Djamila Ribeiro, filòsofa feminista brasilera, va dir que “som nosaltres, les diferents, des de la nostra diversitat, les que precisem el nostre lloc de parla i representació. No pot ser que una sola veu en el moviment de dones blanques sigui la que ens representi i ocupi aquest espai”. Sota aquesta idea, la plataforma Diverses 8M reivindica, pel 8 de març, la necessitat de fer-se visibles amb representació pròpia i demana responsabilitat al moviment feminista de Catalunya, la societat catalana i les institucions públiques perquè les reconeguin. “Aquest 8 de març no basta amb un manifest, sinó exigir canvis que garanteixin superar l’actual sistema civilitzatori colonial”, han explicat en una roda de premsa, celebrada el passat dijous 5 de març a l’Ateneu Popular del Raval.
La plataforma Diverses 8M -que articula col·lectius i activistes afrocatalanes, gitanes, migrades i refugiades de diversos orígens, arrels, cultures i diversitat sexual- fa tres anys que genera estratègies i accions feministes des d’una mirada decolonial, antiracista i antifeixista per tal de generar una veu i una mirada col·lectiva dins la convocatòria de Vaga feminista del 8M.
En lluita per ser visibles i presents
Des de la plataforma expliquen que normalment, qui parla de migració i estrangeria no és gent migrada ni racialitzada. Per això, afirmen, les polítiques no funcionen. Al Parlament de Catalunya actualment hi ha quinze comissions legislatives i només tres compten amb dones de diversos orígens com a diputades. Amb la intenció d’incidir a l’agenda política i anar més enllà de les reivindicacions, durant aquest mes de febrer, han mantingut converses presencials amb membres destacats del Govern, com Rita Bosaho, directora general d’Igualtat de Tracte i Diversitat Ètnic Racial al Ministeri d’Igualtat; el President del Parlament, Roger Torrent; la Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, i Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. La setmana que ve es reuniran amb Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.
Laia Muñoz, afrodescendent originària de Guinea Equatorial. afirma que el feminisme eurocèntric no té en compte les necessitats específiques de les persones migrades, racialitzades, afrodescendents o, com ella, que tenen un sentit de doble pertinença
“Volem demanar un Ple de Dones Diverses contra el Racisme al Parlament de Catalunya, perquè la lluita contra l’heteropatriarcat es barreja amb la lluita contra el racisme, el feixisme i el classisme, i precisen un espai simbòlic i polític a les institucions perquè nosaltres puguem controlar com volem que ens reconeguin”, explica Sara Cuentas, membre de Diverses 8M. Insisteixen que el reconeixement d’aquesta diversitat té moltes cares i realitats. Entre d’altres, dones afrocatalanes i afrodescendents que han nascut aquí, tenen un sentit de doble pertinença i/o han vingut a viure-hi però segueixen sent excloses per la societat i les institucions. En aquests casos, necessiten generar un reconeixement des de la institucionalitat perquè aquesta diversitat impregni les polítiques públiques i la representativitat política. Laia Muñoz, afrodescendent originària de Guinea Equatorial, afirma que el feminisme eurocèntric no té en compte les necessitats específiques de les persones migrades, racialitzades, afrodescendents o, com ella, que tenen un sentit de doble pertinença pel fet d’haver sigut adoptada per una família catalana.
La tercera reivindicació és la necessitat de derogar la Llei d’Estrangeria. “Aquesta llei és punitiva, racista, discriminadora i limitant de drets, i és el principal obstacle pel reconeixement de la ciutadania plena i la convivència. Volem la seva abolició i no una reforma”, sentencia Cuentas. A més a més, actualment, el Parlament de Catalunya està a punt d’aprovar una Comissió d’Investigació contra el Racisme així com el Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
Les violències derivades de la llei d’entrageria
Quan una persona arriba a Catalunya o l’Estat espanyol, es troba amb l’existència d’una gran quantitat de barreres que li impedeixen legalitzar la seva situació i amb una llei d’estrangeria excloent que les condemna a anys de treball sense contracte, mal pagat i en condicions laborals que propicien diversos tipus d’atropellaments. Per exemple, les treballadores de la llar arriben a viure situacions d’assetjament sexual, maltractaments i jornades de treball infinites, sense contracte ni condicions dignes de treball, guanyant menys de 500 euros al mes. “Estem demanant el mateix que les dones que tenen papers: un contracte, un arrelament laboral, un padró, targeta sanitària i unes condicions dignes de feina”, reivindica Silvia Sánchez Bonilla, del Sindicat de Cuidadores Sense Papers. L’entitat, que forma part de Diverses 8M, va néixer el 19 de febrer d’enguany amb l’objectiu de denunciar públicament totes les situacions d’abús que viuen aquestes dones i lluitar per oportunitats de feina dignes. L’Estat els nega el reconeixement del regiment laboral i de seguretat social, tot i que està recollit en el Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
Respecte a això, una altra de les reivindicacions que la plataforma ha fet al Parlament, és la necessitat d’aplicar quotes de diversitat des de la lògica del feminisme decolonial per “revertir la condició de ser tractades com a ciutadanes de segona i permetre l’equiparació de la diversitat en tots els àmbits de la societat”. Actualment, a Catalunya, “no hi ha cap persona en condició de migració i de racialització que lideri espais de decisió”, insisteix Lisa Roncacio, migrant colombiana i periodista. “Les persones afrodescendents vivim situacions molt diverses, des de la manca de visibilització als mitjans de comunicació i la societat en general, les detencions per perfil ètnic o la manca d’informació a les escoles pel que fa als continguts, que es donen des d’una mirada eurocèntrica”, explica Laia Muñoz.
Entre altres violències derivades de la Llei d’Estrangeria, denuncien la situació d’irregularitat que impedeix accedir a una feina remunerada i la inadequada atenció cap a les dones migrades i refugiades supervivents del masclisme
Entre altres violències específiques derivades de la Llei d’Estrangeria, denuncien la situació d’irregularitat que impedeix accedir a una feina remunerada i la inadequada atenció cap a les dones migrades i refugiades supervivents del masclisme en l’àmbit de la tutela dels centres de violència masclista. “Creiem que per sortir del cercle de la violència és necessari enfortir l’autonomia econòmica de les dones i l’accés a tots els recursos socials i aquests obstacles ens els trobem amb la Llei d’Estrangeria”, explica Sílvia Sánchez, cuidadora sense papers i membre de Diverses 8M. També denuncien que aquesta llei desvalora i subestima els sabers i trajectòries de les persones nouvingudes. “Les dificultats en l’homologació de títols i retard d’expedients alenteix el desenvolupament de la nostra vida professional”, conclouen.
En relació amb aquestes qüestions, des de Diverses 8M demanen la necessitat de reformar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere des d’un enfocament interseccional i feminista decolonial perquè “és necessari un reglament que obligui les institucions a incorporar un pla sobre la cura i l’autocura per trencar amb aquest marc d’indefensió i precarietat”, defensen. Cielo, dona trans i membre de la plataforma, insisteix en la necessitat de visibilitzar l’antigitanisme, la islamofòbia de gènere i la transfòbia racista contra les dones trans migrades. “Estem en condicions de pobresa i precarietat per estar excloses del sistema laboral sense el reconeixement de les nostres capacitats”, afegeix.
Una altra de les violències específiques, té a veure amb l’accés a l’habitatge digne. A Barcelona es produeixen diàriament al voltant de 10 desnonaments i des de Diverses 8M denuncien que el Decret Llei 17/2019 que protegeix davant aquestes situacions, no es compleix. “La institució pública ens dona solucions degradants com albergs on ens despullen i ens treuen la roba com si fóssim persones empestades. Els serveis socials no ens donen allotjaments dignes i, sobretot, a les dones grans i migrades ens exposen a una total indefensió”, expressa Sultana, membre de la plataforma.
Una agenda autònoma
Recentment, el col·lectiu Afroféminas feia públic un manifest en contra de secundar la convocatòria de Vaga Feminista d’enguany. Entre els motius, denuncien que, tot i que el moviment feminista en els últims anys s’ha plantejat les reivindicacions de les dones racialitzades i s’està revisant, encara avui dia es continuen produint dinàmiques discriminatòries que fan complicada la participació de les dones negres i racialitzades, i critiquen els atacats que les persones trans i treballadores sexuals han rebut per xarxes socials per part d’alguns sectors del feminisme.
Des de Diverses 8M es fan ressò d’aquest plantejament a través d’una presència activa i autònoma fora del 8-M oficial perquè, afirmen, la seva lluita i les seves resistències van més enllà del 8 de març. “Enguany hem volgut autoconvocar-nos perquè no sentim que hi hagi un reconeixement de les nostres veus dins el moviment feminista. En l’organització del 8-M d’enguany a Barcelona, no hi ha una comissió de migració perquè precisament els col·lectius no se senten part d’aquesta lluita”, critica Sara Cuentas. Per elles, el reconeixement d’aquesta diversitat només ha estat entès “com a quotes de color però no hi ha un reconeixement polític real”.
“Hem volgut autoconvocar-nos perquè no sentim que hi hagi un reconeixement de les nostres veus dins el moviment feminista. En l’organització del 8-M a Barcelona no hi ha una comissió de migració”, critica Sara Cuentas
Cuentas lamenta que moltes de les dones que estan liderant l’organització del 8-M venen d’una altra generació i trajectòria, i els està costant compartir els espais de decisió i participació. “Noto que ens conviden, a les feministes racialitzades i migrades, per sortir a les fotos com un accessori nomes perquè sortim bé, però als espais on es prenen les decisions no hi som. Diverses 8M aporta aquesta riquesa que no s’està tenint en compte des de sectors socials i activistas. No volem que persones blanques parlin per nosaltres”, subratlla Marta Orsini, de Mujeres Brasileñas contra el Fascismo.
Per aquest motiu, han convocat, per tercer any consecutiu, la manifestació alternativa Descolonizar La Ruta, que començarà a les 8.30 del matí el diumenge des de l’estació de Sarrià fins a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’objectiu de la ruta és passar pels llocs de treball amb un índex més alt de treballadores internes de la llar i les cures perquè puguin sentir-se representades i amb suport.
A més a més, l’agenda de la plataforma abarca altres accions de cara el 21 de març, dia de l’Eliminació de la Discriminació Racial, i el 30 de març, Dia de la Treballadora de la llar, que toquen directament amb la realitat de les seves vides quotidianes.
Una altra necessitat d’aquesta agenda política propia, passa per denunciar el feixisme que està creixent fortament als barris i que es retroalimenta amb el masclisme. Orsini comenta que és innegable el creiexement del feixisme i veu una situació similar a la que s’està donant al Brasil amb l’actual president Jair Bolsonaro. Manuela d’Ávila, l’excandidata a la vicepresidència del Brasil del Partit dels Treballadors, va perdre les eleccions a la segona volta després d’una campanya de fake news i desinformació.
“Si el moviment feminista hagués escoltat les nostres veus que deien que la lluita feminista ha de ser antirracista i antifeixista o no serà, el missatge hagués arribat més lluny. El 8 de març hi havia 300.000 persones al carrer i en canvi a la manifestació que vam fer amb motiu del 21 de març, dia de l’Eliminació de la Discriminació Racial, només érem 3.000″. Orsini es pregunta on estàven les feministes.
