Olga, nom fictici, ja que no vol revelar la seua identitat per por, va arribar fa sis mesos a Xirivella (Horta Oest), fugint de la violència del seu país d’origen, Hondures, on va perdre el seu germà i altres familiars per les extorsions que exerceixen les bandes conegudes com a maras. El passat 3 de maig, va acudir a la comissaria de la Policia Nacional espanyola de la localitat junt amb un amic per denunciar una agressió masclista. Es trobava en casa del jove quan l’arrendatari li va començar a recriminar que s’havia deixat una llum encesa i que tenia moltes despeses. En veure’l en companyia d’Olga, els crits del propietari augmentaren: “Tira a esa puta vagabunda de aquí”, recull la denúncia. La dona va intentar defensar el seu company, interposant-se entre ells, però, segons ha denunciat, l’agressor va començar a agredir-lo, causant-li hematomes i contusions als braços i als muscles. Segons el seu relat, l’home va agafar dos ganivets i els va amenaçar, mentre els insultava i els exigia abandonar la casa, tot i que l’inquilí ja havia pagat el lloguer.
Ambdós, exaltats i atemorits, van fugir de l’immoble. Una vegada en la comissaria, Olga i el seu amic començaren a relatar als agents el que havia ocorregut. La Policia els va demanar la documentació i, com la dona viu en situació administrativa irregular al País Valencià, només va poder presentar el seu passaport. Olga, qui, a sobre, va haver de presentar en un jutjat de guàrdia la seua denúncia, ja que els agents no la van formalitzar, va ser detinguda i van obrir-li un expedient de deportació. Ara, tem eixir de casa, ser identificada per algun policia i terminar sent deportada.
Es tracta d’uns dels casos d’expulsió amb més repercussió mediàtica al País Valencià, arran de la campanya que València Acull, col·lectiu en defensa dels drets de les migrades i refugiades, va iniciar el passat 20 de maig per exigir a la Delegació del Govern espanyol que “paralitze l’expulsió de la dona hondurenya i prenga les mesures necessàries per a garantir el dret de les persones migrades a accedir sense cap temor a la justícia”. Però no es tracta d’un cas aïllat. Paco Simón, responsable del servei d’Atenció de Víctimes de Racisme de València Acull, explica que són moltes les persones que acudeixen a les comissaries per denunciar agressions masclistes o racistes, pèrdues materials o robatoris i, aleshores, “com no tenen cap documentació i estan en situació irregular, la policia inicia la tramitació de l’expedient d’expulsió”.
Les lletrades expertes en Estrangeria aconsellen que aquestes persones no denuncien els delictes o les pèrdues en una comissaria, sinó que acudisquen als jutjats de guàrdia per evitar les represàlies
És per això que les lletrades expertes en Estrangeria aconsellen que no denuncien els delictes o les pèrdues en una comissaria, sinó que acudisquen als jutjats de guàrdia perquè “no tenen la competència legal per obrir una ordre d’expulsió”, argumenta Paco Solans, advocat especialista en migració i actualment president honorífic de l’organització SOS Racisme al País Valencià.
Dones agredides i expulsades
A la Llei d’Estrangeria espanyola, reformada en l’any 2011, es diferencien tres tipus d’incompliments, lleus, greus i molt greus. Són infraccions lleus, per exemple, no comunicar els canvis de nacionalitat, estat civil o de domicili, treballar per compte propi a l’Estat espanyol sense haver sol·licitat permís administratiu o contractar treballadores l’autorització de les quals no les habilita per realitzar eixa tasca. Les sancions per a aquests casos són una multa. Tanmateix, tal com explica Solans, les infraccions lleus quasi no es donen mai: “Les diferències en la tipificació acaben sent greument obviades i, per tant, pràcticament no hi ha sancions econòmiques, però les expulsions succeïxen cada dia”.
Trobar-se irregularment al territori espanyol per haver entrat de manera irregular, per no haver obtingut una pròrroga d’estança, per manca d’autorització de residència o per tenir més de tres mesos caducada l’autorització, es tracta d’una infracció greu, tipificada en l’article 53.1 de la Llei d’Estrangeria. Segons exposa Solans, es tracta del delicte que més es detecta, el qual està sancionat amb l’expulsió del territori. De fet, segons dades del Ministeri d’Interior espanyol, de les 4.181 expulsions executades en 2018 a l’Estat, 1.978, el 47,31%, van ser per aquest motiu. Per a l’advocat, l’expulsió és la sanció més greu, la qual hauria de considerar-se només per als delictes tipificats com a molt greus com, per exemple, delictes contra l’ordre públic, formar part d’una organització clandestina de persones en trànsit o la contractació de treballadores migrades que no tenen permís de residència. “L’expulsió és la sanció més greu en els seus efectes, perquè està trencant amb el projecte de vida d’una persona. Però els jutges l’apliquen amb excessiva alegria, sense valorar el que vertaderament implica”, subratlla Solans.
Les víctimes d’agressions en situació administrativa irregular s’enfronten a la possibilitat de ser expulsades després de denunciar la violència que han sofert. La Llei d’Estrangeria només detalla tres excepcions en què no es permet iniciar el procés de deportació d’immigrants en situació irregular: víctimes de tracta, d’explotació laboral i de violència de gènere, una mesura que només inclou a aquelles que han sigut agredides per la seua parella o exparella. Des del moviment Red Acoge, integrat per 18 organitzacions en defensa de la població migrant i en asil, defensen una nova reforma de la llei per evitar l’inici dels tràmits de deportació de les dones que han sigut agredides fora de l’àmbit de la parella. Simón va molt més enllà i exigeix una modificació de la llei perquè totes les persones, “independentment que siguen homes o dones i de la seua situació administrativa, que acudisquen a comissaria per denunciar un delicte o una pèrdua, estiguen protegides”.
En l’any 2005, el Defensor del Poble va publicar un informe que ja mostrava la seua preocupació per dones migrades en situació administrativa irregular i víctimes de violència de gènere que no s’atrevien a denunciar per temor que les fora incoat un expedient de deportació, així com moltes altres persones sense documentació que preferien no denunciar qualsevol altre delicte o situació. Així mateix, també recordava que el fet que no denunciaren suposava l’augment de la seua vulnerabilitat, mentre que els agressors quedaven impunes.
El passat 15 de maig, el Ministeri d’Interior espanyol va emetre una instrucció perquè, en els casos de dones migrades agredides que viuen en situació irregular, s’ampliara el concepte de violència de gènere més enllà de la parella o l’exparella i no pogueren ser expulsades. Però per ara, no s’ha traduït en una reforma de la Llei d’Estrangeria i les persones sense documentació continuen evitant acudir a les comissaries per por a acabar amb una ordre d’expulsió, com ha sigut el cas d’Olga.
Sis mesos de por i incertesa
El termini màxim que té l’administració per comunicar l’expulsió del territori són sis mesos. Una vegada la persona és detinguda i s’obre l’expedient d’expulsió, hi ha dues possibilitats: que la policia sol·licite al jutge l’ingrés en un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE), o bé, que quede en llibertat, perquè no té antecedents o perquè no queden places als CIE, a l’espera de la resolució de l’expedient. El termini que té l’advocada per presentar al·legacions és molt curt, només 48 hores des de la detenció, temps en què haurà d’aconseguir tota la documentació possible “per demostrar que la persona detinguda, tot i viure en situació irregular, està arrelada al territori i que l’han detingut en una situació injusta”, explica Mauricio Pinto, responsable del servei d’Atenció de Víctimes de Racisme de València Acull. És la primera al·legació. “Després, es poden presentar unes altres, però, segurament, la policia ni les llegirà”, assegura Solans, i proposarà la continuació de l’ordre d’expulsió fins que, en última instància, l’expedient s’eleve fins a la Delegació del Govern espanyol, que podrà emetre l’ordre d’expulsió o suspendre el procediment per silenci administratiu. “Aquesta sí que t’assegure que no se’l llegirà i dictarà l’ordre d’expulsió, perquè li ha demanat la policia. Aleshores, en estar dictada, es pot executar en qualsevol moment”, indica l’advocat.
“Després, es poden presentar unes altres, però, segurament, la policia ni les llegirà”, assegura Solans, i proposarà la continuació de l’ordre d’expulsió fins que, en última instància, l’expedient s’eleve fins a la Delegació del Govern espanyol
En el cas d’Olga, la seua advocada ha presentat les al·legacions necessàries contra l’expedient d’expulsió, però la Policia Nacional espanyola ha proposat la continuació de l’ordre, ja que “no ha pogut acreditar que es trobe de manera legal al territori espanyol”, explica Simón, qui recalca que l’única via que queda per aconseguir aturar la seua deportació és a través de la Delegació del Govern. Per ara, el delegat de Govern al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, no ha mostrat cap interés en anul·lar l’expedient. En declaracions a l’Agència EFE, va defensar l’actuació de la Policia. Segons va afirmar, la dona hondurenya “es trobava en situació irregular i, per tant, va haver de ser identificada i iniciar-se un procediment d’expulsió, perquè així ho marca la llei”. I va insistir que es tracta “d’un expedient ordinari d’expulsió del qual hi ha milers i milers”.
Ser o no ser expulsada, qüestió de sort
Després de dictar-se l’ordre d’expulsió, es pot acudir al jutjat i presentar un recurs contenciós-administratiu en el termini de dos mesos des que es comunica la deportació, al·legant i demostrant un fort arrelament en el país en què es viu. “És tenir sort de què et toque un jutge que vulga llegir el recurs, i no un jutge a qui li preocupe més l’eficàcia administrativa que els drets de les persones”, crítica Solans.
Des de l’any 2015, resulta complicada la defensa final, arran la sentència que va emetre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la qual declara il·legal substituir l’expulsió del territori d’una persona migrada en situació irregular per una multa. La Directiva 2008/115 del Parlament i el Consell Europeu, relativa a normes i procediments comuns en els Estats membres de la Unió Europea per al retorn de persones en situació irregular, contempla algunes excepcions, com tenir pendent un procediment de renovació del permís de residència o qualsevol altra autorització que atorgue el dret d’estança. Per tant, en alguns casos, l’Estat membre podrà considerar la possibilitat d’abstenir-se de dictar la decisió de retorn. Tanmateix, Solans explica que “no es fa” i que la llei “s’aplica segons la conveniència del govern i les seues polítiques”. “Sembla que l’únic estranger il·legal bo és l’expulsat, però, així i tot, s’aconsegueixen aturar alguns casos”, conclou l’advocat.
Fins que no passen els sis mesos dels quals disposa la policia per comunicar la sanció i, per tant, caduque l’expedient, les migrades que viuen en situació irregular “no poden acostar-se a cap agent, perquè poden executar l’expulsió”
També és l’atzar, en mans de la Policia Nacional espanyola, que decideix la durada de l’ordre d’expulsió. Es tracta d’una de les sancions que més temps tarda a prescriure de tot el sistema legislatiu, perquè, com critica Solans, no hi ha “un criteri uniforme”. En concret, la falta per estança irregular, en ser una infracció greu, té una prescripció de dos anys. Però al període s’hi suma el temps de prohibició de retorn a la Unió Europea, que pot variar entre els cinc i els deu anys. “És tot tan kafkià com que depén dels agents que han iniciat l’ordre; i segons et detinga la policia de Burjassot, la de València o la de Paterna, et poden posar un període d’expulsió o un altre”, denuncia Solans.
D’entre tota la població migrant, aquelles persones a qui s’ha obert un expedient d’expulsió “són les més vulnerables”, opina Pilar Serrano, advocada amb més de 25 anys de trajectòria en la defensa del col·lectiu migrant. Fins que no passen els sis mesos dels quals disposa la policia per comunicar la sanció i, per tant, caduque l’expedient, les migrades que viuen en situació irregular “no poden acostar-se a cap agent, perquè poden executar l’expulsió”, afegeix. En conseqüència, durant aquest temps, les dones que han denunciat una agressió es troben completament indefenses, mentre que els seus agressors “poden gaudir de gran impunitat”, conclou Serrano.
