part de la plantilla, la qual en total està formada per 420 empleades, l’ERE temporal “perjudicarà molt les condicions laborals”, afegeix el treballador, per a qui l’expedient ha provocat un canvi en l’organització dels torns. Fins al moment, la secció de producció treballava només al matí i a la vesprada, “però a partir de gener es treballarà també de nit”.
Malgrat l’aprovació d’ambdós expedients, una part de la plantilla ha continuat reivindicant la seua oposició ferma, tot i que no s’ha produït cap canvi. En aquest sentit, Sergi critica el feble paper del Comité d’Empresa: “La negociació ha sigut prou fluixeta. Es va fer una assemblea al principi i una altra al final per ratificar l’acord. La resta de comunicacions han sigut via whatsapp, i de manera individualitzada”. A aquesta falta de suport per part del Comité, s’ha sumat les divisions que ha generat l’empresa dins de la fàbrica. Segons ell, Saloni ha provocat una “dualitat laboral”, enfrontant les treballadores que reben un complement salarial per antiguitat a l’empresa i els que no la reben, perquè acaben d’incorporar-se.
L’empresa tracta de justificar l’aprovació dels expedients al·legant una sobreproducció a la fàbrica. Tanmateix, la plantilla assegura que això no té cap sentit, ja que, paradoxalment, han ficat un torn de nit, amb el qual s’amplien les hores de producció. Els objectius i les intencions reals, segons el treballador, són, amb el d’extinció, “carregar-se a la plantilla més vella, d’entre 40 i 50 anys que, per antiguitat, són les treballadores que més cobren”, i amb el temporal, crear un ambient “d’inseguretat i por per continuar reduint condicions laborals”. A més a més, no és la primera vegada que Saloni aprova un expedient de regulació. L’any 2009, ja va entrar en vigor un ERTO que va afectar 270 empleades.
Les treballadores del sector de la ceràmica a les comarques de Castelló fa anys que reivindiquen la recuperació dels 14.000 llocs de treball que, segons elles, s’han perdut a causa de la crisi econòmica
Les treballadores del sector de la ceràmica a les comarques de Castelló fa anys que reivindiquen la recuperació dels 14.000 llocs de treball que, segons elles, s’han perdut a causa de la crisi econòmica i dels expedients de regulació que s’han signat durant tot aquest temps, així com una reducció de la jornada de treball. Tanmateix, després de diverses mobilitzacions al llarg de l’estiu passat, només van aconseguir l’augment salarial del 2,5% anual fins al 2020.
Victoria PLC irromp al sector ceràmic
La mercantil anglesa Victoria PLC, fabricant de catifes i mobiliari, així com proveïdora del Buckingham Palace, va comprar el passat mes d’agost Saloni Cerámica a Mosaiq Grupo Empresarial, l’antiga Obinesa, propietat d’Atitlan, un grup inversor en mans dels empresaris Aritza Rodero i Roberto Centeno, el gendre de Juan Roig, president de Mercadona, i ha adquirit 100.000 metres quadrats en el PAI del Grau de València. Així, Saloni, que fins a la seua compra per part d’Atitlan, havia pertangut a la família de Juan Batalla, propietari de la constructora Lubasa, va passar a ser propietat de la marca britànica per quasi cent milions d’euros, segons va publicar Valencia Plaza.
La mercantil anglesa Victoria PLC, fabricant de catifes i mobiliari, així com proveïdora del Buckingham Palace, va comprar el passat mes d’agost Saloni Cerámica a Mosaiq Grupo Empresarial, l’antiga Obinesa, propietat d’Atitlan
Abans d’aquesta operació, en setembre de 2017, Victoria PLC va comprar per quasi 275 milions d’euros l’empresa taulellera Keraben al fons estadounidenc Tensile Capital i al seu fundador, Rafael Benavent. “Es va comprar Keraben i, automàticament, van començar els EROS per renovar a tota la plantilla”, recorda Sergi, per a qui l’objectiu del grup és “acaparar marques i quedar-se darrere de Porcelanosa en el clúster ceràmic castellonenc”. En la mateixa línia, des del Comité d’Unitat Obrera de Castelló, consideren que el sector ceràmic està en una fase d’expedients de regulació, que “ara mateix afecten més de 300 treballadors d’una dotzena d’empreses”.
En la conjuntura general del sector ceràmic, per a la plantilla, les intencions reals de Victoria PLC són “reduir les condicions laborals dels treballadors i augmentar la taxa d’explotació”. “És una maniobra d’explotació per a recuperar la taxa de beneficis, aprofitant l’ERO i una legalitat que sempre juga a favor dels mateixos”, postil·la Sergi.
