La nit més bonica de l’any a Burjassot és la Nit Estellés. Per si no coneixeu la història, les Nits Estellés van començar fa tretze anys després d’una crida dels poetes Josep Lozano i Àlan Greus per a celebrar nits poètiques populars al llarg i ample dels Països Catalans dedicades al que molts consideren el nostre poeta nacional, Vicent Andrés Estellés.
Aquesta iniciativa va arrelar aviat al poble del poeta, Burjassot, i des de fa tretze anys l’Associació cultural autogestionada el Bassot celebra una nit màgica al voltant dels versos del seu veí més universal. Actualment, més d’una trentena de pobles i ciutats, també a Barcelona i Palma, celebren aquesta jornada. El Bassot, per si qui em llegeix no sap què és, és una associació cultural on ens hem criat molts i moltes generacions d’activistes per la llengua i per la cultura. És un dels casals de l’Horta Nord amb més anys d’història al darrere. Nascuda per la batalla de la defensa d’un parc públic de Burjassot als anys 70, duu més de cinquanta anys fent poble i país a una ciutat dormitori de la perifèria de la ciutat de València. No ho tenen fàcil, però es mantenen perseverants i ho demostren cada any en la nit més bonica de totes. Una nit que aplega gent de diverses generacions al carrer per a celebrar amb menjar casolà, música i recitals l’alegria de fer en comú, de sentir-se comunitat. La música sempre acompanya la jornada i en aquests tretze anys han actuat diversos grups des de Pau Alabajos, que ha tornat enguany, a Mireia Vives i Borja Penalba. La música acompanya una nit on el bon menjar és també el protagonista. Artesans de la cultura popular porten alimentant generacions de batalles i de militàncies de l’Horta Nord, conscients que les sobretaules són també part de l’activisme fan del menjar una part principal de la seua essència. Esgarraets, pimentó torrat (d’aquell que fa orgasmar com al poema d’Estellés), truites, coques salades, vi, coques de llanda… les taules s’omplen d’amics i amigues i passa el vi com en els poemes d’Estellés i les converses són una remor. Una nit on prèviament s’ha passejat pels carrers del municipi per fer la Ruta Estellés acompanyats dels nets del poeta, Isabel i Vicent.
Artesans de la cultura popular porten alimentant generacions de batalles i de militàncies de l’Horta Nord, conscients que les sobretaules són també part de l’activisme
La Nit Estellés és un punt de trobada, el començament del curs, sempre se celebren en setembre, el mes del naixement del poeta. Una nit que també és un cant a fer de la poesia, de l’art, un espai popular que ens interpel·le a tots i totes. Les reivindicacions socials hi són presents, des de l’escenari sempre es fa menció al clima polític del moment. Enguany la jornada ha estat marcada per la decisió de l’Ajuntament de Burjassot, governada pel PSOE-PSPV, de liquidar la Fundació Estellés, sense preavís i sense una alternativa, després d’un requeriment d’Hisenda. Provocant així un tsunami de reaccions indignades fins a crear una plataforma ciutadana que reclama una nova Fundació i un Centre d’Estudis digne sota la campanya #ProFundEstellés. Fa uns mesos en una conversa creuada en Twitter entre Àgueda Vitòria, el perfil de Gent Ràndom i una servidora es parlava com seria de bonic la creació de les Nits Carmelina (en homenatge a l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas amb lectures de l’obra Matèria de Bretanya i de la seua poesia), tant de bo. Tant de bo una nit tan bonica en cada poble dedicat a altres poetes, a altres escriptors, a altres músics, on reunir-se al caliu de les nits d’estiu, amb fanalets, amb música de fons i amb menjar “d’apropet” sobre la taula. Tant de bo una nit així dedicada també a les nostres escriptores, a l’altra memòria del nostre poble.
Ara, quan es publica aquesta columna, ja s’han celebrat la gran majoria de Nits Estellés d’arreu dels Països Catalans, però al setembre de l’any que ve tornaran. Tornaran les nits més boniques de l’any, nits a les quals hauríem d’acudir cada any per a retrobar-nos i, sobretot, per a celebrar que seguim dempeus amb l’alegria que ens caracteritza.
