Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Diputació de Barcelona fa perillar el futur del centre cultural per a dones La Bonne

En el 15è aniversari de la seva fundació, el centre per a dones reclama la renovació del conveni que manté amb l’òrgan provincial i el llegat de la seva fundadora, Francesca Bonnemaison

 

Sara Borrella | @sralane

Fotografies de Maria Romero (La Bonne) | @LaBonne

Barcelona són tots els seus camins, enclavaments i xarxes que a poc a poc han anat teixint el curs de la seva història. Un d’aquests enclavaments és el carrer Sant Pere més Baix, l’origen del qual es remunta a fa més d’un segle, l’any 1909, i a l’activitat associativa de Francesca Bonnemaison, que dóna nom al Centre de Cultura de Dones La Bonne que enguany compleix quinze anys.

Actualment, el projecte es troba en perill a causa del fet que el diputat provincial Jordi Martí i Galbís (PDeCat –regidor del districte Sants Montjuïc per Convergència durant el conflicte de Can Vies– es nega a renovar el conveni que assegura la continuïtat de La Bonne abans de les pròximes eleccions.


Els inicis: L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona

Francesca Bonnemaison fou pedagoga, de família burgesa i catòlica, militant de La Lliga Regionalista de Catalunya, partit catalanista conservador. Malgrat que la societat catalana de l’època esperava de les dones éssers dòcils, dedicats a la família i recloses a casa, Francesca tenia un esperit avançat per l’època que li va tocar viure i va aprofitar la seva situació de dona privilegiada per dur a terme les seves idees de futur: apropar la cultura a totes les dones, especialment les dones de classes populars, per millorar la seva qualitat de vida i la seva independència.

Bonnemaison va fundar el 1909 la Biblioteca de la Dona, la primera biblioteca pública europea per a dones, un espai per on van passar milers de dones de diferents classes socials amb ganes de cultura i formació

Al voltant de 1900, més del 70% de les dones no sabien llegir i el dret a vot no es va conquistar fins a l’arribada de la República, el 1931. En aquest context, Francesca Bonnemaison va fundar el 1909 la Biblioteca de la Dona, la primera biblioteca pública europea per a dones, un espai per on van passar milers de dones de diferents classes socials amb ganes de cultura i formació. Un any més tard, el projecte creix i es converteix en l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. El 1922, i gràcies a les qualitats per a les relacions socials i personals de la seva fundadora, es va construir l’edifici que actualment ocupa La Bonne al carrer San Pere Més Baix, número 7, amb 7.000 metres quadrats al centre de la ciutat.

Concentració de suport a La Bonne, el passat 8 de març | Maria Romero (La Bonne)

 

Fins al 1935, més de 37.000 dones van arribar a passar per les seves instal·lacions on s’impartien classes sobre diverses temàtiques, gaudien d’una àmplia biblioteca, banys i dutxes comunitàries i serveis diversos com una borsa de treball.

Francesca, es va rodejar d’un equip de dones professionals com la Leonor Ferrer, que va ser la primera dona delineant de l’Estat Espanyol, o la mestra Rosa Sensat, que va assessorar la institució des dels seus inicis.

El 1939, amb la finalització de Guerra Civil Espanyola, la Sección Femenina de la Falange va prendre el control de l’edifici. Aquesta situació va fer que les dones de l’institut trenquessin la relació i el 1941 es va signar la cessió de tot l’espai a la Diputació de Barcelona amb una clàusula específica que deia que l’òrgan provincial s’hauria de fer càrrec de continuar l’obra iniciada per l’Institut de Cultura i Francesca Bonnemaison: fomentar la cultura per a totes les dones.


L’eclosió del moviment feminista i el llegat de Francesca Bonnemaison

El 1970, el moviment feminista va començar a reivindicar l’ús de l’edifici i reclamar a la Diputació de Barcelona l’incompliment de l’acord dels usos de l’edifici i el 1999, durant el Primer Congrés de Dones de Barcelona, va fer efectiva la demanda recuperant l’espai com a centre de cultura de dones.

Després d’un temps de debats per anar perfilant el perfil del nou centre, el 2003 neix el projecte tal com el coneixem actualment: el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (La Bonne) que actualment ocupa dues plantes i comparteix espai amb l’Oficina de Polítiques d’Igualtat, la Biblioteca i l’Escola de la Dona.


Una nova etapa per a La Bonne

L’any 2012, el centre va patir fortes retallades com a conseqüència amb l’argument de crisi econòmica i es va veure forçat a redefinir-se i assentar les bases del que ara és el projecte.

Actualment, La Bonne està formada per unes 80 entitats diverses que abracen els feminismes des de les pràctiques culturals i s’ha consolidat com un espai de trobada, intercanvi i creació de dones

Actualment, La Bonne està formada per unes 80 entitats diverses que abracen els feminismes des de les pràctiques culturals i s’ha consolidat com un espai de trobada, intercanvi i creació de dones dirigit al conjunt de la societat. Entre els col·lectius que fan ús de l’edifici es troben Sindillar, sindicat de treballadores de la llar i les cures; Dones Visuals, entitat que reivindica i fa visible el paper de les dones al món audiovisual o Drac Màgic, cooperativa que organitza la Mostra anual de Films de Dones.

Segons Marta Vergonyós, la seva directora, actualment es troben sense conveni. Amb l’últim que van signar, la Diputació de Barcelona va intentar treure’ls la tercera planta i la prioritat d’ús d’alguns espais, reduint el conveni de deu a quatre anys. “En aquell moment vam lluitar-ho però estàvem molt debilitades perquè ens havien retallat el 90% del pressupost”.

El juliol de 2018 havien de signar un nou conveni. Des de la Diputació els hi van fer arribar una nova proposta amb una durada de dos anys on es restringien tots els accessos al teatre i al pati, es retallaven totes les hores de personal de seguretat i neteja (obligant a efectuar a l’entitat el seu pagament), els obligaven a passar una programació anual i una relació detallada de totes les persones i entitats que passaven pel centre. “Una situació gairebé de control policial”, expressa Vergonyós. Aquí va començar la lluita.

Per Vegonyós, “les expectatives de revertir la situació són altes, ja que La Bonne és un projecte molt estimat i enfortit per un teixit de dones del món cultural de la ciutat. Les dones migrades, racialitzades, amb diversitat funcional, etcètera, amb les que treballem entenen la cultura com un element de transformació imprescindible des de la nostra pràctica feminista”.

Concentració de suport a La Bonne, el passat 8 de març | Maria Romero (La Bonne)

 

Des de la Bonne saben que no estan soles. Moltes persones veuen imprescindible que hi hagi un centre de cultura de dones i pels feminismes i la necessitat d’espais propis per crear des de les seves diferències. En poques setmanes, 200 entitats s’han adherit al manifest de suport i han recollit 5.000 signatures. A més a més, han rebut suport de grups polítics com Barcelona en Comú, la CUP o Esquerra Republicana.

Jordi Martí i Galbís del PDeCat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat delegat de Presidència, Serveis Generals i Relacions de la Diputació de Barcelona, està al càrrec de les negociacions amb el centre

Jordi Martí i Galbís del PDeCat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat delegat de Presidència, Serveis Generals i Relacions de la Diputació de Barcelona, està al càrrec de les negociacions amb el centre. “Haurem de veure què passa amb el PDeCat i el diputat Jordi Martí especialment, perquè quan era regidor de Sants va ser el responsable directe del desastre de Can Vies per tant ha demostrat que no és un polític massa hàbil que destaqui pel seu respecte i relació amb el tercer sector i els moviments socials de la ciutat. L’únic que ens ha ofert és un protocol marc de bones intencions però no té cap caràcter vinculant a efectes legals. Això ens té una mica inquietes”, explica Vergonyós.

Els espais culturals estan formats per codis i valors androcèntrics i les dones hi tenen poc accés. A l’Estat Espanyol, algunes dades demostren que hi ha un 13% de dones programades als museus d’art contemporani, un 12% de dones directores de cinema, 25% de dones programades als festivals de música, per posar alguns exemples.

Des d’aquesta realitat, La Bonne es reivindica com l’únic espai de tot el territori on es treballa amb una quota del 100% de dones i on tots els projectes que es desenvolupen estan dirigits des de i per a les dones. “Més enllà de l’estratègia de les quotes, La Bonne sorgeix per donar a les dones un espai des d’on crear en total llibertat i visibilitzar propostes úniques que no tindrien cabuda en altres llocs, com per exemple el Festival anual de cultures lesbianes VisibLES, el laboratori feminista de creació documental, Migròctones…”, argumenta Vergonyós.