Són dos quarts de vuit de la tarda i una furgoneta de la unitat d’antiavalots de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra circula lentament per l’avinguda de Catalunya, la via que fa de frontera entre els blocs de la Florida i la resta d’aquest barri de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès). Mentrestant, algunes famílies passen l’estona a la plaça que s’obre pas entre edificis i una pilota rodola sota la mirada de Johan Cruyff, que protagonitza un mural gegantí en una de les façanes.
Ningú no s’immuta quan la policia torna en direcció contrària, perquè és un trajecte habitual. El veïnat assegura que sovint els agents s’aturen i fan controls a la boca del metro: “Identifiquen joves per perfil racial setmanalment, en col·laboració amb la policia local, i molts no tenen documentació a causa de la llei d’estrangeria”, denuncia Walaâ Hechach, membre de l’Associació de Veïns
i Veïnes del barri de la Florida.
Per Hechach, l’enfocament de la seguretat s’ha evidenciat encara més amb la posada en marxa, el 14 de novembre, de l’anomenat Pla Tetra. Amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, va anunciar a so de bombo i platerets més presència policial, tant dels Mossos d’Esquadra com de la Guàrdia Urbana, “especialment a la zona dels blocs”, davant del que qualificava d’“augment de la preocupació en els barris de la Florida i les Planes en relació amb la inseguretat, l’incivisme i la convivència”.
Si bé és cert que la “inseguretat” es percep com el principal problema entre les habitants del barri, segons el baròmetre munipal, la percepció des de la lògica delinqüencial no acaba d’encaixar amb les dades. Les infraccions penals registrades pel Ministeri de l’Interior espanyol durant el primer trimestre de 2022 –últimes dades disponibles– són pràcticament calcades que les del mateix període de 2019, el darrer any abans de la covid. A més, el 91,7 % de les persones enquestades consideren que la mesura que milloraria molt o bastant la seva sensació de seguretat seria disposar de carrers ben il·luminats. En segon lloc, identifiquen “disposar d’un espai públic endreçat” i, en tercer lloc, “major presència d’agents policials al carrer”.
Les 88.000 habitants dels districtes IV i V de la ciutat, on s’hi inclou la Florida, compten amb tres professionals del Servei de Mediació Comunitària municipal
“La prevenció mai passa per la intervenció policial”, sentència Hechach, a qui sacseja el concepte d’inseguretat i el vincula a les identificacions racistes, a la vulneració del dret a l’empadronament a la ciutat o als desnonaments. De fet, la Florida es troba entre els barris de Catalunya amb un nivell socioeconòmic més baix, si prenem com a referència l’Índex socioeconòmic territorial (ITS) de l’Institut d’Estadística de Catalunya, que aglutina informació sobre situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada agrupació censal.
Amb l’objectiu d’identificar les violències estructurals i consensuar necessitats, la comunalitat que es fa anomenar La Florida S’aveïna, configurada per diferents entitats, organitza l’Escoleta de seguretat comunitària. Des d’aquest espai, es reenfoca el concepte de seguretat per mitjà de la perspectiva antiracista o feminista i s’organitzen debats sobre la construcció de “l’enemic públic” i les condicions necessàries per a una vida digna.
En un dels barris més densos d’Europa, amb gairebé 78.000 habitants per quilòmetre quadrat, l’ús de l’espai públic és intensiu perquè, a més, moltes persones viuen en pisos petits, on a l’estiu fa molta calor. L’alcaldessa ha posat el focus en l’habitatge, però amb la finalitat d’identificar les “ocupacions il·legals” com a font de problemes de convivència. Esmenant Marín, des del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet, Santi Carulla etziba que “és massa fàcil criminalitzar la gent més desvalguda” i que “els responsables polítics haurien de ser més curosos amb el seu discurs públic”. Carulla considera que “hi ha molta rumorologia, quan ni tan sols existeixen estudis o estadístiques oficials contrastades”.
El que sí que constata amb dades la síndica de greuges de l’Hospitalet de Llobregat, Merche García, és que, com l’any anterior, el 2022 s’han repetit les queixes relacionades amb la dificultat d’accés als serveis socials en casos relacionats amb “situacions de vulnerabilitat econòmica i de pèrdua de l’habitatge”. És una situació que han denunciat col·lectius com el sindicat, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la PAH.
Barreres a l’espai públic
El 2017, l’associació veïnal de la Florida ja va elaborar un document on denunciava la manca i degradació d’espais i serveis, certa segregació per col·lectius i comunitats, i feia propostes per millorar l’entorn. Més de cinc anys després, segons Montse Santolino, periodista i veïna del barri, no s’ha guanyat espai públic de qualitat de manera significativa: “es continua posant ciment, traient bancs i tancant parcs per evitar el soroll a les nits”. El microurbanisme, afegeix, “respon a les necessitats i demandes dels veïns jubilats que voten, però no s’han fet prou esforços per escoltar els migrants, que ja són el col·lectiu majoritari al barri, i se silencien i ignoren les associacions crítiques”.
En la mateixa línia, Walaâ Hechach denuncia que l’espai públic continua deixat i que encara hi ha un problema d’enllumenat a moltes zones. A més, està convençuda que si no es tenen en compte les diferents mirades que coexisteixen al barri, serà molt difícil que hi hagi una convivència real.
Per a moltes joves de la Florida, un espai de trobada diürn és el camp de futbol que funciona des del 2021 al carrer de l’Alegria amb l’avinguda de Catalunya. El finançament de la instal·lació per la Fundació Johan Cruyff explica que hi hagi el retrat de l’exentrenador del Barça en una de les parets. “Jugar a l’espai públic és una necessitat, i que en comptes d’ocupar-se’n l’administració ho faci una entitat privada és il·lustratiu”, puntualitza Hechach. El camp hiperenreixat està a vessar, aparentment no s’hi veu cap educador i tres nois que esperen per jugar expliquen que a les tardes s’autogestionen l’espai.
Mediació desbordada
L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va crear el Servei de Mediació Comunitària l’any 2006 per acompanyar l’impacte a la ciutat dels fluxos migratoris, però el seu coordinador, Óscar Negredo, puntualitza que de seguida es van adonar que donava resposta “a conflictes que ja existien i a tota mena de ciutadania”. Es tracta del primer servei de l’Estat espanyol que ha incorporat les mediadores a plantilla estable del consistori i des del 2012 està integrat a l’Àrea de Seguretat.
Les seves intervencions són diverses: conflictes veïnals, com sorolls o malentesos, i escolars, així com situacions de conflicte públic, com malestars al voltant d’espais de culte. Fa tres anys que ha arrencat el projecte pilot Xarxa de Conciliadores i Conciliadors Comunitaris, amb el qual es formen en les eines de mediació persones amb lideratge a la comunitat. El coordinador del servei destaca que també intervé la mediació quan algú que ha comès una infracció de l’ordenança municipal vol reparar-la des d’una perspectiva de justícia restaurativa i no retributiva.
Per Negredo, és molt important que el personal mediador conegui l’entorn i la comunitat i participin en projectes, tan impulsats per l’administració com pel teixit veïnal: “Establir vincles ajuda a l’hora d’afrontar conflictes”, sentencia. Amb els recursos disponibles, però, no és fàcil. Segons l’Ajuntament, pels districtes IV i V –que inclouen tant la Florida com tres barris més–, que apleguen 88.000 habitants, només hi ha tres mediadores. A banda, també existeixen els anomenats “agents cívics”, dotze per tota la ciutat, que tenen l’objectiu de “fomentar i promoure el civisme a l’espai públic”.
L’Ajuntament va crear el Servei de Mediació Comunitària l’any 2006 per acompanyar l’impacte a la ciutat dels fluxos migratoris, però el seu coordinador, Óscar Negredo, puntualitza que de seguida es van adonar que donava resposta “a conflictes que ja existien i a tota mena de ciutadania”
A principis de juny és previst que per primera vegada entri en acció el servei de facilitació nocturna als blocs de la Florida. En aquest punt del barri emergeixen conflictes al voltant dels usos de l’espai públic, més enllà del cas del raper Morad, inflamat mediàticament, que hi rodava els seus videoclips. L’Ajuntament ha adjudicat un contracte de facilitació nocturna “per a la millora de la convivència”, partint de la diagnosi “d’incompatibilitat entre el descans del veïnat i les activitats nocturnes al carrer que generen sorolls”.
Des de la Secció de Prevenció, Convivència i Civisme municipal s’és optimista, perquè es valora positivament l’experiència a altres zones de la ciutat, on s’assegura que s’ha “rebaixat la tensió”. En canvi, Hechach ho veu diferent: “No hi ha espais alternatius d’oci, però la licitació no pretén solucionar-ho, sinó que pot contribuir a criminalitzar i estigmatitzar els joves”.
La intervenció urbanística que l’Ajuntament està consumant als blocs també ha trobat l’oposició d’algunes entitats. Segons el coordinador del Pla Integral Les Planes-Blocs Florida, Lluís Esteve, va ser el mateix veïnat qui va votar a favor d’enderrocar els murs i treure els parterres perquè a les nits s’hi agrupaven diversos col·lectius i s’hi acumula brutícia. Des de la plataforma La Florida es Planta es critica el procés participatiu i es reclama que no es posi ciment als parterres dels blocs, sinó que es conservin com a espais enjardinats, alertant que l’Hospitalet és el municipi de Catalunya amb menys zones verdes.
