A les darreres cimeres pel clima, els interessos de la indústria fòssil hi han tingut les portes més obertes que mai, mentre que les protestes de la societat civil han quedat fora dels països amfitrions. A l’espera de poder comptabilitzar quants lobbistes hi assisteixen enguany, si més no, una diferència respecte a les cimeres celebrades a Egipte, els Emirats Àrabs i l’Azerbaidjan està en marxa: les exigències dels moviments en defensa del planeta es faran presents a la COP30, que arranca avui al Brasil.
La ciutat de Belém, a l’estat de Pará, a l’entrada de l’Amazònia brasilera, acollirà, en paral·lel a la trobada multilateral dels governs, A Cúpula dos Povos (Cimera dels Pobles), un espai autònom i autoorganitzat en què participaran moviments ecologistes, pagesos, pobles indígenes i moviments populars. A Cúpula dos Povos reunirà des del dia 12 més de mil organitzacions de diversos punts del món i s’espera que hi assisteixin 10.000 persones.
La Cimera dels Pobles és un espai autònom i autoorganitzat en què participaran moviments ecologistes, pagesos, pobles indígenes i moviments populars
Durant els pròxims dies, discutiran sobre les possibles solucions a la crisi ecològica i actuaran de contra cimera, en protesta per les “inaccions dels governs” a l’hora de posar fi a les polítiques que destrueixen el planeta.
Pablo Neri, integrant del Moviment de treballadors Sense Terra (MST), una de les organitzacions impulsores de la contra cimera, afirma que “la COP30 és un espai per a corporacions i nacions, per la qual cosa, construïm l’espai que possibilita una àmplia participació de la societat civil per a debatre en aquest greu moment que vivim en el món”.
Flotilles cap a la Cimera dels Pobles
En les darreres setmanes, diversos moviments organitzats han articulat itineraris per arribar fins a Belém. És el cas de la flotilla Yaku Mama, que ha recorregut 3.000 kilòmetres des de l’Equador, passant per Colòmbia i Perú fins a arribar a Belém do Pará. També és el cas de la Caravana Mesoamericana pel clima i la vida, que ha anat per Guatemala, El Salvador, Hondures, Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a arribar al Brasil.
Aquestes són només algunes de les iniciatives que han portat a terme líders de la selva, científiques, artistes o comunidores per arribar fins a la Cimera dels Pobles. Amb les demandes clares i una mirada crítica sobre la COP30: parar la desforestació que afecta el clima i que produeix l’escassetat de pluges i d’aigua, i acabar amb la utilització de combustibles fòssils.
La flotilla Yaku Mama ha recorregut 3.000 kilòmetres des de l’Equador, passant per Colòmbia i Perú fins a arribar a Belém do Pará, per participar a la contra cimera de la societat civil
Altres demandes bàsiques de la societat civil davant la COP30 són excloure la indústria fòssil de les cimeres pel clima, l’únic espai per la presa de decisions mundials que poden tenir capacitat de frenar l’escalfament del planeta; que qui més contamini, pagui més, com a mecanisme bàsic per recaptar els recursos necessaris per a l’adaptació global al canvi climàtic; reformar el sistema de governança de les Nacions Unides per tal que sigui equitatiu amb el Sud global; i garantir les mesures per tal que els estats que històricament han contaminat més, ara, reparin els impactes de l’escalfament global en els territoris més afectats pel canvi climàtic, que són els més empobrits i els que menys han contribuït a l’escalfament del planeta.
Adaptació o canvi de model?
El diplomàtic André Correa de Lago, president de la COP30 per encàrrec del president del Brasil Luiz Inácio Lula da Silva, ha esmentat en nombroses ocasions que el camí per salvar el planeta demana una adaptació dels països que els permeti fer front a la crisi climàtica. Ara bé, són moltes les veus que posen en dubte una solució real dins el sistema productiu capitalista. “A cada COP la situació empitjora, perquè no som a dins, no som escoltats i no ho serem”, planteja Auricélia Arapiun, líder indígena del Baix Tapajós (PA) i membre de la Coordinació d’Organitzacions Indígenes de l’Amazònia Brasilera (COIAB). “La resposta a la crisi climàtica som nosaltres, que des de fa molt de temps diem que tenim la solució. Si ells tinguessin la solució, no estaríem rumb a la fi del món, com estem avui”, denuncia.
En una línia similar s’expressava la cineasta nascuda a Belém Priscilla Brasil, en el marc de la Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau (FRONT), on recentment ha presentat el film No hi haurà més història sense nosaltres. “La COP no busca canviar la manera com vivim, és només una manera de rehabilitar empreses problemàtiques, i això no ens portarà enlloc”, planteja.
“La COP no busca canviar la manera com vivim, és només una manera de rehabilitar empreses problemàtiques, i això no ens portarà enlloc”, afirma la cineasta Priscilla Brasil
Explica que la seva pel·lícula havia de ser un film inaugural de la cimera, però que fou informada que seria retirada “per força major”: “No sabem per quina raó”, afirma. Ho troba una mostra dels poders que hi ha darrere de la COP, “dominada per mineres i empreses d’energia”, remarca. “No en surt res de nou; ningú no es compromet. Però del poble sorgeixen idees noves. I potser això és el més valuós que tenim ara”, sentencia la cineasta.
Priscila Brasil considera que la gent que habita l’Amazones no té present “la mirada productivista”, sinó que entén que al món hi habiten tant éssers humans com la resta de la natura, “d’igual a igual”: “El que espero ara és que les comunitats indígenes, quilombolas i les que resisteixen als territoris puguin posar el pensament amazònic damunt la taula durant la cimera mundial pel clima. Espero molt més de fora de la conferència que no pas dels polítics que hi són dins”, expressa Brasil.
L’actual secretari de clima i energia i desenvolupament al ministeri d’assumptes exteriors de Brasil, Mauricio Carvalho Lyrio, afirmava que li agradaria que “la gent recordés la COP30 com la COP de l’adaptació”.
L’executiu de Lula ha aprovat les perforacions exploratòries de l’empresa petroliera Petrobras prop de la desembocadura del riu Amazones: “Seria irresponsable si digués que ja no farem servir petroli”
El govern de Lula es mostra alineat amb les propostes que s’emmarquen en el considerat “capitalisme verd”, davant un gran debat sobre les últimes decisions de l’executiu d’aprovar les perforacions exploratòries de l’empresa petroliera Petrobras, prop de la desembocadura del riu Amazones. El president del Brasil ha defensat aquesta decisió davant la premsa: “Vull fer les coses correctes que els especialistes, la meva administració i la meva consciència diuen que hem de fer. Seria incoherent, una acció irresponsable, si digués que ja no farem servir petroli”.
A menys d’un any de les pròximes eleccions, el seu govern lidera una de les propostes estrella de la COP30: crear un fons per la protecció dels boscos, l’anomenat Fundo Tropical Florestas para Sempre (TFFF). Aquest fons, alimentat per capital públic i privat, es planteja com una eina per donar suport econòmic a més de 70 països que es comprometen amb la preservació dels boscos tropicals humits, com a estratègia per frenar l’escalfament global. Promet destinar a poblacions indígenes i comunitats locals el 20% del seu pressupost. Organitzacions socials i ecologistes han posat sobre la taula que es planteja com una “solució” insuficient davant l’abast de la desforestació.
