La cultura ha estat, i continua sent un motor de transformació social, així com un eix vertebrador de la societat. Com a element indispensable per posar al centre la vida de les persones, és un pilar de cohesió social, que a la vegada esdevé un motor agregador que sacseja els pilars de l’hegemonia econòmica, social i de classe.
A la vegada, també és un sector que es troba travessat per l’infrafinançament, la precarietat associada, la mercantilització i la concentració i homogeneïtzació de les propostes culturals de gran format promogudes per grans empreses amb interessos allunyats de la cultura. Una situació fonamentada en una visió mercantil que ofega de manera punyent les iniciatives culturals arrelades al territori i associades a valors comunitaris i ètics.
Aquest forat negre també ens porta a revisar la percepció social de preocupació pel que fa a l’emergència climàtica, que no ha parat d’augmentar. Fins i tot el darrer baròmetre d’opinió realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya (CEO) entre el 9 de febrer i el 7 de març d’enguany, mostra que l’emergència climàtica expressada sota el títol “Canvi climàtic-sequera”, amb un percentatge del 15%, és, avui dia, el primer problema pels catalans i catalanes, per davant d’altres problemàtiques socials com la insatisfacció política (11%) o les relacions Catalunya-Espanya (9%).
Explorem com integrar pràctiques ecosocials en tots els aspectes dels nostres esdeveniments, des de la selecció de proveïdores fins a la gestió de residus
En aquest marc d’impuls de la cultura cooperativa i la transició ecosocial, conscient i amb voluntat d’impacte en el context d’emergència climàtica i crisi de cures a escala global, s’insereix el projecte elaborat pel Teler Cooperatiu anomenat Guia per la Transició Ecosocial dels esdeveniments i festivals culturals, un material amb accés gratuït i lliure que posa l’accent en dos camps culturals que considerem estratègics: la creació i difusió de coneixement crític, i la producció d’esdeveniments culturals.
Aquest projecte no neix només de l’observació, l’anàlisi i les trobades col·lectives, sinó que s’ha creat a través també d’una vivència i treball de camp arran del desenvolupament del festival ecosocial La Regadora, una iniciativa que fa més de quatre anys que se celebra a la ciutat de Sabadell, amb xerrades, música, debats, tallers i ponències per lluitar contra l’emergència climàtica.
Per això, i des de les festes populars fins als concerts i festivals a l’aire lliure, cada acte té el potencial de convertir-se en un catalitzador de canvi social i ecològic.
L’Economia Social i Solidària ha de ser un dels puntals d’un nou front cultural que tingui com a epicentre la transició ecosocial, per la importància i afectacions, a tots els nivells, de l’emergència climàtica en la població
En aquesta guia, explorem com transformar-los en espais de cohesió comunitària, sostenibilitat mediambiental i inclusió social i descobrim com integrar pràctiques ecosocials en tots els aspectes dels nostres esdeveniments, des de la selecció de proveïdores fins a la gestió de residus, passant per la promoció de la cultura i el suport a iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS).
S’emmarca en una estratègia integral que prioritza tres impactes essencials:
– Impacte ecològic. Seguint una estratègia de sostenibilitat que tingui en compte la reducció dels residus que es generen, es mesura en diversos indicadors la sostenibilitat de l’esdeveniment (entre altres coses que també es tingui en compte on es desenvolupa l’esdeveniment, tant si és entorn natural com en un edifici i reduir l’impacte de les mateixes instal·lacions), que promogui les pràctiques ecosocials per a les persones assistents i les proveïdores.
– Impacte comunitari. Implicar i tenir en compte la comunitat, no tan sols per tal que participi de l’esdeveniment (voluntariat, organització, etc) sinó que tingui un retorn social. Apropant la cultura i els valors de l’ecologisme a través de les mateixes actituds i accions de l’esdeveniment cultural. Ser transmissora de coneixement i pensament per tenir en compte aspectes com el feminisme i les cures en el treball de l’esdeveniment, la consciència de desigualtats socials, l’accés a la cultura des dels col·lectius més vulnerables, o la sinergia i xarxa de suport entre col·lectius d’un mateix territoris, entre altres indicadors d’exemple.
Cal dotar de recursos el sector cultural per tractar d’estabilitzar projectes d’interès i, alhora, també oferir productes i serveis atractius i que minimitzin els impactes que actualment generen els esdeveniments culturals
– Impacte en l’economia local i cooperativa. Tenir en el marc de desenvolupament econòmic les proveïdores locals, llocs de treball locals (persones contractades), hostaleria local amb menjar de km.0 o ecològic, potenciant el mercat social i amb un retorn socioeconòmic a la població a través de donacions o crowdfundings. Intercooperació entre proveïdores, i diferents festivals o esdeveniments. I tenir en compte la mirada de l’economia feminista de manera transversal en tot l’esdeveniment (paritat en equips i programació), entre altres indicadors d’exemple.
Així doncs, el cooperativisme i l’ESS han de ser un dels puntals d’un nou front cultural que tingui com a epicentre la transició ecosocial, per la importància i afectacions, a tots els nivells, de l’emergència climàtica en la població. És indispensable començar a treballar en aliances público-cooperativa-comunitàries robustes, resilients i alineades èticament amb les dinàmiques de canvi que requereix el moment actual.
Per descomptat, cal dotar de recursos el conjunt d’entitats i col·lectius del sector cultural per tractar d’estabilitzar projectes d’interès i, alhora, també cal que aquestes entitats ofereixen productes i serveis atractius pel conjunt de la població i que d’alguna manera minimitzin o fins i tot millorin la situació actual dels impactes que generen els esdeveniments culturals.