Als Alts de Chiapas, la violència és cada cop més el pa de cada dia. Assassinats, desplaçaments forçats, conflictes per la terra, així com la paramilitarització i la presència del crim organitzat, s’han incrementat els darrers mesos en aquesta regió central de l’Estat mexicà de Chiapas. Un nivell de violència que amenaça l’estil de vida de la població, majoritàriament indígena tzotsil i tzeltal, que s’organitzen segons els seus usos i costums molt centrats en la preservació del territori, els recursos naturals i la seva identitat.
A la zona existeixen diversos grups organitzats amb diferents posicions. Mentre alguns, com l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN), van optar per alçar-se en armes, altres organitzacions han seguit el camí de la fe i de la no-violència. Amb una estratègia o una altra, la majoria de comunitats persegueixen l’autonomia dels pobles. Una d’aquestes organitzacions és la Societat Civil Las Abejas d’Acteal, de caràcter pacifista i cristià, formada l’any 1992 a Chenalhó. Durant l’alçament armat de l’EZLN l’any 1994, va donar suport a la causa zapatista des de la
no-violència, motiu pel qual les seves integrants foren durament reprimides: el 22 de desembre de 1997, un grup de paramilitars va massacrar a 46 integrants de l’organització durant una jornada de dejú i oracions per demanar la pau a la zona.
Las Abejas d’Acteal
Dues dècades després, la lluita sense armes de Las Abejas d’Acteal ha estat novament colpejada per la violència d’allò que se sol titllar com el narcoestat mexicà. El 5 de juliol, Simón Pedro Pérez López, líder social de la comunitat israeliana de Simojovel de Allende, expresident de la Mesa Directiva de Las Abejas d’Acteal, membre del Consell Nacional Indígena (CNI) i catequista de la parròquia de Pantelhó, va ser assassinat d’un tret al cap mentre comprava al mercat del seu poble natal acompanyat d’un dels seus quatre fills.
Des de l’arribada a la presidència de López Obrador, el 2018, han mort almenys 45 defensores dels drets humans a la regió
Simón Pedro Pérez era un referent en la lluita per la justícia social a Pantelhó, fet que l’havia dut a denunciar en diverses ocasions la situació de vulneració de drets humans generalitzada que es viu a la regió. Només des de l’arribada a la presidència d’Andrés Manuel López Obrador, el desembre de 2018, han mort almenys 45 defensores dels drets humans.
L’assassinat de Pérez es va produir nou dies després que el líder comunitari presentés conjuntament amb altres veïnes de Pantelhó una denúncia davant la Secretaria de govern, en què detallaven els vincles entre les autoritats locals, les forces d’ordre i el crim organitzat.
Un missatge a l’Església i a la població
El pare Marcelo Pérez Pérez és un altre defensor dels drets humans, reconegut per la seva feina com a rector de la parròquia de Simojovel i coordinador de la Pastoral Social de la Diòcesi de San Cristóbal de las Casas. També ell, des de fa anys, pateix amenaces i seguiment per grups armats. Durant l’acte de comiat de Simón Pedro Pérez, el sacerdot va expressar que la seva mort “és conseqüència de la injustícia, el narcoajuntament, el narcotràfic i el crim organitzat a Pantelhó”. Per a l’advocat Jorge Hernández, del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, “l’assassinat de Pérez López és un missatge per a l’Església, les organitzacions i la mateixa població, perquè no segueixin denunciant el que passa a Pantelhó”.
L’assassinat havia presentat una denúncia detallant els vincles entre autoritats locals, forces d’ordre i crim organitzat
L’assassinat del membre de Las Abejas d’Acteal no és un fet aïllat. Tal com recull un comunicat conjunt de diverses organitzacions de drets humans, “entre març i el 5 de juliol de l’any en curs almenys onze persones han sigut assassinades, una altra desapareguda i un infant i una dona ferits de bala, fets perpetrats pel mateix grup criminal de Pantelhó lligat a funcionaris públics municipals”. La situació de violència va escalar en el context de les eleccions municipals del 6 de juny, fins a culminar amb l’execució de Simón Pedro Pérez.
Armar-se per defensar-se
Al domicili dels presumptes assassins de l’expresident de Las Abejas van trobar dues bombes i tres detonadors. La troballa va precipitar una resposta armada per part del veïnat de la zona, que ha constituït un nou grup armat d’autodefensa per la vida de Pantelhó, El Machete. Durant els dies posteriors a l’assassinat de Pérez, les autodefenses van ocupar l’ajuntament i van cremar cases i pertinences d’altres veïnes suposadament relacionades amb el crim organitzat. En van retenir 27.
Com a reacció als fets, veïnes de la zona han creat un nou grup armat, les autodefenses per la vida de Pantelhó, ‘El Machete’
En la primera aparició pública de les autodefenses El Machete, el 19 de juliol, uns 120 individus van aparèixer armats i amb el rostre tapat davant d’unes 3.500 persones tzotsils i tzeltals. Van rebre el suport explícit de 86 comunitats del municipi. Els líders comunitaris van recalcar que s’havien armat per posar fi a l’onada de violència, no per combatre el govern.
Darrerament, la violència sistemàtica que es viu a Pantelhó ha provocat el desplaçament forçat de 3.500 persones, que s’han assentat a municipis propers dels Alts de Chiapas i a San Cristóbal de las Casas. Diferents organitzacions de defensa dels drets humans denunciaven que gairebé dues desenes de comunitats de Pantelhó, Simojovel i Chenalhó han rebut amenaces del crim organitzat.
Organització municipal autònoma
Segons Hernández, “l’assassinat de Simón Pedro va ser el detonant tant del desplaçament massiu com de l’alçament armat de part de la població civil. La gent està farta de la situació de violència per part del crim organitzat i s’ha decidit a lluitar contra qui ells anomenen sicaris, després d’anys de no denunciar per por a represàlies”. El 9 d’agost, pobladores de Pantelhó van nomenar un consell municipal, reconegut legalment pel Congrés de Chiapas, segons el règim d’usos i costums, que va substituir l’alcaldessa Delia Janeth Velasco Flores. Acusada de ser part del crim organitzat, Velasco es va veure obligada a renunciar al càrrec.
El període de govern d’aquest consell municipal provisional va finalitzar el 30 de setembre, un dia abans de la presa de possessió de les cent noves alcaldesses de Chiapas, entre les quals hi ha Raquel Trujillo Morales, nou alcalde de Pantelhó i marit de l’exalcaldesa Velasco Flores. De manera atípica, i a causa de l’oposició d’El Machete al seu nomenament, Morales va oficialitzar l’acte de presa de possessió en un hotel de la capital de Chiapas, Tuxtla.
La violència sistemàtica que es viu a Pantelhó ha provocat el desplaçament forçat de 3.500 persones
L’últim desplaçament forçat documentat pel Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas es va donar el 28 de setembre quan unes noranta persones, la majoria d’elles membres vinculades a Las Abejas d’Acteal, van abandonar el municipi de Pantelhó. Aquests nous èxodes es produeixen després que 18 de setembre un jove armat intentés fer explotar una bomba al municipi. També responen al temor que la presa de possessió de Trujillo Morales desencadenés més conflictes, ja que dies abans havia anunciat via xarxes socials que tornaria a Pantelhó per “alliberar-lo”.
Les autodefenses El Machete també van difondre un nou comunicat en vídeo, en el qual van anunciar que, després d’un breu període de pausa, havíen decidit tornar a activar-se el 28 de setembre i que estan preparades per a seguir lluitant. En aquest context, el que més preocupa el Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas “és aquesta relació entre el crim organitzat i les instàncies municipals que toca altres esferes de poder on l’Estat no només és absent i permissiu, sinó que participa en el crim organitzat”. Encara queda per resoldre què passarà si el nou alcalde torna a Pantelhó. El que queda clar és que la tensió i la violència a Chiapas estan tan generalitzades com la capacitat d’organització de la seva població.
