“Endarrerida”. Aquest era l’estat de la vista oral contra l’agent dels Mossos d’Esquadra, Jordi Arasa, el matí de dilluns 17 de febrer al Palau de Justícia, ubicat al passeig Lluís Companys de Barcelona. Així ho informaven les pantalles col·locades a l’interior de l’edifici judicial, on entre altres causes majors es jutgen els casos amb agents de l’autoritat denunciats, ja que pel seu càrrec gaudeixen de les garanties que suposa explicar-se davant de tres magistrats i no d’un, com succeeix en un jutjat penal ordinari. Malgrat que la sessió estava senyalada per començar a les 10, aquesta no va arrencar fins passats dos quarts de dotze… però la demora no va sorprendre ningú: els fets a esclarir es van produir durant el desallotjament de l’acampada del 15-M a la plaça Catalunya, ocorregut el 27 de maig de 2011.
Arasa continua en actiu i ha ascendit de categoria fins a esdevenir inspector i cap de l’ARRO a la ciutat de Barcelona, unitat que entre altres tasques és la responsable d’executar la majoria de desnonaments amb resistència veïnal de la ciutat
Gairebé nou anys més tard, l’aleshores sotsinspector i sotscap de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona –amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 4.364– seia a la banqueta dels acusats per respondre a quatre acusacions per sengles delictes de lesions, una altra per un delicte contra la integritat moral i una última falta també de lesions. Formen part del seu currículum un reguitzell d’intervencions d’ordre públic polèmiques, així com la condemna en ferm dictada en la seva contra el juliol de 2014 per agredir l’exdiputat de la CUP David Fernàndez el mateix dia de la ràtzia contra el moviment dels indignats.
Així i tot, Arasa continua en actiu i ha ascendit de categoria fins a esdevenir inspector i cap de l’ARRO a la ciutat de Barcelona, unitat que entre altres tasques és la responsable d’executar la majoria de desnonaments amb resistència veïnal de la ciutat. L’inspector tornava a estar en un compromís però els seus homes seguien –un dia més– custodiant amb les seves furgonetes l’entrada de l’edifici centenari d’estil eclèctic que acull l’audiència. Minuts més tard, el veien desfilar ferm cap a l’interior, abillat amb l’uniforme de patrulla del cos i la pistola penjant de la cintura. L’estupefacció va ser generalitzada i li va costar la primera reprimenda d’un judici que pot acabar amb la seva inhabilitació professional.
A judici, sense arma
Jordi Arasa va ser el primer a accedir a la sala en ser cridat per l’agent judicial, que s’encarrega de vetllar pel bon funcionament de l’espai. Sobtadament, Arasa va tornar a sortir segons després amb cara de pomes agres, dirigint-se ràpidament a la sala de custòdia d’armes de les instal·lacions. Una de les magistrades l’havia vist portant l’arma i el va obligar a desar-la. “Queda absolutament prohibida la seva entrada amb l’arma reglamentària”, li va etzibar, al mateix temps que afirmava “agraïm que a les properes sessions vingui vestit de paisà”, tot recordant-li la seva condició d’acusat.
Finalment, la sala va quedar constituïda i es va decretar l’audiència pública, gràcies a la qual qualsevol persona pot accedir per presenciar tota la vista oral. Tot seguit, Arasa va seure enfront de la Secció Tercera de l’Audiència de Barcelona, formada inusualment per tres dones: Carmen Martínez Luna, Myriam Linage Gómez i Yolanda Rueda Soriano, que serà la ponent de la sentència. Un cop els mitjans gràfics van prendre fotografies de l’acusat, que seia d’esquenes per evitar exposar la seva imatge, aquests van abandonar l’espai i Arasa va prendre lloc de costat del seu advocat Josep Lluís Florensa Labazuy, a sou de la Generalitat de Catalunya per defensar el policia.
Les qüestions prèvies van dirimir diferents peticions i la decisió més rellevant va ser l’acceptació de la demanda de la defensa que reclamava que Arasa fos l’última persona a declarar, en una mesura garantista que reverteix de soca-arrel l’ordre habitual dels judicis, on la persona acusada acostuma a ser la primera a respondre a les preguntes de les parts. Per aquest motiu, les primeres persones a oferir el seu testimoni van ser quatre de les cinc denunciants, cadascuna d’elles representada per diferents advocats i advocades, que actuen de forma coordinada. Totes elles van reafirmar-se en el convenciment que les seves ferides –acreditades per informes mèdics i pèrits que han comparegut per ratificar-les– havien estat a causa dels cops de Jordi Arasa, molts d’ells efectuats de cintura cap amunt i de dalt cap a baix, al contrari del que marca el protocol policial.
“Estàvem tranquils asseguts i de sobte va aparèixer, em va agafar dels cabells i em va colpejar”, va relatar una de les agredides davant la mirada impassible d’Arasa, col·locat a escassos tres metres del seient des d’on tothom testifica. Amb cada descripció dels fets es reprodueixen els vídeos aportats a la causa, on es poden rememorar unes escenes d’ús de la força policial contra manifestants pacífiques que van quedar fixades en el record de bona part de la societat catalana. L’agent seguia atentament aquests talls, però en cap moment dirigia la vista cap a les fotografies de les lesions provocades pels seus cops de porra, quan aquestes es mostraven a les persones que les van patir.
Un dels homes estomacats el 27 de maig de 2011 va colpir la sala quan va relatar les seqüeles mentals i emocionals que havia suportat tots aquests anys, a voltes invisibilitzades rere les marques dels cops al cos
Un dels homes estomacats el 27 de maig de 2011 va colpir la sala quan va relatar les seqüeles mentals i emocionals que havia suportat tots aquests anys, a voltes invisibilitzades rere les marques dels cops al cos. “Un bloqueig i un estrès molt gran, un ingrés psiquiàtric, tractament psicològic i teràpia de grup”, explicava contenint el nerviosisme. “Mai havia presenciat res tan brutal, em va sorprendre molt”, va assegurar. El seu testimoni va quedar apuntalat pel següent damnificat, que minuciosament va descriure al tribunal experiència d’aquell jorn. La seva filla estava acampada a la plaça i quan va veure per la televisió el dispositiu policial es va desplaçar fins allí. Després de titllar l’actitud dels agents com a “desafiant” i definir l’actuació com d’una “violència desmesurada”, va afirmar que aquell no era “el comportament propi d’una policia democràtica”.
A continuació dels testimonis de les víctimes va ser el torn de David Fernàndez, qui va respondre a les preguntes del Ministeri Fiscal –sorprenentment formulades en català– assegurant que “mai cap manifestant ha estat processat per cap actitud violenta” amb relació a aquells fets. El també periodista va explicar que va poder reconèixer Arasa i aconseguir el seu TIP arran d’una fotografia d’un desnonament obtinguda durant una cobertura a peu de carrer d’aquest mateix mitjà. Això va ser el que va possibilitar la denúncia personalitzada, judici i posterior condemna contra Arasa, així com l’actual procés. Fernández també va apuntar els responsables polítics d’aquells fets: Felip Puig i Manel Prat, mentre assegurava que aquella actuació i el cas Ester Quintana van ser els detonants que van portar el Parlament de Catalunya a aprovar les conclusions de la comissió que va reformular el model d’ordre públic al Principat.
Per acabar la primera jornada de judici, el jurista Àlex Solà va testificar com a membre de l’equip legal que aquell dia van fer d’observadores dels drets humans a la plaça, ratificant les descripcions d'”ús de la força desmesurada” que havien expressat les seves predecessores.
Caps policials oblidadissos
La segona sessió del judici s’ha celebrat dimarts 18 de febrer i ha tornat a començar amb retard d’una hora. Jordi Arasa ha comparegut vestit de paisà i sense pistola, però ho ha tornat a fer acompanyat de membres de sindicats policials i companys del cos, que han escenificat així el seu suport a l’inspector. De fet, un dels agents que dilluns treballava en la custòdia de la sala ha presenciat la vista sense uniforme des dels seients reservats pel públic, acompanyat d’almenys dos policies més.
En primer terme, han prestat declaració dues pèrits encarregades de corroborar les lesions de les denunciants, tasca duta a terme d’acord amb els informes mèdics i les fotografies dels cops. Posteriorment, dos membres dels Mossos han presentat els informes fisiognòmics que van elaborar a petició del jutjat d’instrucció, per tal de comparar la morfologia d’Arasa amb les del responsable de les agressions enregistrades en els vídeos aportats a la causa. Dels sis arxius han assegurat haver identificat Arasa en un d’ells, en tres han afirmat haver trobat coincidències “no concloents” i en dos més no haurien obtingut resultat per “la mala qualitat de les imatges”. En aquest punt, les magistrades s’han mostrat sorpreses que els agents afirmessin “no podem ser concloents i estar segurs” de la identitat d’Arasa en casos com el d’un vídeo on han trobat fins a nou elements d’identificació i cap excloent.
La cinquena denunciant ha declarat a continuació, relatant que l’inspector “em va picar mentre jo era a terra amb els braços aixecats, moltes vegades i amb entusiasme”, tal com mostren les imatges
La cinquena denunciant ha declarat a continuació, relatant que l’inspector “em va picar mentre jo era a terra amb els braços aixecats, moltes vegades i amb entusiasme”, tal com mostren les imatges. “Li vaig dir que com podia dormir a la nit amb el que estava fent”, ha reblat. Posteriorment, una càmera que es trobava entre les manifestants i és l’autora d’un dels vídeos que serveixen de prova documental ha confirmat el que tots els testimonis presencials han repetit reiteradament: els agents colpejaven de cintura cap a dalt sense previ avís d’intervenció policial.
L’últim bloc de testimonis ha estat el dels caps policials que van dirigir l’operatiu sobre terreny. Jesús Hernando Maldonado, aleshores intendent en cap de la Guàrdia Urbana (GUB), ha detallat el dispositiu que ha qualificat de “neteja d’utensilis i objectes com bombones de butà de cara a la possible celebració de la final de la Lliga de Campions” que jugava el Barça l’endemà. Hernando també ha explicat la coordinació entre cossos, materialitzada amb dues reunions celebrades la tarda del dia 26 i el mateix dia a les sis del matí, tot insistint en el fet que “no esperàvem que passés el que va passar” perquè les manifestants van bloquejar la sortida de la plaça dels camions de neteja. “Hi havia tanta gent que no donàvem l’abast per treure’ls, perquè movíem a un i apareixien d’altres”, ha confessat alhora que assegurava que la Guàrdia Urbana tenia ordres de no treure les porres, malgrat advertir que algunes de les persones concentrades “donaven puntades de peu i alguna mossegada”.
L’advocat d’Arasa, Josep Lluís Florensa, ha estat advertit per una de les magistrades “està fent un interrogatori en el qual anticipa la resposta, i hauria de ser al revés”, abans que Hernando abandonés la sala per donar pas a l’intendent de Mossos Antoni Antolín, cap operatiu del dispositiu d’aquell dia i responsable de la interlocució via emissora amb el centre de comandament i presencialment amb l’intendent de la Guàrdia Urbana. “Hi havia un risc de salubritat”, ha afirmat per justificar l’operatiu, que no estava avalat per una resolució judicial, abans de reconèixer que la col·locació de l’armilla antitrauma sobre el pit impedia la identificació.
L’advocat d’Arasa, Josep Lluís Florensa, ha estat advertit per una de les magistrades “està fent un interrogatori en el qual anticipa la resposta, i hauria de ser al revés” durant la testifical de l’aleshores intendent de la GUB Jesús Hernando
Antolín ha desenvolupat un testimoni corporativista, remetent-se tota l’estona a l’informe de Mossos sobre els fets i plagat de respostes evasives com “no ho recordo” o “jo no estava allà en aquell moment, ho sento”, quan les preguntes qüestionaven l’actuació dels agents sota el seu càrrec. En un darrer extrem, ha arribat a afirmar no tenir coneixement d’un fet plausible per totes les persones que van estar aquell dia a plaça: la presència d’un helicòpter policial que va sobrevolar l’indret en vol baix i gairebé estàtic durant tot el matí, quan un lletrat de l’acusació li ha preguntat per l’existència d’imatges de Mossos demostressin la hipotètica violència dels manifestants que havia descrit anteriorment.
Finalment, l’últim a declarar en aquesta sessió del judici ha estat David Bordas, inspector de Mossos i membre de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra. Aquell dia Bordas va actuar com a cap de servei de la BRIMO a plaça Catalunya, on van ser requerits a mig matí a causa de la incapacitat dels seus companys per controlar la situació. “Era una situació molt hostil i havien rebut puntades de peu i algun cop de puny, insults i escopinades”, ha afirmat mentre afegia que “van rebre un atac” per part dels manifestants. Requerit pels informes que corroborarien aquest relat, l’antidisturbis ha admès que no havien aixecat cap minuta policial sobre fets delictius concret, fet que ha posat en qüestió les seves paraules.
Les magistrades de l’Audiència de Barcelona han assenyalat l’última sessió no prevista del judici per dijous 27 de febrer a partir de les onze del matí, si el col·lapse del sistema judicial ho permet. Aquell dia declararà Jordi Arasa i es presentaran els informes finals de les parts, abans d’anunciar el “vist per sentència” i restar a l’espera, nou anys després, a la resposta que els tribunals donin a uns fets que van marcar el panorama polític i social del país durant la darrera dècada.
