Josefa Sánchez Contreras, que pertany al poble angpøn de Chimalapas (Oaxaca, Mèxic, 1991) és assagista, investigadora i activista socioambiental, també és autora del llibre Despojos racistas. Hacia un ecologismo anticolonial (Anagrama, 2025), sobre transicions energètiques, formes d’ecologisme anticolonial i ponts de solidaritat entre les resistències al Nord i al Sud Global. La seva tesi apunta que els projectes extractivistes, que s’emparen sota el paraigua de la transició verda, es tradueixen en devastació del territori, però també, en molts llocs del continent americà, es manifesten en forma de despossessió racista i en la continuïtat del projecte colonial.
Adverteixes una continuïtat de la lògica colonial en el procés de transició verda que es planteja al Nord global. En què ho veus?
La Unió Europea és una de les principals impulsores dels pactes verds, que són els projectes de descarbonització de l’economia i de l’electrificació. Suposadament, aquestes transicions aposten per la mitigació de l’emergència climàtica generada per un sistema de producció capitalista, que ha comportat l’esgotament dels combustibles fòssils i, en conseqüència, l’escalfament del planeta. La mitigació de la crisi amb aquestes transicions verdes es tradueix en l’increment de l’extractivisme en territoris del Sud Global. El meu llibre apunta als límits que té. Són projectes que comporten una forta demanda de minerals per a la seua execució, els quals s’extrauen de territoris del Sud Global. Això impacta en forma de despull, d’extractivisme i de racisme, en la mesura que la seua extracció no respecta els drets territorials i els drets a l’autonomia i la lliure determinació. Una comunitat no pot exercir tan fàcilment el dret al territori quan té concessions mineres, pressions internacionals i governs nacionals que resguarden els interessos de les companyies transnacionals. Si el que se suposa que pal·liarà la crisi climàtica se sosté sobre les mateixes lògiques colonials que han inaugurat la catàstrofe del nostre temps, significa que no s’està solucionant el problema.
Quin paper juguen les postures negacionistes enfront de la crisi climàtica?
Les postures negacionistes i obertament feixistes, com les que representen Donald Trump o Elon Musk, promouen un discurs d’odi contra les poblacions migrants, negant el nivell de la crisi. Al contrari, aposten per més combustibles fòssils i per les guerres com a via d’obtenció dels recursos, i alhora justifiquen l’increment del feixisme i el racisme.
A mesura que s’aguditza l’emergència climàtica, s’intensifiquen les relacions colonials. Expliques que això està lligat amb els discursos racistes a l’esfera mediàtica. En quina mesura?
“Naturalitzar la violència contra els cossos colonitzats serveix per justificar el saqueig dels territoris d’on venim i de legitimar l’explotació d’aquests cossos al Nord Global”
En la mesura en què s’aguditza la crisi climàtica també ho fa la disputa pels recursos energètics i minerals. Per això no és casual la guerra entre Ucraïna i Rússia o el genocidi a Palestina, en regions on hi ha grans fonts energètiques. I al mateix temps, tots aquests discursos d’odi de Trump o de l’extrema dreta a Europa i, concretament, dins de l’Estat espanyol, tenen la funció de continuar naturalitzant eixa violència històricament exercida sobre els pobles que hem travessat processos de colonització. Naturalitzar la violència contra els cossos colonitzats i que hem sigut tipificats com indígenes, negres, marrons, té la funció de justificar el saqueig dels territoris d’on venim i de legitimar l’explotació d’aquests mateixos cossos al Nord Global. Per exemple, s’intensifiquen les relacions colonials quan es nega la regularització per a continuar explotant els cossos, sostenint les desigualtats racials i la divisió racial del treball.
Expliques que, mentre els territoris del sud són concebuts com llocs explotables per poder ‘salvar el planeta’, la defensa del territori és tipificada com “ecologisme indígena”. S’obvia que és resultat d’un procés històric i una lluita anticolonial?
En aquest sentit, cal preguntar-se si la defensa dels territoris és un tipus d’ecologisme, i la resposta és: no necessàriament. Ometre que les defenses dels territoris indígenes hui en dia tenen una genealogia anticolonial molt llarga és reduir la lluita ecologista a una categoria contemporània que corre el risc d’ometre els desitjos més profunds dels pobles i els horitzons que històricament estan traçant. Els pobles han dit des de fa dècades que estem destruint la mare terra i tenen una gramàtica pròpia i una genealogia del llenguatge per a anomenar aquests fenòmens, que no naix en aquest segle. És una lluita de llarg alé i ens remet als primers segles de colonialisme formal i a les lluites anticolonials, en què molts pobles es van rebel·lar contra l’economia tributària i contra tot un procés de transformació dels modes i usos del territori. Cada revolta contra un sistema de tributs era una defensa del territori. Per exemple, el poble zoque, que es troba a la regió de Chimalapas (al sud de Mèxic), va aconseguir assegurar els seus territoris com a comunals i això va possibilitar l’existència de modes de vida, de veure el món, d’organització sociopolítica i d’habitatge sota aquesta categoria jurídica. Al segle XXI, la lluita contra una explotació minera és també la defensa d’un riu. Són horitzons i lluites que trenquen amb l’antropocentrisme, i els pobles no tenen per què alçar eixes banderes ecologistes. Més aviat, els ecologismes del Nord Global han d’escoltar-les. Si entenem que una de les arrels d’aquesta crisi climàtica és el colonialisme, tal vegada l’ecologisme es podria començar a articular amb les lluites antiracistes i anticolonials i a qüestionar el fonament d’aquest sistema capitalista, colonial i patriarcal que ens està portant a l’abisme. I a partir d’ací, poder pensar en solucions.
Expliques que el sistema de dependència dels hidrocarburs sota el que s’erigeixen les societats dependents del fòssil es troba a l’inici del despull racista. Per què?
La formació del règim fòssil –que alguns estudiosos daten l’inici en la revolució industrial dels segles XVIII i XIX– no és sols la invenció de la màquina de vapor o l’explotació del carbó, és tota una tecnologia que emergeix en eixos segles i que es tradueix en tot el colonialisme aplicat als territoris dels pobles indígenes originaris i a Àfrica. És un règim possible, a causa de tota una relació de dominació colonial. El fet que no s’abolira l’esclavitud va ser fonamental per a inaugurar les societats industrials, i això ocorre perquè es tracta d’una energia basada en l’esclavitud, el colonialisme, l’extractivisme primerenc i el saqueig. Avui en dia, el règim fòssil exhibeix la seua decadència, però també el seu punt més exacerbat de violència i, per tant, això ens havia de mostrar que la solució per travessar els conflictes que planteja no passa per un canvi d’aplicació tecnològica, sinó per una transformació i una impugnació d’eixa relació de dominació colonial.
Assenyales que els beneficis que es trauen d’aquests projectes d’energies renovables no recauen en la comunitat on s’estableixen. En quins llocs es parla sobre combatre la crisi climàtica, de quines formes i en benefici de qui?
Els suposats beneficis que generen els projectes extractivistes d’energies renovables mai apleguen a les comunitats on s’executen i, al contrari, hi ha un increment de la violència i la vulneració dels drets humans en els territoris. Això hauria de ser escandalós. La crisi climàtica ens diu que vivim en un planeta finit on estem excedint els seus límits biofísics, però el racisme s’aplica sota un discurs de salvar la humanitat de la catàstrofe. Ací és quan els pobles indígenes hem d’assumir que es despleguen parcs fotovoltaics en nom de la humanitat, que realment és una humanitat reduïda, privilegiada i tipificada en la blanquitud.
De quines formes es criminalitza les defensores?
“Els estats nació que es constituïren al segle XIX tingueren una continuïtat criolla i colonial. I en l’actualitat són un projecte de blanquitud i de colonialisme intern” increment de la violència i la vulneració dels drets humans en els territoris.
Això em porta a la pregunta inicial: com podem parlar sobre colonialisme al segle XXI quan diferents països d’Amèrica Llatina s’han independitzat? Encara parlem de colonialisme perquè els estats nació que es constituïren durant el segle XIX tingueren una continuïtat criolla i colonial. És a dir, habiten en l’actualitat en un projecte de blanquitud, i això ha generat una relació de colonialisme intern amb els pobles indígenes.
Concretament, s’expressa en la impossibilitat dels estats de respectar els territoris dels pobles, és a dir, en la seua mateixa racialització. Aquest fet funda els antecedents de mantenir als pobles indígenes com a colònies internes i amb lògiques racistes que es posen de manifest amb la naturalització de la violència exercida contra les defensores. És una violència que s’arrossega des de fa segles i que s’evidencia en els cossos mutilats i tractats com una xifra més, en l’exhibició de la violència i en la desaparició de persones. Però també en la negació de les atribucions jurídiques per a decidir sobre el lloc que habiten, la qual cosa afecta principalment les dones comuneres que no disposen d’atribucions jurídiques sota el marc de l’Estat per decidir sobre la comunalitat de les terres. Tanmateix, continuen resistint i exercint el seu dret al territori. En definitiva, la violència s’habilita perquè hi ha impunitat, i hi ha impunitat perquè existeix un racisme que dicta quins cossos importen i quins no, i en alguns casos posa en dubte la seua condició d’humanitat.
Quins problemes planteja associar la crisi climàtica només al capitalisme?
Per una banda, es corre el risc de caure en les solucions de les mètriques de carboni. Això té a veure, per exemple, amb la declaració del 30 % d’àrees naturals com a protegides perquè siguen intactes; o la proposta de construcció d’un estat ecosocialista que regule el producte interior brut. I, per tant, omet les desigualtats racials i la lluita pels territoris de molts pobles històricament colonitzats. Per altra banda, és ometre el 80 % de les àrees biodiverses que es troben a territoris indígenes, i això no és casualitat. També que són pobles que lluiten pel seu autogovern, les seues autonomies i la seua lliure determinació, i, deixa de banda el qüestionament de les actuals formes d’organització estatals. Són formes caduques i ineficients, i, per contra, cal posar en el centre les expressions i formes d’autogovern que estan portant-se a terme en les diferents àrees biodiverses en defensa del territori.
Com es poden generar ponts entre el nord i el Sud Global vinculats a les lluites per la defensa del territori?
La crítica als processos de descarbonització, d’electrificació i a aquesta suposada transició energètica té a veure amb interpel·lar, no sols les corporacions i estats del Nord Global, que continuaran fent el mateix, sinó també el moviment del nord. Per a entreveure quin és el nostre enemic comú i com llegim el sistema de dominació m’agrada referir-me a Frantz Fanon quan diu: “Què és el feixisme, sinó el colonialisme al si dels països tradicionalment colonialistes?”. Explica com el colonialisme històric aplicat al sud, al segle XX es va tornar una forma de feixisme en el cor dels colons. El colonialisme vigent al segle XXI i l’ascens del feixisme representa tot això. Com diuen les zapatistes, cal ser conscients que, al capdavall, cap paisatge quedarà exempt de la devastació capitalista, colonial i patriarcal i, per això, cal apostar per generar aquests ponts de solidaritat. No una solidaritat assistencialista que vinga del Nord per a atendre al Sud, sinó una que partisca de la defensa del territori en el mateix nord, enfront de la devastació total de la vida. Parlar de colonialisme és assenyalar les relacions de dominació actuals que ens travessen als pobles del Sud, però també les resistències ací han de reflexionar en quina mesura els travessa el colonialisme en forma de feixisme. Llegir eixa continuïtat del colonialisme com a feixisme tal vegada ens portaria a articular ponts més simètrics, però, per a poder començar a situar-nos en un mateix punt, és necessari que els moviments del nord tinguen postures antiracistes i anticolonials.
