L’aeroport del Prat va tancar l’any 2019 amb un rècord de 52,6 milions de passatgeres. Va ser l’últim registre abans de la pandèmia, que va comportar una davallada del 70 % de les operacions. El mes de juliol d’aquest 2021 s’havia recuperat un 43 % del passatge i l’agost un 59 %, respecte de les dades anteriors a la COVID-19. Segons el document de desenvolupament de l’aeroport del Prat, presentat per canals interns d’Aena, es calcula que la recuperació dels nivells de trànsit de 2019 arribarà entre 2025 i 2026. L’objectiu de l’ampliació és incrementar els 52 milions de passatge actual i arribar fins als 70 milions i passar del 8 % de vols intercontinentals actuals fins al 15 %.
Aena, per aconseguir els seus objectius, havia previst una inversió de 1.700 milions d’euros, malgrat que tot plegat ha quedat en suspens i és a l’espera d’un futur acord entre els governs espanyol i català. Després, s’hauria d’aprovar un nou pla director per a donar cobertura a les obres (nova terminal satèl·lit, connexió subterrània amb la T1, camp de vols…) que es calcula que podrien començar l’any 2025. Finalment, fer un procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica del pla director, que pel fet d’afectar la Xarxa Natura 2000 haurà de rebre l’aprovació de la Comissió Europea.
“Durant aquest procés és indispensable el màxim suport per aconseguir el consens favorable de les institucions implicades i de l’opinió pública”, ressaltava Aena en un comunicat. I no han perdut el temps. Segons consta al seu portal de contractació, l’operador ha adjudicat per 98.500 euros aquesta tasca a l’empresa Atrevia, que hauria de fer una “planificació amb relació a mitjans de comunicació, identificació d’organitzacions i institucions d’interès i líders d’opinió”.
Centenars de metres nous de pista
El projecte d’Aena pretén ampliar la tercera pista de l’aeroport, que corre paral·lela al mar i es troba entre els estanys del Remolar i la Ricarda. Va ser construïda fa quinze anys i mesura 2.660 metres de longitud i 60 d’ample. La proposta de l’operador és ampliar-la 740 metres, enlloc dels 500 metres que s’havien dit d’entrada, i arribar fins als 3.400 metres que permeten operar a les grans aeronaus. José García de Depana, alerta que, més enllà de l’ampliació estricta de la pista, que impactaria a La Ricarda, “s’haurien de fer carreteres de circumval·lació, infraestructures de ràdio control, d’il·luminació, de control d’ocells (mitjançant llums, sons de dispersió, falcons caçadors…) o controls d’alçada de massa forestal (que impliquen tallar arbres dels voltants)”. I com a exemple, denuncia que, “amb total impunitat, 20.000 pins van ser talats el 2004 en la construcció de la tercera pista”.
L’operació també va lligada a plans immobiliaris, com la construcció de zones de serveis i seguretat o la creació d’una ciutat aeroportuària. En aquest cas, la superfície a urbanitzar és una anella de 195 hectàrees entre la façana nord de la terminal B i la terminal corporativa i el nucli urbà del Prat de Llobregat. Segons el mateix document, s’hi volen fer sis noves estacions de metro, un parc logístic, hotels, restaurants, aparcaments, centres comercials, centres de negoci i oficines business-farm per aerolínies.
A més, hi ha prevista la construcció de la nova terminal satèl·lit i una nova plataforma (amb un mínim de disset estacionaments a la zona entre pistes, al costat de la torre de control). La connexió d’aquesta terminal amb la T1 es faria mitjançant un túnel per al sistema automatitzat de passatgers i el sistema automàtic d’equipatges. “Es tracta d’un túnel amb una gran afectació sobre el terreny i que acabaria d’assecar els aqüífers”, denuncia García.
