El fotoperiodista freelance Isidre García Puntí, que treballa per diferents mitjans de comunicació com els diaris El País o l’Ara, seurà a la banqueta dels acusats el pròxim 26 de març acusat d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un altre de lesions, per uns fets succeïts durant la tercera nit de protestes pel desallotjament del Banc Expropiat la primavera de l’any 2016.
El cas s’ha donat a conèixer dilluns al matí en una roda de premsa al Centre Cívic Pati Llimona de la ciutat de Barcelona, que havia estat convocada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans. El processat ha parlat davant dels mitjans acompanyat de l’advocada d’Irídia, Laura Medina, el president de l’associació de periodistes i subdirector de Nació Digital, Ferran Casas, i el també fotoperiodista Carles Palacio, detingut per la Policia Nacional espanyola el passat 16 de gener a Girona i acusat de desordres públics.
El cas s’ha donat a conèixer dilluns al matí en una roda de premsa al Pati Llimona de la ciutat de Barcelona, que havia estat convocada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans
Les dues entitats han presentat un manifest titulat Per la democràcia i contra la censura, prou atacs als i les professionals de la informació per recollir adhesions i denunciar que en només dos anys han comptabilitzat 55 agressions, amenaces o intimidacions a periodistes i mitjans de comunicació i disset resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que “poden obstaculitzar la feina dels professionals de la informació”.
El taló d’Aquil·les d’un antidisturbis
Isidre García afronta el judici oral al Jutjat penal 5 de Barcelona per la lesió que un mosso d’esquadra de la Brigada Mòbil va patir en el transcurs d’una càrrega efectuada la nit del 25 de maig de 2016 a la plaça Revolució del barri de Gràcia. Segons el relat de la fiscalia i l’acusació particular, a càrrec dels serveis jurídics del Departament d’Interior de la Generalitat en representació legal dels Mossos, García hauria llençat una tanca metàl·lica contra l’agent provocant-li el trencament del taló d’Aquil·les de la cama dreta.
Les acusacions sol·liciten a l’acusat indemnitzacions que oscil·len entre els 40.000 euros de la fiscalia fins als 69.000 de l’advocat de la Generalitat, en concepte de responsabilitat civil
Aquest diagnòstic va provocar que l’antidisturbis estigués cinc dies hospitalitzat i un total de 431 de baixa, va requerir tres intervencions quirúrgiques i arrossega tant seqüeles estètiques –fruit de les cicatrius resultants– com funcionals, per la limitació de la flexió dorsal del seu turmell dret. Finalment, com a conseqüència de les lesions, a l’agent li ha estat declarada la incapacitat permanent total pel seu treball habitual, motiu pel qual les acusacions sol·liciten a l’acusat indemnitzacions que oscil·len entre els 40.000 euros de la fiscalia fins als 69.000 de l’advocat de la Generalitat, en concepte de responsabilitat civil.
Per la seva banda, la defensa del fotoperiodista, exercida per l’advocada penalista Anaïs Franquesa, no està conforme amb el relat de fets expressats pel Ministeri Fiscal i la Generalitat en els seus respectius escrits de conclusions provisionals. En un escrit d’al·legacions presentat al jutjat que ha instruït el cas, Franquesa assegura que Isidre García “en cap moment va efectuar cap llançament de cap tanca, ni va agredir a cap agent dels Mossos d’Esquadra ni a cap altra persona”, sinó que quan va començar la càrrega policial va apartar-se i va començar a córrer, motiu pel qual demanaran la seva lliure absolució.
Tanmateix, en la interlocutòria d’admissió de proves el magistrat que dictarà sentència no ha admès una prova pericial pròpia essencial per la defensa, aquella on es qüestiona l’origen de les lesions. En canvi, durant la vista sí que declararà la periodista de la Directa que va enregistrar un vídeo del moment de les càrregues on van tenir lloc els fets que ara arriben a judici.
431 vulneracions de drets
Durant la roda de premsa d’aquest matí, s’ha afirmat que l’acte i el manifest s’impulsa com a resposta als incidents que s’han recollit en el Mapa de la Censura de l’Observatori de Mitjans i al conjunt de les 431 vulneracions de les llibertats d’expressió i del dret a la informació d’aquests dos darrers anys: a banda de les 55 agressions, amenaces o intimidacions a periodistes i les 17 resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden obstaculitzar la feina dels professionals de la informació; 62 casos de censura a expressions artístiques, acadèmiques o d’altres tipus; 30 casos de persecució de blocaires, comptes de xarxes socials o de periodisme ciutadà, i molts altres episodis componen la llista.
“El balanç és realment esfereïdor”, ha apuntat el president del Grup Barnils, i ho ha atribuït, en part, “a la situació excepcional que es viu a Catalunya” i que constata que “quan es comença a limitar un dret, s’acaben limitant tots els drets”. “Més enllà de denunciar-los, organitzar-nos i fer-nos suport mutu –ha afegit–, també fem una petició expressa al ministeri de l’Interior i la conselleria, de qui depenen les forces i cossos de la policia, que protegeixin d’una forma molt singular el dret a fer la nostra feina. Al seu torn, Laura Medina, membre del Centre Irídia, que ha assumit la defensa de molts dels casos de periodistes agredides o processades per fets ocorreguts durant l’exercici de la seva activitat, ha apuntat que “casos com els de l’Isidre són una anomalia democràtica, i ha recordat que “no és obligatori que els periodistes vagin identificats com a premsa” durant la cobertura dels actes, “així i tot, veiem que sovint, el fet de dur l’armilla identificativa, en comptes de proporcionar seguretat i protecció, es veu com una merca i un risc”. En aquest sentit, el fotoperiodista gironí Carles Palacio, que va ser detingut el passat més de febrer en una operació del Cos Nacional de Policia espanyola suposadament contra persones que havien participat en un tall de les vies de l’AVE durant el primer aniversari de l’1 d’Octubre, ha reblat que, “encara que la policia sempre ens diu que hem d’anar identificats, sovint et preguntes si és millor no anar-hi” i ha assenyalat “la impunitat amb la qual sovint que actuen [els cossos policials], que sembla que fan el que volen”.
El manifest aclareix que els periodistes “no tenim cap obligació de dur braçalets i armilles fluorescents, no tenim per què anar a les manifestacions marcats com ovelles de ramat tan sols per intentar evitar que els policies ens peguin”
Per aquest motiu el manifest exigeix que els responsables d’Interior dels governs català i espanyol, Miquel Buch i Fernando Grande-Marlaska, “assumeixin les seves responsabilitats pel que fa als atacs a periodistes i prenguin les mesures necessàries perquè no continuïn passant”. En aquesta línia, aclareixen que els periodistes “no tenim cap obligació de dur braçalets i armilles fluorescents, no tenim per què anar a les manifestacions marcats com ovelles de ramat tan sols per intentar evitar que els policies ens peguin”, i asseguren que dur aquests identificatius només té un resultat “distanciar-nos del que passa i facilitar que qui vulgui cometre un delicte o abús de poder pugui saber d’un sol cop d’ull si té testimonis incòmodes a la vora”.
Fins al moment, el manifest ja compta amb gairebé 300 adhesions individuals i col·lectives, al mateix temps que s’ha llençat la proposta de compartir a xarxes socials amb l’etiqueta #atacinfo qualsevol agressió o vulneració que es doni a partir d’ara.
