Dues línies de molt alta tensió (MAT) de 110 quilòmetres de longitud, una macroplanta fotovoltaica de 1.490 hectàrees i 44 nous aerogeneradors de 180 metres d’alçada. Aquests són els macroprojectes elèctrics que amenacen el futur de la comarca dels Ports. Estan impulsats per les multinacionals de l’energia Red Eléctrica de España (REE), Forestalia, Acciona o Med Wind Energy; i la majoria ja compta amb el vistiplau del Ministeri de Transició Ecològica espanyol o de la Generalitat Valenciana. En les darreres setmanes, de fet, coincidint amb les festes de la Magdalena i sense consultar prèviament el model energètic i territorial amb el veïnat, s’ha agilitzat la tramitació d’alguns d’ells. Malgrat l’estratègia de desinformació desplegada per les multinacionals, els pobles i masos afectats han alçat la veu i han reactivat la mobilització.
Per al pròxim dissabte, 25 de març, la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables, la Plataforma a favor dels Paisatges de Terol, l’Associació Nostra Terra, el Casal Popular La Riscla de Morella i l’Aplec dels Ports; han organitzat una jornada de lluita contra les macrorenovables. L’objectiu, tal com expliquen les entitats en un comunicat, és “exigir a tots els partits polítics i alcaldes un desenvolupament de les renovables conscient, respectuós i consensuat amb el territori”. “Ha arribat el moment de defensar-nos, si no volem desaparèixer”, conclouen en el manifest.
Llum verda al macropolígon solar
El passat 23 de febrer saltaven les alarmes a diferents municipis de la comarca dels Ports. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) feia pública l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental de la macroplanta fotovoltaica anomenada Llivis, impulsada per la multinacional Acciona —empresa que cotitza en l’IBEX 35 i que ha adquirit part de Renomar— sobre 882 hectàrees de terrenys en producció al terme de Morella.
El macropolígon solar Llivis-Llèqua arrasarà 1.490 hectàrees de cereals, ametllers i lleguminoses de la comarca dels Ports
Noel Boix, un dels llauradors afectats per la línia d’evacuació de la macroplanta, veu amb preocupació la nova infraestructura: “Agafen els camps perquè el sòl és més barat, sense pensar en les pèrdues que això suposa per a la gent que treballem la terra des de fa anys”. Boix i la seua família han viscut als masos de Mestre i Boix pràcticament tota la vida. S’ubiquen a l’anomenada dena de la Vespa, l’únic nucli de masos que encara resta habitat i on es troba la terra més fèrtil de Morella. Als anys noranta, van lluitar “de valent” perquè hi arribara la llum, cosa que no va ser gens fàcil. “Vam demanar una subvenció i ens la van denegar perquè només hi quedava un mas habitat i, per tant, ens deien que no era prioritari”, recorda. Paradoxalment, ara hauran de conviure amb el brunzit esgarrifós dels cables i les torres gegantines. La línia d’evacuació de la macroplanta travessarà els seus cultius i passarà a escassos 50 metres de la vivenda.
Dues setmanes després d’aprovar la planta solar Llivis, el divendres 10 de març, Acciona obtenia un segon permís per a instal·lar una altra macroplanta fotovoltaica sobre 605 hectàrees de terrenys agrícoles a l’aldea de la Llèqua. Tot i que Llivis i Llèqua estan separades per escassos metres, la multinacional les ha presentat i tramitat com dos projectes diferents, cadascú amb una potència de 49,98 megawatts. Cal recordar que d’acord amb la legislació vigent, és a l’Estat a qui li pertoca decidir sobre les iniciatives de més de 50 megawatts, és a dir, les de més dimensions i, per tant, major impacte; mentre que les plantes amb una potència inferior són gestionades per la Generalitat.
Per a Miguel Ángel Troncho, veí de la masia de Fraiximeno de Morella i membre de la Plataforma No a la MAT, amb la fragmentació de la macroplanta en dos es busca “agilitzar la tramitació, sense passar pel Ministeri”. “Vam presentar al·legacions per a la planta Llivis i ens van contestar dient que no servien perquè eren per a l’altra. Després, al·legàrem contra la Llèqua i ens van dir el mateix”, denuncia Troncho. “No té cap sentit —continua— tramitar-la com a dues plantes, quan estan al costat i la línia d’evacuació és la mateixa”.
El macropolígon solar Llivis-Llèqua arrasarà 1.490 hectàrees de cereals, ametllers i lleguminoses. També afecta espais protegits per la Xarxa Natura 2000 i béns d’interès cultural, com l’església de la Llèqua i diversos masos, com el Campello, Guimerans, Enxerra o Bassa Verda. Les seues dimensions tripliquen les de la planta solar Magda, que amenaça 472 hectàrees de terrenys agrícoles de les Coves de Vinromà, Cabanes i Benlloc; però, el suport institucional que han rebut les famílies dels Ports afectades ha estat menor. “Sembla que com som menys habitants, menys vots, i menys interès per aturar aquestes plantes solars”, lamenta Troncho. Comparteix la mateixa reflexió Boix: “No estan donant suport al sector primari. Els interessos de les empreses van per damunt i els ajuntaments i la Generalitat callen. Estic molt decebut”.
Contenciós contra la MAT de Forestalia
El mateix dia que la Generalitat Valenciana donava llum verda a la planta solar Llèqua, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) feia pública l’autorització per a ampliar la subestació elèctrica de Morella. L’ampliació consisteix a instal·lar una nova posició de línia per tal de permetre l’evacuació de l’energia que generaran els 22 parcs eòlics de Forestalia a les comarques de Terol Gúdar-Javalambre i el Maestrazgo.
La línia MAT de Forestalia passa a menys de 70 metres dels habitatges de la masia de Fraiximeno
La línia de molt alta tensió arrencarà des de la subestació elèctrica de l’Anglesola del Cid (el Maestrazgo) fins a la subestació de Morella. En total, quasi 25 quilòmetres de traçat i cinc pobles afectats —Cantavella i l’Anglesola del Cid, a Aragó; i Portell, Cinctorres i Morella, al País Valencià. La línia se sumarà a la MAT Morella-Almassora de REE —en construcció des del passat mes de juny— i al cablejat elèctric dels parcs eòlics de Renomar, els quals estan en procés d’ampliació. En total, s’està tramitant la instal·lació de 44 nous aerogeneradors d’Acciona i Med Wind Energy, societat en mans dels empresaris Fernando Roig —president del Vila-real CF i de Pamesa— i Francisco Fenollar. Recentment, Roig ha venut a Acciona les seues accions en Renomar.
El veïnat dels Ports afectat ja va presentar al·legacions contra la MAT de Forestalia quan es va publicar el projecte inicial, així com contra el projecte d’ampliació de la subestació. A favor seu, comptaven amb diversos estudis desfavorables de la Direcció General de Política Territorial i la Direcció General de medi Natural. S’hi assegura que, tot i algunes modificacions, el traçat continua amenaçant el Bé d’Interés Cultural (BIC) la Torre dels Moros en Cinctorres, el mateix nucli urbà de Cinctorres (Bé de Rellevància Local), l’Ermita de Sant Antoni de la Vespa o el conjunt d’arquitectura tradicional de la masia Fraiximeno. En l’última versió, de fet, la línia passa a menys de 70 metres dels habitatges de la masia i la nova subestació s’ubica en plena superfície de cultiu. A més a més, tal com va al·legar Miguel Ángel Troncho, l’ampliació de la subestació presenta diversos errors de forma: “l’impacte sobre la salut no pot ser el mateix si existeix una línia més, en canvi, Forestalia còpia i pega l’anàlisi de l’impacte d’altres projectes”. Davant el cúmul “d’irregularitats”, el veïnat no descarta presentar un recurs contenciós-administratiu, tal com ha avançat a la Directa.
La promesa de la “llum gratis”
Les empreses de l’oligopoli energètic i fons d’inversió són capaces de pressionar sense límits per a assegurar-se una pau social i una opinió pública favorable als aerogeneradors o les plaques. Una manera de fer-ho és a través d’un discurs recurrent sobre els beneficis —en forma d’impacte econòmic i de creació de llocs de treball— que en reporten o mitjançant la promesa d’oferir llum gratis a la població a canvi de la instal·lació del projecte.
En el cas de Forestalia, la carta jugada que s’ha donat a conèixer ha estat l’oferiment de “llum gratis” per al poble, segons va informar Castellón Plaza. “És una eina que tenen per acabar de convèncer un municipi que no està del tot convençut”, exposa el geògraf i expert en energia Sergi Saladié, qui dubta de la seua legalitat i del procediment a seguir per justificar les despeses energètiques del veïnat. “Es tracta d’un acord signat entre dues persones de manera totalment alegal, per tant, després l’empresa podria negar-se, perquè això no està en cap llei”, incideix.
Tot i que els mitjans de comunicació locals han informat sobre la promesa de “gratuïtat en el consum elèctric” per als habitants de Portell, Cinctorres i Morella, en la carta que Forestalia ha enviat als ajuntaments —al qual ha tingut accés la Directa— en cap moment se’n fa referència. L’empresa parla d’una mena de bonificació en la factura de la llum, que queda subjecta a la quantitat de beneficis que obtinga amb dues plantes solars. “Això es pot agafar amb pinces, perquè poden camuflar els beneficis o dir que durant la primera meitat de vida de la planta estan amortitzant la inversió i no han generat beneficis; a banda, no queda clar com s’efectuarà eixa bonificació”, adverteix Miguel Ángel Troncho.
La bonificació, segons exposa l’empresa en la missiva, es fixa com a mesura compensatòria a l’impacte que el projecte pot tenir per a la “població i la salut humana”. És per això que des de la Plataforma No a la MAT subratllen que, tot i que l’oligopoli energètic ha negat l’impacte sobre la salut, per primer cop estan reconeixent que hi ha una afectació. “És una manera de comprar la salut de la gent que vivim als masos, compensar la gent que viu als pobles i confrontar-nos entre nosaltres”, rebla el membre de la Plataforma No a la MAT.
Sobresaturació elèctrica
En l’actualitat, i sense incloure els nous parcs eòlics i solars en tramitació, a la comarca dels Ports es produeix el 31,2% de l’energia renovable del País Valencià, segons dades de la Plataforma No a la MAT. Si finalment tiren endavant les línies MAT, els nous aerogeneradors i el macropolígon fotovoltaic, la potència instal·lada ascendiria dels 394,5 megawatts fins als 770,78. Un total de 3.000 hectàrees, l’equivalent a 4.600 camps de futbol, passarien de tenir un ús agrícola i ramader a l’ús industrial. “Es modificaria el paisatge, el patrimoni i el model de vida de moltes persones que habiten el territori”, adverteixen des de la Plataforma.
Segons les dades de la Plataforma No a la MAT, un total de 3.000 hectàrees, l’equivalent a 4.600 camps de futbol, passarien de tenir un ús agrícola i ramader a l’ús industrial
Les xifres contrasten amb el nombre d’habitants dels Ports: 6.648 persones censades en 2022, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Des de la Plataforma No a la MAT, consideren que tenen “més que cobertes les quotes de solidaritat energètica i interterritorial” i que es troben “saturats d’aquest tipus d’infraestructures”, les quals, a més a més, “no han contribuït a fixar població i revertir el despoblament”. Els primers parcs eòlics van arribar als Ports en l’any 2005 i des de llavors la població ha disminuït en més de 1.000 habitants. Expertes en dinamització rural asseguren en diversos estudis que, tot i que les macrorenovables es presenten com una via per a aturar el despoblament, la realitat és una altra ben diferent. En una investigació de la professora d’Economia Rosa Duarte s’arriba a la conclusió que “la font més gran de creació directa d’ocupació es concentra en les etapes d’instal·lació i construcció dels projectes eòlics i solars, període amb un clar component de curt termini”.
Les entitats organitzadores de la jornada contra les macrorenovables tenen molt clar que, per fixar població a les zones rurals, es necessiten “inversions per millorar els serveis públics, les xarxes de transport i les oportunitats per la gent jove que vol quedar-se a viure ací”. “No necessitem macroestructures que només deixen misèria i destrucció del nostre medi natural i accentuen encara més el nostre paper de ‘colònia’ d’on només extraure recursos i obtenir benefici al servei dels interessos privats i del capital estranger”, denuncien en el comunicat.
