La crisi provocada per l’expansió al nostre entorn de la pandèmia del COVID-19, ha agafat l’equip de la Directa en ple tancament de l’exemplar que teniu a les mans. O, en aquest cas, potser és més exacte dir a les vostres pantalles. L’excepcional entorn que vivim a partir de la decretació de l’estat d’alarma i les crides al confinament per pal·liar l’expansió del brot infecciós, han fet que aquesta edició de la Directa no s’hagi pogut imprimir ni distribuir a les llars, un fet del tot inèdit en els catorze anys d’història de la publicació.
Encara que la publicació quinzenal en paper la plantegem sempre com un exercici de periodisme de fons, deslligat de l’actualitat immediata i que marqui agenda més que no marcat per l’agenda, ens semblava que l’impacte que està tenint en totes les lectores el moment que vivim no podia passar per alt en aquest número de la revista. Per això hem reaccionat per incloure, a la secció Cruïlla, un reportatge sobre les xarxes de suport mutu i l’autoorganització que està sorgint arreu del territori (sovint, donades les circumstàncies, amb l’ajut de les xarxes telemàtiques) per tal de poder atendre les necessitats de les persones de l’entorn que més hagin rebut l’impacte de la crisi vírica, sigui sanitari, psicològic o econòmic.
Pensem que com a ‘Directa’, emfasitzar el vessant solidari i horitzontal era el millor que podíem fer des d’una visió del periodisme que vol tenir sempre en compte la perspectiva de les cures
Pensem que com a Directa, emfasitzar el vessant solidari i horitzontal era el millor que podíem fer des d’una visió del periodisme que vol tenir sempre en compte la perspectiva de les cures, i ara més que mai. Per això, i per les mateixes raons, hem mantingut la resta de continguts tal com estaven previstos i, de forma igualment excepcional, els publiquem oberts per a tothom al nostre web Directa.cat. Perquè hi ha vida després del coronavirus i perquè en temps d’aïllament forçat volem ser el més a prop possible de totes.
