El passat mes de maig, se celebrava a Madrid la Fira Internacional del Turisme (FITUR), on es va organitzar un acte dedicat a les activitats turístiques desenvolupades arreu del País Valencià. En aquest, l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant (PSPV), anunciava la construcció d’un càmping de luxe –també anomenat glàmping, un concepte que fa referència a l’experiència de combinar l’acampada a l’aire lliure i les condicions dels millors hotels– a la zona de l’Alqueria del Duc, ubicada al costat de la marjal de Gandia. Aquesta declaració ha generat, tant entre els grups polítics municipals com el veïnat, un debat sobre quin és el model turístic per a la comarca de la Safor, així com les necessitats de fer un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Els motius pels quals es justifiquen aquest tipus d’instal·lacions turístiques són de sobra coneguts pel veïnat de la comarca. L’hipotètic benefici econòmic i la producció de nous llocs de treball són els arguments clàssics per a defensar el turisme, independentment del procés de turistificació i destrucció del territori que se’n puga derivar. En aquest cas, però, els arguments van més enllà i apunten també a la “sostenibilitat dels llocs situats a prop d’espais verds”.
La Plataforma pels Pobles de la Safor s’oposa al càmping de luxe, el qual, segons consideren, no suposarà cap canvi en el model turístic
Gandia i la seua comarca ja han estat zones explotades de manera massiva des de finals del segle XX, i han sofert i sofreixen els efectes d’un turisme molt poc sostenible. Per això, des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, s’oposen al càmping de luxe, el qual, segons consideren, no suposarà cap canvi en el model turístic. “Es tracta d’un model heretat que cal canviar. Les polítiques haurien d’anar en la línia de mantenir o disminuir la càrrega que Gandia ja té, però no d’augmentar-la”, defensa Xavier Ródenas, membre de la plataforma i exregidor independent de l’Ajuntament de Gandia, governat en l’actualitat pel PSPV i Compromís més Gandia Unida.
L’afirmació de l’alcaldessa de portar a terme aquest projecte turístic a la vora de la marjal de Gandia i el racó del Duc ha estat, si més no, “un error” per dues qüestions, segons consideren des de la Plataforma pels Pobles de la Safor. En primer lloc, per donar el projecte per fet, quan es troba en una fase molt embrionària; i en segon, per l’oposició que ja s’hi havia generat, tant per part de les companyes de govern del PSPV com de les entitats locals. “L’Ajuntament ha admés a tràmit el projecte, però aquest encara ha d’esperar els informes de la Generalitat, així com els de diversos departaments del consistori”, explica Ródenas.
Una altra de les qüestions que preocupa les activistes ecologistes és el procés de sol·licitud de la Declaració d’Interés Comunitari (DIC), redactada per l’empresa que s’encarregarà de la gestió del glàmping, Sunny Resorts SL. Per a poder aconseguir una declaració favorable, s’han de presentar diversos documents, els quals han de justificar la necessitat d’implantar certes activitats industrials, turístiques o agroalimentàries en sòl rural o no urbanitzable. Tanmateix, Ródenas recorda que aquesta figura “ha estat malversada, principalment, durant els anys foscos del PP i l’especulació urbanística, per a obtenir via verda a la construcció d’instal·lacions turístiques, com els camps de golf”.
Impactes en la marjal i els barris
El càmping de luxe, amb capacitat per a 3.081 persones, ocuparà una superfície d’uns 188.000 metres quadrats. Segons la memòria on es concreten les característiques del projecte, a banda de les parcel·les d’acampada i de les zones d’aparcament corresponents, el glàmping comptaria amb instal·lacions esportives i un recinte per a actes i concerts. En definitiva, seran unes instal·lacions de grans dimensions, la qual cosa ha fet saltar les alarmes entre el veïnat, preocupat pels efectes que tindrà la presència massiva de turistes en una zona amb un alt valor mediambiental.
Pau Lucio, ornitòleg, veí del barri del Molí de Gandia i coordinador del Fòrum 21 de Gandia –un consell local de participació sobre el territori creat en el marc de l’agenda 21, un pla d’acció municipal amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible– exposa alguns dels riscs mediambientals que suposaria la construcció d’un complex a la vora de la marjal, i en la mateixa línia que Ródenas, titlla de “fal·làcia” considerar aquest projecte “com a sostenible o motor de l’economia”.
L’ornitòleg afirma que sí que afecta el perímetre d’esmorteïment de zones humides de la mateixa marjal, on es troben i viuen molts éssers vius, principalment, aus
L’Alqueria del Duc se situa a prop dels ullals de la marjal. Tot i que en la memòria del projecte es declara que no s’hi troba en sòl protegit, l’ornitòleg afirma que sí que afecta el perímetre d’esmorteïment de zones humides de la mateixa marjal, on es troben i viuen molts éssers vius, principalment, aus, a les quals els afectaria la presència massiva de turistes. Una altra qüestió assenyalada per l’especialista és l’increment de l’ús de l’aigua, així com de les problemàtiques ja existents per a la seua depuració. Lucio remarca que la depuradora municipal ja genera “molts problemes” a la localitat de Gandia. Per tant, “l’últim que es necessita és incrementar aquesta càrrega”, remarca. A més a més, una bona part dels terrenys afectats són d’ús agrícola, destinats sobretot al cultiu de taronja.
Durant l’any, la població de Gandia se situa en unes 73.800 habitants, una xifra que pot ascendir fins a les 320.000 en estiu, a causa de l’arribada de turistes. Una de les zones més afectades per aquesta turistificació és, precisament, el barri del Molí del grau de Gandia, el qual, segons Lucio, encara es veuria més perjudicat amb la instal·lació del càmping. La memòria del projecte no especifica cap ampliació o creació d’accessos al glàmping, la qual cosa ha incomodat el seu veïnat, ja que a la zona només hi ha camins estrets que connecten algunes cases i camps i solen estar poc transitats. Així doncs, la qüestió del trànsit que s’hi generarà i les afeccions a les persones que hi resideixen és un altre dels punts de debat.
Pel que fa als impactes econòmics, el veïnat alerta que ja conviu amb altres càmpings, de caràcter familiar, que “es veurien afectats amb la posada en marxa d’una competència com aquesta”. En aquest sentit, Ródenas també insisteix en el fet que no s’haurien de generar més llocs de treball inestables i precaris al llarg de la temporada d’estiu, sinó assegurar que els que ja existeixen a la zona de la platja i altres espais turístics es converteixen en treballs segurs, estables i dignament remunerats.
El negoci de Sunny Resorts
Sunny Resorts SL és una societat amb seu a Madrid dirigida per Pelayo Cortina Koplowitz, fill d’Alberto Cortina, copropietari de l’empresa Alcor Holding, propietària alhora del 12,5 % d’ACS, la major constructora de l’Estat espanyol. La seua mare és l’aristòcrata i empresària Alicia Koplowitz, marquesa de Bellavista i reconeguda per la revista Forbes com a la quarta persona més rica de l’Estat espanyol en l’any 2009. Aquesta empresa es dedica a la construcció de càmpings de luxe a Portugal i a l’Estat espanyol, sota l’eslògan de la sostenibilitat i la defensa del turisme alternatiu. Tanmateix, les fonts entrevistades posen en dubte els valors que pregonen i denuncien el seu enriquiment a costa del territori i de la seua gent, tot destinant els seus projectes a persones amb una capacitat adquisitiva elevada.
No es tracta de la primera amenaça turística a Gandia i, segurament, tampoc serà l’última. Just fa uns pocs mesos, diversos grups ecologistes i veïnals es mobilitzaven per a oposar-se a la construcció d’una torre d’apartaments turístics de luxe al complex hoteler de l’anomenada colònia Ducal, i fa alguns anys, també es va aconseguir aturar la urbanització de la platja verge l’Ahuir. Amb aquestes victòries, Xavier Ródenas assenyala que en certa manera ha estat “positiu” l’anunci prematur de l’alcaldessa, ja que “s’ha generat un avançat debat sobre si cal aquest ressort o no”. Per això, tenen l’esperança que aquest anunci que es proclamava amb orgull en una fira sobre turisme espanyol quede en l’oblit amb una nova victòria dels moviments ecologistes i veïnals de la Safor, que aposten per un model econòmic diferent i per la conservació del seu territori.
