Els Cinemes Girona acullen el dimarts 16 d’abril la preestrena d’un documental que explora quin espai té la mort al nostre entorn i quins límits condicionen els comiats i els dols. Amb una aproximació polifònica —des dels àmbits sanitari i social, el sector funerari i l’activisme—, ‘Viure la mort’ posa sobre la taula els impactes d’haver-la invisibilitzat, alhora que la possibilitat de recuperar-la de l’esfera privada i la mercantilització
Fa just quatre anys que l’OMS va declarar la pandèmia de coronavirus, un episodi de gran mortalitat marcada per les severes restriccions a l’hora d’acompanyar les persones, tant en el final de vida com en el dol. Si bé, en les darreres dècades, la transcendència d’aquest moment de la vida havia tendit a apartar-se de l’atenció col·lectiva i pública, l’impacte de com es viuen —o no viuen— els comiats va posar-se en relleu i va fer-se un lloc en el relat social entorn del temps de pandèmia.
Són les necessitats de les persones en dol les que determinen com es fan els comiats? Quines condicions calen per decidir, no només com viure el ritual, sinó també el llarg període de dol que s’obre? Quines facilitats i quines barreres hi ha per transitar aquest moment d’alta vulnerabilitat? Qui estableix el model de gestió de la mort? I a qui beneficia? Són qüestions que traspassen de llarg l’experiència de la Covid-19 i a què el documental Viure la mort proposa aproximar-se. Els Cinemes Girona de Barcelona n’acullen la preestrena el dimarts 16 d’abril, a les 19 hores.
Com corregir les desigualtats que es reprodueixen a l’hora d’acomiadar-se i viure els dols? De qui és responsabilitat? Qui estableix el model de gestió de la mort? I a qui beneficia? Són interrogants que obren la possibilitat de plantejar com reapropiar-se d’aquest moment de la vida
Les històries de quatre dones que han perdut persones molt properes en circumstàncies diverses són el punt de partida per posar sobre la taula els costos d’haver tendit a allunyar-nos, socialment, d’aquesta part de la vida i d’haver-la relegat a l’esfera privada.
El documental, coproduït amb Papaia Produccions, s’hi aproxima a través de les reflexions de professionals de l’àmbit sanitari, de l’acompanyament social i del sector funerari —tant treballadores com directius—. També, amb activistes que s’han articulat per moure fitxes en l’actual escenari i aconseguir un marc social i legal que garanteixi comiats lliurement decidits i vetlli pel benestar de les persones en dol.
Què ha de canviar per cuidar-les? Com corregir les desigualtats que es reprodueixen a l’hora d’acomiadar-se i viure els dols? De qui és responsabilitat? Són interrogants que obren la possibilitat de plantejar com reapropiar-se d’aquest moment de la vida.
El documental proposa estendre el repte de parlar de la mort, un primer pas per esquerdar el tabú i la por que solen determinar com ens hi relacionem, especialment, a les societats occidentalitzades, les més desconnectades de la natura i més marcades pels ritmes i valors productivistes. Ritmes i valors que xoquen amb la vulnerabilitat de les persones i, a l’extrem, amb les necessitats que envolten la finitud de la vida.
La producció ha comptat amb el suport del Premi Montserrat Roig de promoció de la investigació periodística en l’àmbit del benestar social, de l’Ajuntament de Barcelona, i també de l’espai de creació de projectes audiovisuals feministes La Bonne. Les entrades per la preestrena, l’única projecció prevista de Viure la mort, es poden comprar al web de la Directa.
