Ja ha començat el compte enrere per a la subhasta de 46 immobles que durà a terme la Generalitat de Catalunya dijous 5 de juliol i finalment, no es farà a a la sala d’actes de la Direcció General del Patrimoni, sinó a l’Espai BITAL, del carrer José Agustín Goytisolo de l’Hospitalet de Llobregat, degut, segons consta al Diari Oficial, a què “el número de licitadors presentats es superior a la seva ocupació màxima determinada per motius de seguretat”. Després d’haver endegat la campanya Aturem la subhasta, amb el suport de més d’un centenar de col·lectius, per ara, s’ha aconseguit aturar la venda de l’edifici sencer del carrer Llibreteria del Gòtic de Barcelona que acull el restaurant emblemàtic Mesón del Café, fundat el 1909. Entre les propietats, hi ha un altre edifici sencer a Girona, 25 habitatges repartits per tot el Principat i un a Vinarós, 2 estudis, 9 solars, 6 locals, una nau industrial i un aparcament. El conjunt de propietats provenen de persones que moren sense hereus, és el que s’anomena herència intestada.
Des de la Plataforma Aturem la Subhasta demanen que s’aturi la venda dels immobles i es revisi cada cas concret amb rigor. Amb aquest objectiu van ocupar la Conselleria d’Economia el passat 15 de juny, i també un pis em subhasta del Poble-sec l’1 de juny. Precisament, el Sindicat de Barri de Poble-sec va rebre un correu electrònic el passat divendres Albert van Adrichem Boogaert, que assegurava estar interessat en la compra, via subhasta, del pis que havien ocupat a Blasco de Garay. Tot i que va insistir en què és un particular, apareix com a cap de Gestió Financera de Riereta Equities (després d’un dies, ha esatat eliminat del web), un fons en mans de l’inversor d’origen iraquià, Nawar Hussein, creat per comprar immobles a Barcelona. La Directa ha trucat a l’empresa, on un treballador ha informat que en aquells moments van Adrichem no es trobava a l’oficina.
A la trobada que va mantenir amb membres del Sindicat – enregistrada-, van Adrichem Boogaert, quan un activista li pregunta si treballa en una immobiliària, respon “No, yo estoy sin trabajo”, que ja no hi treballa i que “quiero comprar esto para mi, como persona privada”. Durant la conversa, el suposat particular, ofereix fins a 6.000 euros al Sindicat perquè la família marxi del pis.
Quan un activista li pregunta si treballa en una immobiliària, respon “No, yo estoy sin trabajo”, que ja no hi treballa i que “quiero comprar esto para mi, como persona privada”. Durant la conversa, el suposat particular, ofereix fins a 6.000 euros al Sindicat perquè la família marxi del pis
El passat divendres, a la reunió fugaç que el director de la Direcció General del Patrimoni, Francesc Sutrias, va mantenir amb membres de la Plataforma, van comunicar-los, segons Oleguer Camps, del Sindicat de Llogaters, que no s’hi ha presentat cap fons d’inversió. L’afirmació entrara en contradicció amb l’interès de Riereta Equities, a través de Albert van Adrichem Boogaert.
Però a més, això no significa que no optin a compra empreses inversores, que no siguin fons, i que podrien haver protagonitzat l’expulsió de veïnat. De fet, Vauras Investment SL, un fons d’origen finès, es va quedar un edifici sencer del carrer Roser 23 de Barcelona en la darrera subhasta de maig 2016. Precisament era l’empresa que va estar a punt de quedar-se el bloc de Leiva, 37, que finalment va comprar l’Ajuntament.
Una subhasta a l’engròs
Fins 2016, la Generalitat, també amb el tripartit, sempre havia subhastat tots els immobles heretats. El mes de setembre, d’aquell any però, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, va signar un conveni amb Economia, Governació i Habitatge per a la cessió d’habitatges procedents d’herències intestades, sempre que fossin «aptes per a programes socials», a cobrir necessitats de persones en risc d’exclusió residencial ateses per entitats del Tercer Sector Social.
El secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, argumenta que els habitatges “no compleixen les condicions perquè es puguin destinar a habitatge social”, perquè no tenen cèdula d’habitabilitat, impliquen grans despeses o deutes que s’han d’eixugar amb la venda. Esteve Clavel, com a membre de la Plataforma, respon però, que sigui com sigui, hi ha necessitat d’habitatge social i resulta “més car que després la Generalitat construeixi o compri que haver de fer algunes reformes”. L’activista posa com a exemple, el pis del carrer Blasco de Garay, al Poble-sec de Barcelona. Al bloc hi viu altra gent i estructuralment està en bones condicions, però al pis concret que es vol subhastar, hi calen reformes, segons la mateixa fitxa de descripció per a la subhasta. Segons Clavell, a la primera reunió que van mantenir amb la Generalitat, es va posar en evidència que no hi havia informació acurada de la situació de cada immoble.
El problema, per a Carme Trilla, actualment presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, és que la Junta d’Herència “no ha exercit la seva funció”: entre d’altres, acordar la no alienació de determinats béns i la destinació. La Junta, a més de diversos departaments de la Generalitat, també està integrada per dues persones representants dels ens locals de Catalunya, una designada per l’Associació Catalana de Municipis i l’altra per la Federació de Municipis de Catalunya. Per a Trilla, la Junta no ha destriat quins immobles són aprofitables i quins no i per tant, la Generalitat podria perdre alguna bona oportunitat.
En base a les fitxes, tot i que una bona part dels habitatges estan en mal o molt mal estat de conservació, n’hi ha d’altres que no. És el cas, per exemple, de l’habitatge de Pla Fornells 51, del de travessera de les Corts 354 o de Gran Via Carles III 46-48 de Barcelona
En base a les fitxes, tot i que una bona part dels habitatges estan en mal o molt mal estat de conservació, n’hi ha d’altres que no. És el cas, per exemple, de l’habitatge de Pla Fornells 51, del de travessera de les Cort 354 o de Gran Via Carles III 46-48 de Barcelona. També n’hi ha d’altres que es troben en bon estat de conservació, però requereixen una redistribució i totes les instal·lacions noves per tal d’adequar-los a la normativa d’habitabilitat, com l’habitatge del carrer de la Cera 40 o el de Volta Colomines 5. Alhora, com a mínim, n’hi ha dos a Barcelona – al carrer Blasco de Garay i Baixada de Viladecols-, que estan afectats per la protecció de Patrimoni Històric Artístic, fet que podria comportar que l’Ajuntament i el Consell Comarcal tinguessin dret preferent d’adquisició. Per a Trilla, al marge d’aquesta casuística, els Consistoris haurien de tenir dret preferent per comprar qualsevol immoble que se subhasti.
Barcelona concentra gran part dels habitatges a subhastar, però també n’hi ha quatre a Valls i altres repartits per diverses poblacions, com Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat, on també hi ha un solar en subhasta. Adrià Vidal de l’Associació de Veïns i Veïnes de Santa Eulàlia 5 carrers afegeix que les dues propietats subhastades “es troben en alguns dels barris amb la renda més baixa: Pubilla Cases i Torrassa”. Veïns i veïnes a l’Hospitalet també es veuen afectades per la compra de blocs sencers per part d’empreses inversores que no renoven els contractes de lloguer o disparen el preu. Precisament, l’associació de veïns està en alerta perquè tem que darrere la reforma d’un aparcament exterior al carrer Jacint Verdaguer hi hagi un projecte de pisos turístics. Vidal reclama que a més d’aturar la subhasta, la Generalitat augmenti “l’irrisori” parc d’habitatge públic de lloguer, que ara mateix no supera l’1% del total a Catalunya. Precisament, el passat 18 de juny, la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va votar a favor d’aprovar una proposta per obligar les promocions privades a incloure un 30% d’habitatge de protecció social en totes les obres noves que es facin a partir d’octubre.
Des del Sindicat de Llogaters, Oleguer Camps denuncia que tot i que la Generalitat s’aferra al Codi Civil – que permet subhastar els béns heretats i destinar l’import de la venda a “establiments d’assistència social o a institucions de cultura”-, està incomplint la Llei d’Habitatge. La normativa aprovada el 2007 establia que en el termini de 20 anys, els municipis inclosos en àrees declarades com a àmbits de demanda residencial forta i acreditada haurien de comptar amb un part públic d’habitatge del 15%. En el cas dels solars que se subhasten, excepte els de Castelldans i Breda, la resta es troben en questes zones de demanda residencial acreditada.
