Fotre el que vulguis, expressar-te amb llenguatges mesclats fins a trobar l’idioma propi. En una proposta àcrata que posa música i imatges a la necessària integració de les cures en l’activisme, Sisu presenta una obra autobiogràfica en un format doble –amb un disc i un còmic–, que, malgrat que es poden prendre junts i per separat, s’enriqueixen mútuament gràcies a l’eclecticisme gràfic i sonor.
A més d’onze temes que toquen aspectes diversos de la vida, a l’àlbum hi trobem un pròleg que ens situa en una perspectiva espiritual i artística, i uns documents adjunts que defineixen la posició anti-ista de Sisu. Les cançons també es poden escoltar en plataformes com Bandcamp, Spotify o YouTube, on també hi ha els videoclips d’algunes de les cançons del disc.
En termes generals, Alegria subversiva vindica l’autoproducció cultural (“Botiga normal”, “La vinya del carbó”), i rebutja la censura amb un títol: “No callarem”. Tanmateix, mentre que el multiinstrumentisme i l’autonomia de Sisu cobra rellevància amb “Negre”, les col·laboracions als cors i les veus de Sílvia Tomàs, així com la versió de “Jo vinc d’un silenci”, de Raimon, poleixen el disc.
