Els masos, camins i muntanyes de les comarques dels Ports, el Maestrat, l’Alcalatén, la Plana o les Terres de l’Ebre van testimoniar múltiples casos de violència contra la guerrilla antifranquista i les seues xarxes de suport. Diversos historiadors apunten que, a l’Estat espanyol, al voltant de 8.000 maquis i masovers que col·laboraren amb ells van ser assassinats per les forces repressives de la dictadura de Francisco Franco. Crims d’estat que el franquisme va intentar silenciar i mai han estat investigats. La veu de les muntanyes, un documental de 50 minuts, s’endinsa en el passat guerriller per desgranar les irregularitats que envolten les morts de tres masovers de les comarques del nord de Castelló.
José Fabregat Juan, Pedro Solsona Garcés i Francisco Gisbert Prades. Són els noms de tres masovers que van morir en 1947 i 1948, després de ser detinguts i torturats per la Guàrdia Civil franquista. El motiu: haver col·laborat amb la guerrilla. José Fabregat Juan hauria estat col·laborador i integrant d’un consell de resistència antifranquista; Pedro Solsona Garcés hauria proporcionat aliments als guerrillers que se situaven en la zona de Puertomingalvo, mentre que en el context de l’anomenada massacre del mas de Cabanil, on la Guàrdia Civil va matar dos guerrillers i va detenir un altre; Franscico Gisbert —propietari del Cabanil— va ser detingut i posteriorment assassinat per haver tingut contacte i subministrat a la guerrilla.
La veu de les muntanyes, un documental de 50 minuts, s’endinsa en el passat guerriller per desgranar les irregularitats que envolten les morts de tres masovers de les comarques del nord de Castelló
Tots tres van ser assassinats en aplicació de la Llei de Fugues, descrita per l’historiador Raül González Devis, especialitzat en els fets ocorreguts durant la conjuntura guerrillera i autor del llibre Tragèdies silenciades; com al “molt expeditiu procediment extrajudicial que consistia a disparar i matar un detingut amb el pretext que pretenia escapar-se”. “Equivalia a la incitació a la mort irregular, encoberta i impune de detinguts a l’efecte de reduir judicis […] i amagar de cara als representants diplomàtics i a l’opinió pública internacional, les irregularitats processals i l’absència de garanties dels detinguts”, rebla.
L’obra estudia algunes de les irregularitats en les morts de Fabregat, Solsona i Gisbert, i narra com ha impactat la repressió franquista als descendents de masovers col·laboradors i guerrillers, des que van detenir o furtar la vida a algun dels seus éssers estimats fins que van ser expulsats dels seus masos i les seues tragèdies van quedar ocultades pel règim franquista.
Un dels relats sobre l’impacte de la repressió en les vides dels familiars el protagonitza Elena Solanas, neboda neta del maqui Florencio Pla Messeguer, conegut popularment com La Pastora. Amb 31 anys, Florencio va entrar en contacte amb l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), primer subministrant aliments i material, després com a guerriller. Va aconseguir ocultar-se i fugir de la Guàrdia Civil durant una dècada, fins al 1960, quan va ser detingut i empresonat. La seua família no va tornar a saber res d’ell fins al 2004, just després de la seua mort.
L’obra arriba quan es compleixen 50 anys de la mort del dictador Franco. Tal com expliquen les guionistes del documental, Paula Lorenzino i Ester Fayos, es pretén “contribuir a la recuperació de la memòria històrica i la restitució de la dignitat de les víctimes”. També busquen “sensibilitzar la població sobre la violència franquista”, amb víctimes mortals, que va tenir lloc a les comarques del nord del País Valencià i sud de Catalunya, així com “visibilitzar les històries silenciades de moltes famílies víctimes de la repressió, i la impunitat de la qual van gaudir els cossos repressius de la dictadura”. “La memòria naix del sofriment de milions de persones i famílies, i hui dia és una de les millors ferramentes que tenim per lluitar contra el feixisme. El seu potencial transformador és innegable, per això, l’hem volgut cuidar amb aquest documental”, exposa la guionista i directora Ester Fayos.
La veu de les muntanyes aborda una relectura de gènere a la historiografia del moviment antifranquista, ja que les dones masoveres “van ser cabdals en el funcionament de les xarxes de suport i col·laboració de la guerrilla”, recorda Mercedes Yusta, historiadora
La veu de les muntanyes també aborda una relectura de gènere a la historiografia del moviment antifranquista, ja que les dones masoveres “van ser cabdals en el funcionament de les xarxes de suport i col·laboració de la guerrilla”, recorda Mercedes Yusta, historiadora especialitzada en les resistències contra el franquisme des d’una perspectiva feminista. En aquest sentit, el documental recupera la història de la col·laboradora i guerrillera Esperanza Martínez, l’última dona guerrillera viva a l’Estat espanyol que va formar part de l’Agrupació Guerrillera del Llevant i Aragó.
Produït per la Directa, en col·laboració amb la productora valenciana Sistema del Solar, el documental ha estat realitzat sobre terreny per Ester Fayos, Paula Lorenzino i les càmeres Natxo Alapont, Laura Escartí, Mathias Rodríguez i María Cintrano Fernández. Compta amb el suport del Memorial Democràtic, institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica.
