Són les cinc de la tarda del dimecres 30 d’octubre i la plaça Universitat de Barcelona sembla més el càmping d’un Festivern que una cèntrica plaça de la capital catalana. Més d’un centenar de tendes omplen l’espai central de la plaça en el que s’ha anomenat l’Acampada de la Generació 14-O. “Som una generació sense futur. La generació de la precarietat. La que no té accés a l’habitatge, la que és víctima d’un sistema que amenaça la mateixa existència del nostre planeta”. Així es presenten en un manifest publicat a les xarxes socials aquest matí. “Però som, també, la generació del 14 d’octubre, la que finalment ha dit prou. La que exigeix responsabilitat als seus representants polítics per garantir-se un futur digne. La que no tolerarà 100 anys de presó per exercir els seus drets. La que paralitzarà el món fins a garantir la plena igualtat entre homes i dones o la que no s’aturarà fins a revertir l’emergència climàtica. Aquestes som nosaltres”, reblen.
De moment, l’acampada a la plaça Universitat es manté de forma “indefinida” i ha rebut el suport de CDR, Tsunami Democràtic, l’ANC, Òmnium o Pícnic per la República. A més, a través d’un comunicat, Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya fan una crida a sumar-s’hi. Les joves reivindiquen cinc punts-objectius als quals pretenen arribar mitjançant la protesta. En primer lloc, que “s’aturi la repressió” i que “s’investiguin i es depurin responsabilitats” dins dels cossos policials espanyols i català. En segon lloc, que “Pedro Sánchez condemni la repressió i la violència” i “s’assegui a negociar un referèndum”. També demanen l’amnistia total de tots els presos i preses polítiques i que es garanteixin els drets “posats en qüestió per la sentència del Tribunal Suprem”. L’última de les exigències: “Que es garanteixi un futur digne per a la nostra generació”.
“Es tracta d’un moviment transversal, que neix del moviment estudiantil, de veure que no tenim un futur digne”, comenta Martí, de Vilafranca del Penedès. Té 19 anys, estudia disseny a la Universitat de Barcelona
“Es tracta d’un moviment transversal, que neix del moviment estudiantil, de veure que no tenim un futur digne”, comenta Martí, de Vilafranca del Penedès. Té 19 anys, estudia disseny a la Universitat de Barcelona i s’explica després que hagi aconseguit dues companyes per fer declaracions davant la càmera de TV3. “No sóc portaveu, però us puc ajudar en el que necessiteu”, contesta quan li preguntem si forma part de la iniciativa. “Hem decidit venir a acampar per defensar els nostres drets. Ja estem farts que es vulnerin sense cap mena de conseqüència”.
En la mateixa línia s’expressa Mercè. Té 21 anys, és de Terrassa, ha estudiat dret i en l’actualitat cursa un màster a la UPF, al mateix temps que treballa, explica, per pagar-se els estudis. Mercè qualifica d’injusta “la situació irregular de vulneració de drets històrica que estem vivint”. Per a ella, l’acampada “no es tracta només d’independència sí o no”: “és molt important lluitar contra la repressió, però el jovent es troba que, a més, ha de pagar taxes universitàries abusives, enfrontar-se a un mercat laboral molt precaritzat, molt d’atur…”.
“L’acampada és una resposta a la sentència contra el procés, però també es deu a un cúmul de circumstàncies. Crec que reflecteix el descontentament que està generant l’Estat espanyol entre el jovent, amb sentències com les d’Altsasu, la llei mordassa, la reforma labora…”. Ho explica, amb una xapa a la samarreta on es pot llegir “defensa els drets dels treballadors” en anglès, Duran de 24 anys. És estudiant de Ciències Polítiques a la UPF i fill d’Arenys de Munt. Igual que Mercè, no es pot quedar a dormir perquè l’endemà treballa. Quan li preguntem com tenen pensat organitzar-se, relata que l’acampada “li recorda molt l’ocupació de la UB que es va fer l’any 2017, poc abans de l’1-O. Com llavors, les decisions es prenen en l’assemblea, cada dia”.
“L’acampada és una resposta a la sentència contra el procés, però també es deu a un cúmul de circumstàncies. Crec que reflecteix el descontentament que està generant l’Estat espanyol entre el jovent, amb sentències com les d’Altsasu, la llei mordassa, la reforma labora…”, explica Duran de 24 anys
A tots tres els preguntem pel 15-M, per les similituds entre l’acampada actual i la que es va produir el 2011. Saben que va ser “un moment molt important”, “un moviment transversal que lluita pels drets de la classe precària”, segons Martí. A Duran, el 15-M li evoca una “protesta al carrer indefinida que sorgeix del rebuig d’una part de la societat respecte a les actuacions de les institucions”. El que tenen en comú tots tres: cap d’ells va participar activament en les protestes de fa vuit anys, però sí que el veuen com un referent. “Cal tenir en compte que les persones que participen en aquesta acampada tenen entre 19 i 23 anys”, recorda Martí.
Mentre parlem amb Mercè, Duran i Martí, són moltes les persones que s’acosten fins a les dues taules cobertes en una carpa que fan de punt neuràlgic de l’acampada. Moltes porten menjar a la protesta, responent a la crida que han fet les joves a través de les xarxes. També demanen estris de cuina, material per passar la nit (tendes, sacs i mantes), endolls per carregar els mòbils… Al damunt de les taules, dues urnes de la votació de l’1-O serveixen de caixes de resistència i ja es comença a veure un bon gruix de bitllets, sobretot petits, i quincalla. Una dona gran conversa amb un dels joves sobre el futur del procés: quines opcions judicials hi ha ara, la possibilitat de pactar un referèndum com a Escòcia… Quan s’adona que els observem, la dona s’adreça a nosaltres: “de quin mitjà sou, que veig que apunteu? Perquè els periodistes diuen cada cosa aquests dies…”. Té quasi vuitanta anys i tot i que els seus fills ja són grans, té una neta estudiant -encara que “no li van aquestes coses”- i ha vingut a portar menjar per a l’acampada. “Jo n’he vist de tots els colors. Just aquí al costat em vaig veure immersa en una càrrega policial durant la Vaga dels tramvies [l’any 1958]. Un policia a cavall em va agafar pel braç i em va deixar anar uns metres més enllà”. Li preguntem que estava comentant amb els joves: “els deia que, per damunt de tot, siguin pacífics”. “Tot això va per llarg. Ja veurem si puc veure com acaba”, conclou poc abans d’acomiadar-se.
Les tendes de l’acampada no són les úniques carpes avui a la plaça. Com un iceberg enmig del mar, les lones blanques dels tendals de l’Associació de donants de sang de Catalunya sobresurten sobre la resta. Aquest dimecres i dijous cerquen donants al mateix indret triat per l’acampada. Molt del jovent ja ha passat per les lliteres del banc a aquesta hora de la tarda. Antonio, un home al voltant dels seixanta anys voluntari de l’entitat confessa: “la joventut cada dia em sorprèn més, sempre disposats a ajudar. Olé i Olé per ells”. Ell i Jèssica -una altra voluntària- expliquen que “han gaudit molt treballant amb ells: són molt organitzats i ordenats”. Des de l’acampada, fins i tot, han penjat una pancarta on es pot llegir “Les joves solidàries amb el banc de sang”. Quan els preguntem que els sembla la protesta, diuen que poden estar d’acord o no, però que el més important “és que es manifestin pacíficament”. Jèssica s’acomiada amb una lamentació, una només. “L’únic problema és que com molts d’ells porten tatuatges i pírcings acabats de fer, no poden donar sang”, ens comenta entre rialles.
Passen uns minuts de les cinc de la tarda i unes 300 persones es congreguen al davant de la seu històrica de la Universitat de Barcelona tallant la Gran Via. Comença la primera assemblea oberta de l’Acampada i es comencen a parlar les qüestions organitzatives i es formen les primeres comissions de treball. Els pròxims dies continuaran les assemblees, però també formacions i activitats culturals. El primer dia d’acampada tanca amb concerts de Roba Estesa i l’Elèctrica Dharma entre altres. Caldrà veure com avança la protesta, que tot i realitzar-se en octubre, fa olor de 15-M amb un toc extra de repressió prèvia.
