En cas que el Hard Rock del Camp es dugués a terme com està projectat, entraria en el ‘top ten’ mundial dels grans casinos pel que fa a superfície dedicada al joc: directament en la setena posició i la primera d’Europa, desplaçant el de Lisboa. Seria un gegant sense parangó en el mapa dels casinos dels Països Catalans, que albergaria un parc d’escurabutxaques superior a la suma de les que tenen els disset establiments d’aquesta mena operatius als Països Catalans (cinc al País Valencià, quatre a Catalunya, quatre a Catalunya Nord, tres a les Illes i un a Andorra) i quintuplicaria la superfície de tots els casinos del Principat.
Casinos amb la marca ‘native’
A conseqüència de l’extermini durant el segle XIX i de l’espoli de les seves terres, les diferents tribus nadiues als EUA, confinades en reserves, van haver d’adaptar-se a una situació econòmica molt complicada. Com a via d’escapament i aprofitant-se de la sobirania limitada que el govern federal els atorgava, a partir dels anys setanta, alguns clans van començar a obrir locals de joc als seus territoris, a estats que no permetien aquest tipus d’activitat. L’any 1988, l’administració Reagan regulava el sector amb la Indian Gaming Regulatory Act. Avui, 224 de les 550 tribus reconegudes als EUA operen aquestes 350 empreses de joc, i el 68 % de la població nadiua americana pertany a una tribu amb aquest tipus de negoci. D’entre totes, en destaca la tribu Seminola, a l’Estat de Florida, que es vana de ser l’única que no ha signat cap tractat de pau amb el govern de la unió. Això no els ha impedit enriquir-se amb el negoci del joc en un món globalitzat. L’any 2007 van comprar la franquícia Hard Rock, que avui està a prop d’obrir un casino a Catalunya. Segons la revista Forbes, els quatre milers de membres de la tribu es beneficien d’aquestes operacions, cada dona, home i infant de la mateixa rep dividends per valor de fins a 128.000 dòlars l’any.
Las Vegas, el monstre americà
Amb 42 milions de turistes l’any 2019, 150.000 habitacions d’hotel, 3.100 taules de joc i 50.000 màquines escurabutxaques, Las Vegas ha estat sempre (fins que va ser superada per Macau) la Meca dels jocs d’atzar. La ciutat es va fundar el 1905 al bell mig del desert de Nevada i va experimentar un creixement desorbitat gràcies als diners de la màfia, fins a esdevenir la més gran urbs de Nord-amèrica, nascuda al segle XX. Si els primers establiments de joc es van crear al Downtown, la zona vella, és a l’Strip, la gran avinguda als afores de la ciutat, on s’acumulen la majoria dels macrocasinos paradigmàtics. El seu skyline canvia a un ritme frenètic, amb la demolició i construcció d’hotels i centres de convenció gairebé cada any. És per això que, malgrat que avui només un dels grans casinos del top ten global està a Nevada, aquest rànquing de superfície pot canviar amb facilitat, a la mateixa velocitat a la qual es mouen els capitals internacionals.
Lisboa, el més gran d’Europa
El Casino de Lisboa és, encara avui i fins que el Hard Rock de Vila-seca no assoleixi els 30.000 metres quadrats projectats, l’establiment més gran d’aquesta naturalesa a Europa. El projecte inicial de l’any 2002 preveia construir-lo al Parque Mayer, una antiga zona d’oci en decadència, però va tenir molta oposició per ser el primer casino portuguès que s’anava a construir dins d’una zona urbana, de fàcil accés per a la gent jove. Finalment, es va construir al Parque das Nações, on l’any 1998 es va celebrar l’Exposició Universal. La propietària del local recreatiu és Estoril-Sol, societat fundada pel multimilionari macauenc Stanley Ho, mort l’any 2020. Aquest empresari també era l’amo del casino d’Estoril, a divuit quilòmetres de la capital portuguesa, i de diversos establiments a Macau. El diari Expresso va destapar, l’any 2008, que el govern de Pedro Santana Lopes va modificar fraudulentament la llei del joc portuguesa perquè l’edifici del casino anés a parar a mans d’Estoril-Sol després del final de la concessió.
Macau, capital global del joc
Macau va ser colònia portuguesa fins a l’any 1999, quan va esdevenir, com Hong Kong, una regió administrativa especial de la Xina sota el principi d’“un país, dos sistemes”. En conseqüència, és l’únic lloc del gegant asiàtic on el joc és legal. L’any 1849, Portugal el va legalitzar, i l’any 1962 va cedir-ne el monopoli a la Sociedade de Turismo e Diversões de Macau (STDM), societat privada formada per empresaris hongkonguesos i macauencs. L’any 2002, el govern insular va posar fi al monopoli i van començar a operar empreses locals i internacionals com Wynn Resorts, Las Vegas Sands, Galaxy Entertainment Group, MGM Mirage (associada amb Pansy Ho Chiu-king) i Melco PBL. L’any 2007, Macau va superar Las Vegas en facturació en el sector i avui, amb només trenta quilòmetres quadrats de superfície, molts la consideren la capital mundial del joc.
