El 25 de març de 2018 Carles Puigdemont va ser detingut al nord d’Alemanya. Dos dies abans, el Tribunal Suprem havia ordenat l’empresonament de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raul Romeva i Dolors Bassa. A través de les xarxes socials es van convocar concentracions arreu del país, i a Barcelona es va cridar a envoltar la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. S’hi van aplegar milers de persones, tot i que les sis cruïlles més properes a l’edifici es trobaven bloquejades per furgons d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Durant tota la tarda, grups de manifestants van intentar arribar als despatxos del delegat del Govern espanyol Enric Millo, però els cordons policials ho van impedir amb dures càrregues que van deixar desenes de persones ferides i detingudes. El gruix dels procediments judicials es van arxivar –també els interposats per manifestants o periodistes en contra de la policia–, però no així el cas de Laia Roca i Lluís Mollon, activistes de l’Hospitalet de Llobregat la defensa de les quals l’ha assumit l’organització antirepresiva Alerta Solidària.
Les diligències prèvies van anar a parar al jutjat d’instrucció 15 de Barcelona, on la jutgessa Beatriz Balfegón va accelerar-ne els tràmits. Basant-se exclusivament en la paraula de tres agents de paisà de la Guàrdia Urbana de Barcelona i en l’escrit d’acusació de la fiscal Sofia Oró, ha afegit a l’acusació de desordres públics –amb petició de dos anys de presó– un delicte d’atemptat contra l’autoritat contra Mollon, sumant-hi quatre anys de presó i enviant el cas a l’Audiència de Barcelona pel fet que el còmput total de pena de privació de llibertat demanada és de sis anys de presó. Segons l’escrit de la fiscalia, ambdues activistes van desplaçar uns “contenidors” quan s’estaven efectuant les càrregues de dispersió dels Mossos d’Esquadra però, llegint la lletra petita de l’atestat de la Guàrdia Urbana de Barcelona –signat a les 02.45 hores de la matinada del 26 de març–, aquest especifica que els contenidors eren “de mitjanes dimensions, dels que utilitzen els serveis de restauració”. Per aquest motiu, reclamen que ingressin durant dos anys a la presó. En el cas de Mollon, els policies locals, manifesten haver vist com llançava una ampolla que va impactar contra un furgó policial, i per això la Fiscalia afegeix la petició d’altres quatre anys de presó.
El tipus penal emprat per la fiscal és el més greu possible en aquests supòsits, el de l’article 550.1, que contempla “intimidació greu o violència”, i el de l’article 551.1, per aquells casos amb “armes o altres objectes perillosos”
La veritat, però, és que cap de les dues va ser identificada quan s’estaven produint els fets, sinó força estona més tard, a cinc illes de distància, quan estaven assegudess i prenent una cervesa en un banc de la Gran Via de les Corts Catalanes. Malgrat la suposada gravetat dels fets, els agents no les van detenir, només els van prendre les dades del DNI. El tipus penal emprat per la fiscal és el més greu possible en aquests supòsits, el de l’article 550.1, que contempla “intimidació greu o violència”, i el de l’article 551.1, per aquells casos amb “armes o altres objectes perillosos”.
Laia Roca, una de les imputades, denuncia que “hi ha una clara desproporció entre les penes que demana la Fiscalia i els fets que els agents de la Guàrdia Urbana relaten i que, a més, hauran de demostrar”. La veïna d’Hospitalet, a més, ho posa en context i assegura que “qualsevol acció que d’alguna manera es vincula a les reivindicacions independentistes se surt de les pautes habituals, ho afrontem amb poques expectatives i poca seguretat que hi hagi cap criteri objectiu, hi haurà arbitrarietat”. Tot i la pèrdua de confiança en la justícia es mostra ferma: “No ens queda més que plantar cara i mobilitzar-nos amb el grup de suport”.
Durant la instrucció del cas es van produir algunes irregularitats. “Quan vam anar a declarar el 20 d’abril i vam acollir-nos al dret a no declarar, vam veure que al pàrquing descobert hi havia furgonetes de la policia nacional i vam pensar: entrarem però ja no en sortirem. Des del terrat de l’edifici van fotografiar i identificar tothom que s’hi va concentrar en solidaritat. La jutgessa va tancar la instrucció del cas i ho va enviar a judici un mes després del dia de la declaració, de manera molt ràpida, un fet molt poc habitual”. L’estreta col·laboració –més enllà del que és habitual, segons fonts del departament d’Interior– entre Mossos d’Esquadra i Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola de l’Hospitalet ha acabat esdevenint norma a la comissaria del carrer Teide, al barri de la Florida de la segona ciutat de Catalunya. A finals de gener d’enguany saltava la notícia –publicada a El Món– de la “mala maror” a la comissaria entre una part de la plantilla i l’intendent Josep Lluís Grasa, a qui acusen de filtrar tota la informació diària de les actuacions policials a l’inspector en cap del CNP Federico Delgado.
