Segons l’Organització de les Nacions Unides, des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el mes de febrer, 6.826 civils han mort a conseqüència dels enfrontaments, tot i que alerten que la xifra podria ser encara més gran. Pel que fa a les baixes entre ambdós exèrcits, oscil·len molt en funció de qui les doni, però algunes fonts, com el Departament de Defensa dels Estats Units les situen en 100.000 per cada bàndol.
Les morts i els efectes catastròfics del conflicte, lluny d’incentivar una sortida dialogada, han atiat el foc del militarisme a escala global, especialment pel que fa als països europeus i els membres de l’OTAN. “Com a resultat directe de la invasió russa a Ucraïna, els estats membres ja han anunciat augments en els seus pressupostos de defensa, pròxims als 200.000 milions d’euros addicionals durant els pròxims anys”, expressava la Comissió Europea el mes de maig en un comunicat de premsa, i comparava l’increment del 20 % del pressupost militar a la UE entre el 1999 i 2021, amb el 66 % que han viscut els EUA, el 292 % de Rússia o el 592 % de la Xina.
Pel que fa a l’Estat espanyol, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau contempla un augment de la despesa militar fins a arribar a 27.617 milions d’euros, el que representa un 2,17 % del PIB. Un informe d’aquesta organització, a més d’analitzar altres partidesincloses en els pressupostos d’altres ministeris, a banda del de Defensa, que tenen a veure amb el capítol militar, comptabilitza també les diferències existents entre les quantitats pressupostades inicialment i les executades al final d’any, així com la part proporcional a Defensa dels interessos del deute públic. “S’ha de tornar a emfasitzar que la despesa militar és, des del punt de vista econòmic i social, destructiva de riquesa, perquè els recursos destinats a la producció d’armes representen una pèrdua d’oportunitat”, recalquen Xavier Bohigas, Xema Moya i Pere Ortega, autors d’aquest informe, titulat “El colossal augment del pressupost militar de l’Estat el 2023”.
El Centre Delàs contempla un augment de la despesa militar al pressupost públic espanyol fins arribar als 27.617 milions
Transnational Institute i Stop Wapenhandel són dues organitzacions neerlandeses que treballen en el monitoratge de la despesa miliar i que asseguren que “en termes purament militars, les forces russes estan desenvolupant un baix rendiment i Occident ha sobreestimat la seva capacitat estratègica”. Com es pot llegir en el seu estudi “Cortina de fum: Com els estats estan fent servir la guerra a Ucraïna per conduir una nova carrera armamentística”, “Rússia no representa una amenaça seriosa per a les nacions occidentals, la majoria de les quals són membres de l’OTAN amb una capacitat militar molt superior”. En comptes d’això, des d’aquestes organitzacions es denuncia l’increment de la despesa militar europea, un fet que mostra “una visió tossuda i un fracàs per sortir del paradigma actual i explorar solucions alternatives, inclosa la promoció de la neutralitat militar, la diplomàcia, la desescalada i la desmilitarització”.
No-violència desconeguda
“Des dels estats i les institucions europees s’està construint un relat que contribueix a la militarització del continent, el que beneficia les empreses armamentístiques”, apunta Felip Daza, investigador a càrrec de l’informe “La resistència civil no-violenta ucraïnesa davant la guerra”, un projecte conjunt de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Novact, amb la col·laboració de la Universitat Friedrich-Schiller de Jena i l’ONG alemanya Corridors. El mes d’abril, dos mesos després de l’inici de la guerra, Daza i la fotoperiodista Lorena Sopena van visitar Ucraïna per conèixer de primera mà quines eren les respostes no-violentes a la invasió russa, mitjançant 55 entrevistes amb actors polítics i socials del país, entre els quals hi ha representants d’institucions públiques, ONG, activistes, acadèmiques i institucions religioses. L’informe ha identificat 235 accions entre febrer i juny de 2022 que van mirar d’obstaculitzar l’operació militar russa.
“Estratègicament, el territori ucraïnès ha sigut molt important i al llarg de la història ha viscut l’ocupació de diferents imperis, des de l’otomà fins al soviètic”, explica aquest investigador. “Això ha configurat un tarannà de resistència que ha tingut components de no-violència, bastit a través de xarxes de poder informals que actuen des de l’àmbit local arreu del país i que justifiquen la resposta, tant no-violenta com armada, que es va donar contra la invasió russa”.
L’informe de l’ICIP i Novact identifica tres objectius clars, als quals responen les accions analitzades: endarrerir la consecució dels objectius militars, protegir la població civil en zones d’enfrontaments armats i preservar el teixit associatiu i els valors democràtics de la societat ucraïnesa. “Malgrat el fet que les revoltes de l’Euromaidan van acabar de manera violenta, amb la presència de grups feixistes a la plaça, un dels elements que va caracteritzar-les va ser l’aparició de nombrosos grups autoorganitzats amb demandes concretes”, detalla Daza. Tal com es descriu en l’estudi, aquesta autoorganització va traslladar-se de les ciutats als pobles i van sorgir molts grups que treballaven en diferents àmbits, com la lluita contra la corrupció o la defensa del medi ambient. “Això ja va generar accions repressives dels governs i els polítics locals contra activistes d’aquests grups, tal com denuncia l’organització per la protecció dels drets humans Khàrkiv”, puntualitza l’investigador.
“Des del primer moment, la societat ucraïnesa ha construït xarxes de suport per ajudar a evacuar les zones ocupades”, destaca l’investigador Felip Daza
Un cop es va iniciar el conflicte, va començar a ser més complicat distingir entre l’esfera de la mobilització violenta i la no-violenta. D’acord amb la seva experiència, Daza opina que hi ha moltes interseccions entre ambdues i que s’han generat moltes sinergies amb l’exèrcit ucraïnès, “una institució que compta amb molt de reconeixement social i polític”. “Hi ha moltes ONG que estan formant l’exèrcit ucraïnès en l’ús de noves tecnologies i els uniformats reconeixen que les accions militars no haurien pogut prosperar sense la col·laboració de la població local, que moltes vegades estava organitzada en grups que coordinen accions no-violentes”, assevera.
Un dels objectius d’aquestes accions no-violentes que més destaca l’investigador és el sistema de protecció de civils que es va iniciar amb la guerra. “Des del primer moment, la societat organitzada ha constituït xarxes de suport per ajudar la població de territoris ocupats a traslladar-se cap a altres regions del país o a l’estranger”, relata Daza. Aquestes xarxes estan constituïdes per civils i proveeixen informació sobre les rutes o consells per superar els punts de control. “Habitualment, parlem de les accions de no-violència en contextos de conflicte social o previs, però mai en context de guerra,
i és important destacar aquestes xarxes com a accions que milloren la vida de les persones”, destaca. En aquest sentit, ha estat decisiu el paper de les dones, que han liderat moltes d’aquestes tasques de protecció. En el marc d’un conflicte armat, els rols de gènere invisibilitzen les dones, que no es conceben com una amenaça per les dinàmiques patriarcals i això es converteix en una oportunitat per poder moure’s amb més llibertat pel territori.
Segons Daza, és molt rellevant destacar les accions no-violentes en el si d’un conflicte armat i en un context d’auge del militarisme. Davant d’aquesta realitat, “el moviment per la pau té l’obligació per treballar en la reformulació del concepte de seguretat humana, que ha estat segrestat per les empreses armamentístiques i les representants de la seguretat forta”.
