El 24 de juny moria Nizat Banat, activista polític, periodista i un dels crítics més populars a xarxes socials contra l’Autoritat Nacional Palestina (ANP). La mort de Banat es produïa mentre estava sota custòdia d’agents de seguretat de l’ANP a la ciutat d’Hebron, al territori palestí ocupat de Cisjordània, hores després que almenys una vintena d’agents entressin a casa seva de matinada i el colpegessin brutalment davant de membres de la seva família amb barres de ferro i bastons de fusta, abans d’arrestar-lo. En declaracions a l’agència Reuters, un familiar present a l’escena, Hussein Banat, es preguntava per què van atacar-lo durant almenys vuit minuts: “Per què la brutalitat?”.
Des de l’anunci oficial de la seva mort, la família de Banat acusa directament l’ANP d’assassinat. Segons organitzacions com Human Rights Watch (HRW), “la mort de l’activista poc després de ser arrestat per l’ANP no és cap anomalia, les forces de seguretat fa anys que arresten, maltracten i torturen sistemàticament i de manera arbitrària crítics i dissidents”, publicava el director de l’ONG a Palestina, Omar Shakir. El mateix Banat, candidat a les eleccions legislatives previstes per al 22 de maig –finalment posposades sense data– ja havia estat repetidament detingut i víctima d’amenaces i atacs en el passat.
HWR ha documentat com durant els més de vint anys de cert autogovern de l’ANP en àrees urbanes limitades de Cisjordània, ocupada per Israel des de 1967, “les seves autoritats han establert mecanismes de repressió per aixafar la dissidència, fins i tot mitjançant l’ús de la tortura”, i mitjançant desenes d’arrestos arbitraris contra crítics a xarxes socials, periodistes independents, moviments universitaris o manifestants. L’ANP, dominada pel partit nacionalista Al-Fatah a Cisjordània, utilitza amb aquest objectiu l’agència de seguretat preventiva, els serveis d’intel·ligència i el Comitè Mixt de Seguretat, cossos que, segons un dels últims informes de HRW, “funcionen amb un important suport dels Estats Units i Europa i en coordinació amb l’exèrcit israelià.”
Protestes a Ramallah, Betlem i Hebron
La mort de Banat ha desencadenat les últimes setmanes una onada de protestes, sobretot a Ramallah, seu del govern, però també a altres ciutats de la Cisjordània ocupada com Betlem o Hebron. Des del 24 de juny, i en dos cicles de protestes diàries a finals de juny i principis de juliol, centenars de manifestants han omplert els carrers sota el lema “Tots som Nizar Banat”; reclamen justícia i rendició de comptes. També han reclamat “la caiguda del règim” i la dimissió del president, Mahmud Abbas, acusant el seu govern de corrupció i col·laboració amb Israel.
Agents policials i persones afines a Al-Fatah han reprimit les protestes amb un grau de violència i brutalitat en augment
Agents dels cossos de seguretat i persones afines a Al-Fatah –vestides de civil– han reprimit les protestes amb un grau de violència i brutalitat que ha anat en augment jornada rere jornada. S’han fet comuns l’ús de bales de goma i gasos lacrimògens, els atacs amb pedres o pals de fusta, els robatoris de càmeres i telèfons mòbils, i també hi ha hagut casos d’assetjament sexual contra les manifestants. A ciutats com Hebron o Ramallah, Al-Fatah ha impulsat també mobilitzacions de suport al govern i a Abbas –molt impopular als carrers palestins– entre simpatitzants i milícies armades.
Cathrine Abuamsha, advocada de l’organització palestina en defensa dels drets humans Al-Haq, destaca que tot i que situacions com les viscudes per Banat són contínues, des de la seva mort hi ha hagut “una escalada de repressió exponencial i no habitual. Això s’ha plasmat en “els intents de posar fi a les protestes, en el tancament d’espais públics, amenaces, detencions i atacs contra familiars de detingudes i grups de suport mobilitzats pel seu alliberament”. El 5 de juliol, per exemple, van detenir vint persones i ferir-ne nombroses, incloent-hi familiars, acadèmiques, periodistes, advocades o activistes, en una protesta contra els arrestos de manifestants davant la comissaria de policia a Ramallah.
S’han fet comuns l’ús de bales de goma i gasos lacrimògens, els atacs amb pedres o pals de fusta i el robatori de mòbils
“Ens trobem sota un sistema de negació completa dels drets polítics. Sumat a les pràctiques de colonització d’Israel, a escala interna ni se’ns permet escollir electoralment als nostres representants, ni expressar la nostra veu al carrer o internet”, denuncia Abuamsha. Maha Abdallah, defensora de drets humans i una de les manifestants, creu que “davant la pèrdua de legitimitat de l’ANP i la frustració viscuda aquests dies al carrer, continuaran les mobilitzacions i augmentaran els nivells de repressió”.
Malgrat les declaracions recents de condemna a la repressió dels Estats Units o la Unió Europea (UE), Abdallah creu que “el rol central de la UE en el sosteniment i enfortiment del règim autoritari de l’ANP a Cisjordània, per mitjà del suport econòmic, polític i diplomàtic, busca mantenir la seva hegemonia en línia amb els interessos europeus a la regió, i fa poc probable que tingui un rol decisiu en acabar amb la impunitat i les violacions de drets”. Segons Abuamsha, una altra problemàtica és la manca de mecanismes de rendició de comptes a Cisjordània, “on la gent no confia en un govern que controla el poder judicial”.
Agressions a dones
Najlah Zaitoun ha estat una de les dones i periodistes assenyalades i atacades durant les jornades de protesta per part de civils coordinats i protegits per agents dels cossos de seguretat, incloent-hi agressions, amenaces i assetjament físic i verbal. A Zaitoun, a més, la van enregistrar en vídeo, va patir el robatori del seu telèfon personal i durant dies no va dormir a casa seva per la por davant les amenaces rebudes. Abuamsha va documentar el cas i denuncia “la vulneració del dret a la seguretat i de l’ús de l’espai públic per a les dones mitjançant la creació d’un ambient coercitiu que inclou des de violència directa fins a amenaces de violació, i assenyala sobretot les periodistes i les defensores de drets.”
Abdallah considera que aquest assenyalament, incloent-hi en alguns casos la publicació a xarxes socials de fotografies extretes dels telèfons requisats, busca també “llançar un missatge des del poder sobre quin tipus de dones són inacceptables a la societat palestina, i mostrar les conseqüències per aquelles que alcen la veu.” Per a Hala Marshood, investigadora i activista feminista palestina, la persecució de les dones palestines “no es limita a la seva participació política o a l’espai públic, sinó al seu rol de lideratge en l’organització d’accions de resistència arreu del territori palestí. Assenyalar-nos com a dones no només pretén silenciar-nos i debilitar-nos com a societat, sinó esborrar la visió feminista d’aquests processos.”
Noves resistències
Des d’abril, tant als territoris palestins ocupats com entre la població palestina amb ciutadania israeliana, s’ha viscut el què Marshood considera “un nou aixecament popular, no dominat per cap partit polític, en el qual moltes palestines s’han autoorganitzat contra les diverses formes de repressió” que enfronten, impulsant iniciatives conjuntes com una vaga general o la Setmana de l’Economia Palestina.
Institucions palestines i israelianes mantenen pactes de cooperació en els àmbits polític, econòmic o de seguretat
Mahmoud Zwahre, activista polític i acadèmic, creu que “autoritats i partits polítics palestins tenen por que s’intensifiqui un moviment de resistència i alliberament nacional que des dels últims mesos està protagonitzat per una nova generació nascuda després dels Acords d’Oslo, amb coneixements i habilitats que no s’inspiren en la política i els lideratges tradicionals”. Segons Zwahre, la classe política palestina “no només està absent d’aquest moviment, sinó que busca inhibir el creixement de qualsevol iniciativa de base”.
Crítiques a l’ANP pels vincles amb Israel
Un altre dels greuges que moltes manifestants han denunciat les darreres setmanes és la col·laboració de l’ANP amb Israel. Institucions palestines i israelianes mantenen pactes de cooperació en els àmbits polític, econòmic o de seguretat des dels anys noranta, amb els Acords d’Oslo. Aquest vincle està mal vist entre part important de població palestina, que considera que l’ANP contribueix directament o indirectament a l’ocupació.
Segons Marshood, cal tenir molt en compte el paper de l’ANP “dins del sistema colonial israelià en el seu conjunt”, ja que forma part d’aquest mateix entramat, “es beneficia de l’ocupació” i vol evitar el creixement de nous moviments de resistència que s’hi enfronten “per mantenir-se en el poder”.
