Llegir no ens fa millors, però ens cura. És una brúixola que ens obre els ulls a altres realitats amb espai per a reflexionar-hi. A un món que espera la guspira perquè tot esclate pels aires, una llibretera li receptaria algunes lectures. Aixeques el cap i veus éssers carregats, desil·lusionats, dislocats, desencaixats, esmaperduts, infeliços, preocupats. I de fons sona la cançó de què en temps passat es vivia millor: una idea divulgada entremig de cridòries feixistes, que entabana cervells que han estat construïts per una educació pública en venda i diluïda. Els miserables, de Víctor Hugo (reeditat per Club Editor aquest 2025 i traduït per Maria Bohigas), és la píndola per a recordar que un poble es va revoltar per la llibertat social, la igualtat i la fraternitat. Miserables desemparats i governats per la injustícia i la pobresa, deixats a la mà de la providència, on només imperava la llei del més fort, van viure la sotragada d’uns temps en què els valents van posar la vida al servei del futur per uns drets bàsics que ara s’estan esfumant com la boira d’un matí desembròs.
Llevat que creiem que els infants han de créixer en una bombolla de cotó, recomano que els hi llegiu La gran fàbrica de les paraules, d’Agnès de Lestrade (Tramuntana, 2016, amb il·lustracions de Valeria Docampo). És una història distòpica, on les paraules costen diners i els pobres només poden pronunciar mots mundanals com “cirera”, “pols” o “cadira” (pareix mentida que siga una faula infantil, no?).
A la colla de polítics que fa temps que ha deixat de governar, pel bé comú, els hi receptaria Frankenstein, de Mary Shelley (Viena edicions, 2024, amb traducció de Xavier Zambrano), perquè reflexionen sobre la idea de fer i desfer sense qüestionar-se les conseqüències. I no s’hi val mirar-se l’adaptació cinematogràfica de Guillermo del Toro, que ens coneixem. Ah, i me’n descuidava: Hamlet, de William Shakespeare (Quaderns Crema, 2012, versió en català de Joan Sellent), també hauria d’estar a la seua tauleta de nit: una obra que segur que havia llegit el qui escrivia els discursos de M. Rajoy; hi ha diàlegs de Poloni dignes del polític gallec. Traïció, venjança, corrupció, rivalitat, consciència. No cal dir res més.
‘Anna K.’, de Martí Rosselló, reeditat per Segona Perifèria el 2025, encarna el fatídic vessant d’això que se’n diu viure
No pretenc ser apotecària literària, però quan algú em demana una recomanació, sempre pregunto com està. Hi ha un llibre per a cada moment de la vida. I què és viure si no una cadena de fets imprevisibles, caramboles atzaroses banyades per una providència divina? Anna K., de Martí Rosselló (reeditat per Segona Perifèria el 2025), encarna el fatídic vessant d’això que se’n diu viure. És un llibre inexplicable que atrapa el lector, una raresa que retorna el gust per llegir i deixar-se sorprendre (no tot s’ha llegit, per molt incrèduls que siguem).
Llegir per a viure. I viure per a escriure. Tot aquell que tinga anhels de lletraferit no es pot perdre Diaris alfabètics, de Sheila Heiti (traduït per Maria Bosom, a Àngle Editorial, 2025), per a descobrir que es pot fer literatura del jo (gènere hegemònic i quasi exhaust) des d’un altre punt de vista. Heiti desmembra els seus diaris per a ordenar les frases de forma alfabètica sense perdre el sentit. Una mostra que la vida no és lineal i que tota forma de caos no deixa de tenir el seu significat.
Lluny d’escriure per a explicar-se –més aviat, fent rajar lletres per a trobar-se– trobem Metamorfosi, de Míriam Cano (L’Avenç, 2025): un salvavides que entra dins del lector per a copsar que perdre’s no és esgarriar-se, sinó trobar el paradís perdut per a curar-se i tornar a reconciliar-se amb la vida.
Però per a guarir-nos i llegir necessitem temps, un element escàs. No es pot regalar, però amb aquest exercici pretensiós vull ajudar perquè no es malgaste amb literatura barata i amanida. Cal afegir a la recerca perduda del temps això que no ens cansem de buscar tota la vida: l’amor. Un ingredient que també s’ha vist trastocat per aquests temps convulsos. Tothom el vol, però pocs en donen. Per a donar-los un alé d’aire fresc a aquestes ànimes desitjoses, els aconsellaria Lisa Cohen, d’Ada Klein Fortuny (L’Altra editorial, 2025). O bé, per a qui ja estiga immers en aquesta aventura d’estimar, però hi dubta, l’exhortaria a llegir Los días perfectos, de Jacobo Bergareche (Libros del Asteroide, 2022). Mostra dues cartes: una per a l’amant, recordant l’afer idíl·lic dels primers desitjos sostinguts en una realitat emboirada per l’apassionament; i una altra per a la seua dona, que rememora els dies passats i imagina un futur incert, si no es venç la rutina. El protagonista està disposat a lluitar i a apedaçar la seua vida. Dues coses desconegudes en un moment que tot el que s’esguerra es canvia per un de nou.
En últim lloc, llegir per a salvar-se. Aquesta és la lliçó d’un llibre que, sempre que el prescric, afegeixo que té capacitat d’abraçar. És La vida del llibreter A. J. Fikry, de Gabrielle Zevin (Periscopi, 2025, amb traducció d’Octavi Gil Pujol).
I si al final d’aquest desgavell us pregunteu què tenen en comú tots aquests llibres, la resposta és molt fàcil: el que mou aquest món, la vida i l’amor: amor pels llibres, els ideals, la família, la pàtria, la passió. En resum, aquell llampec que galvanitza els nostres músculs i ens fa moure –moviments amb causes i conseqüències–, totes les raons finals del perquè som on estem.
LA IRREAL
Júlia Albesa és la llibretera de La Irreal, un lloc que ella defineix com un oasi cultural enmig de Tortosa (el Baix Ebre). Una llibreria generalista, petita i amb una selecció acurada dels lloms que hi reposen a les estanteries. Cavalcant entre novetats i llibres de fons sempre s’hi pot trobar tot allò que es busqui i necessiti.
