Sebahat Tuncel, exdiputada del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), mostra en la seva biografia els efectes de les polítiques antikurdes de l’estat turc. Havent estat empresonada l’any 2006 per suposada pertinença al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i essent elegida com a diputada al Parlament de Turquia quan estava a la presó, Tuncel va ser novament detinguda l’octubre de 2016 i condemnada el 2018 a dos anys i tres mesos de presó. Però, el febrer de 2019, mentre estava en vaga de fam per exigir la fi de l’aïllament d’Abdullah Öcalan, va ser condemnada a 15 anys de presó acusada de ser membre d’una organització terrorista i fer-ne propaganda.
L’octubre de 2020 va ser inclosa en les investigacions sobre les protestes de Kobanê de 2014, juntament amb 108 polítiques i activistes kurdes, la majoria del Partit Democràtic dels Pobles —actual Dem Party—. Se’ls acusava d’instigar manifestacions davant la passivitat de l’estat turc quan es va produir la invasió de l’ISIS de la ciutat de Kobanê (a l’oest del Kurdistan, al nord de Síria). El passat 16 de maig, Tuncel va ser absolta, però 24 polítiques kurdes van ser condemnades a més de 400 anys de presó. Entre elles hi ha l’antic copresident del HPD/DEM Selahattin Demirtas, condemnat a 42 anys de presó, i l’antiga copresidenta Figen Yüksekdağ, condemnada a 30 anys i 3 mesos.
Vas ser condemnada en el marc del conegut com el “procés de Kobanê”. Quina va ser la base d’aquest cas?
Durant la invasió de Kobanê per part de l’ISIS, del 6 al 8 d’octubre de 2014, un tuit de l’HDP en solidaritat amb la població de Kobanê convidava l’estat turc a assumir la seva responsabilitat contra les atrocitats de l’ISIS i demanava evitar la invasió d’aquesta ciutat. Això es va considerar un delicte. Sis anys més tard es va elaborar un escrit d’acusació al·legant que els incidents violents i les morts d’aquell període —la majoria de les persones que van perdre la vida eren membres del nostre partit— eren conseqüència del tuit i de les notes de premsa enviades per la seu de l’HDP. Es van exigir contra nosaltres milers d’anys de presó. El passat 16 de maig, tot i que el veredicte ens va absoldre d’aquestes denúncies, els membres del comitè executiu central de l’HDP van rebre fortes condemnes per alteració de la unitat i la integritat de l’estat.
Com veus la situació després de la sortida de la presó? Què ha canviat?
“El passat 16 de maig, tot i que el veredicte ens va absoldre d’aquestes denúncies, els membres del comitè executiu central de l’HDP van rebre fortes condemnes per alteració de la unitat i la integritat de l’estat”
Fa uns vuit anys que ens van empresonar. La vida és lenta a la presó i ràpida a fora. No podíem rebre notícies verídiques perquè només hi entrava la informació dels mitjans del govern. Quan surts de la presó t’adones que moltes coses han canviat, però d’altres s’han mantingut igual. Per exemple, durant el període que vam estar empresonades, l’aliança feixista AKP-MHP-Ergenekon va posar en marxa el règim del fideïcomís, el qual suposa usurpar la voluntat del poble en el marc de la política antikurda. I quan vam sortir de la presó, el govern havia tornat a imposar aquest règim. De fet, el 2015, la política antikurda va ser assumida estratègicament pel govern i es manté fins avui. Això significa que existeix un marc legislatiu independent contra la població kurda en tots els àmbits de la vida; continua la “llei especial”.
Quina és la situació de les persones kurdes a les presons turques?
Hi ha més de 10.000 preses polítiques kurdes a les presons turques. Des de l’establiment de la República de Turquia, el poder judicial i els mecanismes legals s’han utilitzat com a armes contra les kurdes. Durant els últims 20 anys, centenars de milers de kurdes han estat processades o investigades. Estem de facto privades de la ciutadania per part de l’estat turc. L’única llei vàlida és la Llei Antiterrorista (TMK). A prop de quatre-centes preses polítiques kurdes a les presons turques se’ls impedeix de manera arbitrària la llibertat “a causa que no tenen un bon comportament”, tot i que tindrien dret a la llibertat condicional.
Entre 2015 i 2016 hi va haver un gran moviment per l’autonomia democràtica a Bakur (Kurdistan turc). Què va passar després?
El procés de diàleg i negociació entre el líder del poble kurd, Abdullah Öcalan, i les autoritats estatals a Imrali, la presó on es troba, va obrir un espai per a la democratització i la llibertat. Entre el 70% i el 80% de la societat turca va donar suport al procés de pau. No obstant això, en el marc de les eleccions de juny de 2015, l’AKP va veure l’entrada de l’HDP al parlament amb 80 diputats i un potencial de vot del 13% —que el convertia en el tercer partit més gran de Turquia—, com una amenaça. Després d’aquests resultats electorals, el líder de l’AKP, Recep Tayyip Erdoğan, que era el primer ministre aleshores, va anul·lar les eleccions del 7 de juny i va convocar noves eleccions l’1 de novembre. En el mateix procés, va ignorar l’acord de Dolmabahçe (un document important en el marc de les negociacions amb Öcalan a Imrali) i va acabar el període de diàleg. Les kurdes han expressat reiteradament que no renunciaran a la solució democràtica i pacífica del problema kurd i al dret a l’autogovern.
Com és ara la lluita kurda a Bakûr? Quina és la situació de la identitat i la llengua kurdes i de la lluita per defensar-les? Com tracta el govern turc a la població kurda? Quines lleis o polítiques utilitza Turquia per prohibir el moviment i la identitat kurdes?
Des de la fundació de la República, el poble kurd ha estat lluitant per la garantia constitucional de la llengua, la identitat i la cultura kurdes i per a una solució democràtica. Tot i que els governs canvien a Turquia, malauradament la relació de l’estat amb el poble kurd no ha canviat. A inicis del segle XXI, és inacceptable que hi hagi intents de negar l’existència del poble kurd, d’usurpar els seus drets derivats del fet de ser poble i d’intentar llevar-li el dret a l’autodeterminació. Això és un delicte tant en la legislació nacional com en la internacional.
La lluita per la democràcia i la llibertat que porta el poble del Kurdistan a l’Orient Mitjà és la garantia de futur, no només per a les kurdes, sinó per a tots els pobles de l’Orient Mitjà. Les kurdes han salvat els pobles del món de l’ISIS a Rojava. A més, proposen governs democràtics autònoms, una república democràtica i una confederació democràtica de l’Orient Mitjà, i conviden els pobles de l’Orient Mitjà a la solidaritat i a la lluita conjunta per a una nova vida. El suport i la solidaritat dels pobles del món amb la lluita democràtica i pacífica del poble kurd contribuirà a la solució pacífica de la qüestió kurda.
Com combineu la lluita institucional i la lluita dins del Moviment per la Llibertat del Kurdistan?
L’HDP és un partit paraigua. És un partit amb molts components de lluita que inclou el moviment polític kurd, el moviment socialista a Turquia, el moviment de classes, el moviment ecologista, el moviment de dones i joves, les organitzacions i individus per la democràcia i la llibertat. El principi fundacional de l’HDP era “farem créixer els nostres punts en comú, no les nostres diferències”. Aquest partit ha avançat basant-se en un enfocament democràtic, ecologista i per la llibertat de les dones. No seria equivocat considerar l’HDP com una unitat de lluita, com una assemblea amb l’objectiu de construir una república democràtica.
L’alcalde de Hakkari va ser condemnat a 19 anys de presó a Turquia. Hem vist molts casos semblants. Quina anàlisi feu per entendre aquests casos contra càrrecs electes?
“Els drets i les llibertats humanes bàsiques, com la llibertat política, la llibertat d’organització i la llibertat d’acció, estan sent usurpades per la llei antiterrorista”
S’està aplicant una llei diferent contra les kurdes fora del sistema legal normal. Hi ha un sistema legal dual a Turquia: amb l’anomenada llei antiterrorista, totes les activitats kurdes es consideren delictes. La política desenvolupada per l’estat contra les kurdes és la llei colonial. L’objectiu és erradicar l’existència kurda des d’un punt de vista polític, cultural i econòmic. Els drets i les llibertats humanes bàsiques, com la llibertat política, la llibertat d’organització i la llibertat d’acció, estan sent usurpades per la llei antiterrorista. Els alcaldes i alcaldesses elegits pel poble kurd són suspesos de les seves funcions per motius arbitraris i inventats, i se’ls imposen desenes de condemnes al·legant que hi ha una declaració secreta d’un testimoni. D’aquesta manera l’alcalde o alcaldessa electe és substituïda per un funcionari de l’estat. Quan mirem totes aquestes realitats, es podria qualificar de llei colonial la política implementada per la República de Turquia contra les kurdes.
Segons la teva experiència dins de les institucions polítiques “democràtiques” turques, quants canvis es poden aconseguir en aquest àmbit?
Les experiències del moviment polític kurd, especialment en el marc del moviment d’alliberament de les dones, han tingut un impacte en el moviment i la política de les dones a Turquia. El sistema de copresidència, la representació igualitària i la participació de les dones en la presa de decisions han canviat el color i la identitat de la política. La revolució de Rojava és un exemple important en aquest sentit. La nostra lluita i l’èxit que hem aconseguit tenen el poder d’influir i canviar la política a Turquia.
Tens esperança per a un nou procés de negociació?
Sempre hi ha esperança. Més de 30 milions de kurdes que viuen a Turquia volen viure lliurement amb la seva pròpia llengua, identitat i cultura i lluiten per a això. La solució emancipadora de la qüestió kurda i la democratització de Turquia estan interconnectades. Per descomptat, hi ha segments socials dins del poble kurd que tenen diferents propostes de solució. Tanmateix, el partit HDP/DEM, la proposta del moviment polític kurd de governs democràtics autònoms i una república democràtica, han estat acceptades per un ampli ventall de grups socials. En altres paraules, pensem que una solució emancipadora democràtica és possible dins de l’estructura unitària de Turquia. Per això, pensem que el problema s’ha de resoldre mitjançant el diàleg i la negociació. Continuem lluitant perquè així sigui. Veiem l’esperança en nosaltres mateixes.
*Entrevista elaborada en col·laboració amb Argia
