El passat mes de març la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) decretava l’alerta roja per sequera a la comarca de la Marina Alta. Cap sorpresa. El 2023 l’estació de l’AVAMET situada al parc natural del Montgó registrava la meitat de precipitacions anuals respecte a l’any anterior. Més concretament l’any passat al parc natural i la seua perifèria tan sols es varen acumular entre 242 i 384,4 litres per metre quadrat, mentre que la mitja fins ara se situava entre els 600 i 800. Amb els aqüífers en situació de prealerta des del gener i amb un ull posat a la dessaladora de Xàbia, les obres del PAI Medina-Llíber continuen avançant a la Muntanya Llarga. Per aquest motiu, Acció Ecologista-Agró ha sol·licitat a la CHX els documents que avalin la disponibilitat d’aigua suficient per a cobrir les demandes hídriques de la nova macrourbanització —conformada per gairebé mig miler d’habitatges de luxe— que són un requisit legal per al desenvolupament del Pla d’Actuació Integral (PAI) esmentat.
El passat 28 de febrer, Acció Ecologista-Agró va presentar un escrit a la Comissaria d’Aigua, pertanyent a la CHX, per demanar accés a l’informe que acrediti l’existència de recursos hídrics suficients per a abastir les noves demandes d’aigua exigides per la macrourbanització. Segons l’organització ecologista, l’Ajuntament de Llíber l’hauria d’haver sol·licitat abans de començar-se a executar les obres del PAI, tal com estableix l’article 25.4 del Text Redifós de la Llei d’Aigües.
“La Confederació s’ha de pronunciar prèviament sobre la garantia d’abastiment d’aigua dels nous habitatges”, exposa Víctor Navarro, portaveu d’Agró, que denuncia que hi ha un incompliment de la Llei d’Aigües
Víctor Navarro, portaveu d’Agró, denuncia que hi ha un incompliment de la Llei d’Aigües. “La Confederació s’ha de pronunciar prèviament sobre la garantia d’abastiment d’aigua dels nous habitatges”, exposa. Des de la Directa, hem verificat, a través de la CHX, que fins al moment l’informe a què es refereixen els ecologistes no ha estat sol·licitat pel consistori. Des del gabinet de premsa de la CHX ens traslladen que, d’acord amb la legislació vigent, “si per a un instrument de planificació urbanística determinat no s’haguera emès l’informe en qüestió, aquest s’haurà d’entendre amb caràcter presumptament desfavorable”, sempre que s’hagueren vist afectades les competències de la Confederació.
En aquest sentit, ens expliquen que si amb l’inici de les obres s’haguera vist afectat el Domini Públic Hidràulic (DPH), sense haver-se expedit ni l’informe ni l’autorització, “la Confederació tindria expedita la via sancionadora per a corregir la situació”. En altres paraules, la CHX es podria personar com a denunciant “en funció de les circumstàncies i sempre que es constatés que s’hagueren produït afeccions al DPH”. Ara bé, els ecologistes expliquen que la responsabilitat d’aturar una urbanització “que no té garantit el proveïment d’aigua” és del Consell de la Generalitat Valenciana i que, en cas de no fer-ho, “podria incórrer en prevaricació omisiva”. Per la seua banda, José Juan Reus, alcalde de Llíber, sosté que “eixe informe no es demana quan s’aprova un PAI, sinó quan es demana un acte de plantejament (PGOU)”. “L’Ajuntament no l’ha demanat perquè no és d’aplicació”, afirma.
Acció Ecologista-Agró alerta que, si bé l’Ajuntament de Llíber ha sol·licitat el títol concessional per a la utilització de l’aigua de l’aqüífer, ara per ara es troba en fase de tramitació, atès que prèviament és necessari que l’informe esmentat siga favorable. Consegüentment, afirmen que en emergència per la sequera i amb l’existència de presumptes irregularitats, duran endavant els recursos judicials “per aturar l’espoli d’aigua que pretén materialitzar l’Ajuntament de Llíber”. Desconfien que la CHX arribe a personificar-se com a denunciant.
Alessandro Ottolini, portaveu de la Plataforma Salvem la Vall de Llíber, valora que l’Ajuntament de Llíber “aprofita el ritme pausat del procés jurídic per avançar les obres i emparar-se en l’excusa dels fets consumats”
El posicionament és compartit a la Plataforma Salvem la Vall de Llíber. Alessandro Ottolini, un dels seus portaveus, destaca la importància que la Confederació complisca les seues funcions, perquè els seus informes són preceptius. “Cada dia que passa, les màquines continuen destrossant el territori”, lamenta. Malgrat això, opina que la CHX està inserida en les dinàmiques de creixement del model econòmic turístic perquè, a la pràctica, sovint també “fan ús del silenci administratiu per tal de fer els ulls grossos mentre avancen els PAIs de Llíber, de la Penya Roja o de Pego Golf”. “Si es dugueren a terme, acabarien amb els espais naturals més importants de la comarca”, denuncia.
Als tribunals per aturar el PAI
La denúncia dels ecologistes d’Agró se sumaria a la que ja ha presentat Compromís. En aquesta, el principal argument jurídic és que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de l’any 2001 estava caducada, per no tenir en compte l’actual situació de sequera a la comarca. “La DIA, que té escassament dues pàgines, no desenvolupa la garantia d’aigua i, per tant, no serveix per a res, i per aquest motiu el jutjat del contenciós administratiu d’Alacant ha manifestat fins ara les mesures cautelars sobre les obres del col·lector de clavegueram”, explica Navarro.
En referència a l’informe, des de l’Ajuntament mantenen que el grup ecologista “no aporta sentències que sustenten eixa afirmació”. Per això, el consistori defensa que s’han seguit la totalitat de tràmits legals, ja que “no consta en els diferents procediments judicials el contrari”. Una interpretació que difereix substancialment de la que sosté la Plataforma Salvem la Vall de Llíber. Ottolini valora que, amb el desenvolupament de les obres, hi ha qüestions legalment dubtoses, i afegeix que l’Ajuntament de Llíber “aprofita el ritme pausat del procés jurídic per avançar les obres i emparar-se en l’excusa dels fets consumats”.
Des d’Acció Ecologista-Agró apunten que han sigut nombrosos els desenvolupaments urbanístics que han estat declarats nuls als tribunals per mancar la verificació d’existència o no d’aigua per atendre la finalitat proposada, o bé per no disposar de les garanties pertinents de disponibilitat jurídica del recurs. Encara més, Navarro creu que el recurs jurídic que qüestioni la disponibilitat d’aigua podria ser suficient per a anul·lar el PAI i a partir d’aquest moment “l’empresa sols podria acollir-se a la concessió d’obres emesa per l’Ajuntament de Llíber”.
Sobre la possibilitat de decretar la nul·litat del PAI als tribunals, per falta de verificació d’existència d’aigua per atendre la nova demanda, tal com ha passat en casos semblants, l’alcalde de Llíber, José Juan Reus, assenyala que “no dubta de l’obtenció de la concessió”
Amb les sospites que, a través del pou de Parcent –un dels principals accessos a l’aqüífer que preveu explotar el nou PAI–, s’ha superat l’extracció dels volums d’aigua autoritzats en els últims cinc anys, tal com figura al recurs contenciós administratiu presentat per l’ajuntament de Xaló, Acció Ecologista-Agró ha sol·licitat a l’Àrea de Gestió del DPH accés a la informació, encara que de moment no ha rebut cap resposta. Sobre la possibilitat de decretar la nul·litat del PAI als tribunals, per falta de verificació d’existència d’aigua per atendre la nova demanda, tal com ha passat en casos semblants, l’alcalde Reus assenyala que “no dubta de l’obtenció de la concessió”. Segons explica, ho pot afirmar arran de les reunions amb la CHX, en què afirma que la conclusió ha estat que “l’estat de l’aqüífer denominat Benissa, on es troba el pou existent en el sector Medina és bo”.
Amb la possibilitat de decretar restriccions per al consum d’aigua a la Marina Alta de cara a l’estiu, les afeccions urbanístiques a la Muntanya Llarga estan en el focus del debat mediàtic. Malgrat que Reus esmenta que la sequera és un greu problema i l’Ajuntament de Llíber està invertint a millorar la seua xarxa d’aigües potables, valora que “l’aigua que necessitarà el PAI Medina-Llíber no marca la diferència entre tindre sequera i no tenir-ne”. Eixe missatge que estan transmitent alguns, és un error. Si totes les administracions públiques continuem invertint en la xarxa d’aigües, l’estalvi que obtindrem serà molt superior al consum del PAI Medina Llíber”, defensa. Una opinió que contrasta amb la visió dels ecologistes.
Navarro adverteix dels riscos que, especialment en una situació de sequera com l’actual, comporta “considerar l’aigua com un bé econòmic i no com un bé ecosocial”. Per aquest motiu, alerta que actualment molts aqüífers com el de Pego-Oliva “estan bombant més aigua de la legal” a conseqüència de la pressió turística. A més a més, fan incís que amb l’escalfament global es produirà una significativa reducció dels recursos hídrics disponibles. “No són apreciacions nostres, són afirmacions del Pla Hidrològic”, apunten. En aquest mateix sentit, Ottolini valora que el sistema econòmic imperant pressiona a la sobreexplotació dels recursos naturals i aguditza els processos de desertificació a la comarca.
