Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Turisme S.A., l’amenaça de mort a la costa

L’informe d’Ecologistes en Acció ‘Banderes negres 2019’ posa de manifest l’important impacte de la indústria turística en el litoral de l’Estat espanyol. Als Països Catalans, la contaminació dels creuers, els vessaments incontrolats i les construccions il·legals, són algunes de les amenaces que afecten la seva façana marítima

La platja de Llevant, a Benidorm / Arxiu

Hi ha un vell mantra que des dels anys 60 del passat segle, és reproduït per institucions i mitjans de comunicació de l’Estat espanyol, especialment als més de 8.000 quilòmetres de litoral que abasta: “la indústria del turisme és sinònim de generació de riquesa”. En contraposició, però, els municipis més pobres dels territoris en els quals el turisme té més pes són aquells en els quals el sector turístic ha saturat el 100% de les seves economies: Torrevella i Benidorm al País Valencià o Lloret de Mar a Catalunya. “Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar (la Marina Alta i Baixa i el Baix Segura) són les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic”. Són dades de l’informe d’Ecologistes en Acció Banderes negres 2019, que anualment repassa la situació del litoral de l’Estat i atorga banderes negres -en contraposició a les banderes blaves que han servit per promocionar turísticament determinades platges- en funció de la contaminació o la mala gestió ambiental dels paratges marítims.

“Les comarques més pobres del País Valencià en renta per unitat familiar (la Marina Alta i Baixa i el Baix Segura) són les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic”, explica l’informe

En el report d’enguany, l’entitat ecologista posa el focus en el sector turístic com un dels elements que més impacte negatiu genera en la salvaguarda de l’entorn costaner. Un sector en el qual, l’Estat espanyol ja ocupa el segon lloc d’arribada de turistes internacionals, només precedit per l’Estat francès, segons l’Organització Mundial del Turisme de l’any 2018. L’Institut Nacional d’Estadística espanyol diu que el sector representava l’any 2017 l’11,7% del Producte Interior Brut de l’Estat, amb un volum de negoci de 103.000 milions d’euros. Per a les autores de l’informe, “el sector turístic, i especialment el model que s’ha desenvolupat en les costes peninsulars i insulars, és un turisme industrial, un turisme de masses que resulta depredador de territori i recursos”.


Contaminar abans de plantar el para-sol

La insostenibilitat del model comença amb l’arribada de les turistes. L’any passat ho van fer més de 82 milions de turistes a l’Estat espanyol. La major part ho van fer amb avions i creuers, mitjans de transport claus en la contaminació atmosfèrica de les ciutats litorals. Les ecologistes assenyalen que les emissions derivades del transport aeri han augmentat un 26,3% a escala global en els últims cinc anys. I lluny de decréixer, les previsions determinen que aquestes emissions continuaran augmentant. El model de companyies baix cost, en molts casos subvencionades per l’administració, “ha convertit a Ryanair en una de les 10 companyies europees amb més emissions de diòxid de carboni. Un nivell que fins ara solament havien ocupat les centrals tèrmiques”, segons l’informe d’Ecologistes en Acció.

Un recent estudi de l’entitat amb seu a Brussel·les Transport & Environment situava Barcelona com la ciutat europea més contaminada per l’efecte dels creuers, seguida per Palma. Imatge d’un creuer al port de Barcelona |Victor Serri

 

Del total de 82 milions de turistes que van passar per l’Estat el 2018, 10,1 milions ho van fer mitjançant els creuers. Aquests gegants del mar són coneguts per la contaminació que generen, ja que els combustibles de baixa qualitat que fan servir generen grans emissions d’òxids de sofre, de nitrogen i partícules fines, altament nocives per al medi ambient i els éssers vius, com denuncien regularment entitats com la Plataforma per la Qualitat de l’Aire de Barcelona. L’informe Banderes negres 2019 recalca que “és necessari recordar que les emissions del transport marítim representen fins al 40% de la contaminació atmosfèrica de les ciutats costaneres del mar Mediterrani, on viuen al voltant de 325 milions de persones”. Tot i la campanya mediàtica engegada per la primera arribada al port de Barcelona d’un creuer impulsat per gas natural el passat mes d’abril, el cert és que un recent estudi de l’entitat amb seu a Brussel·les Transport & Environment situava Barcelona com la ciutat europea més contaminada per l’efecte dels creuers, seguida per Palma. Només a Barcelona, els creuers van generar l’any 2017 cinc cops més d’òxids de sofre que el conjunt del parc mòbil de la ciutat. En el cas de Palma, les arribades en creuer han passat de 600.000 l’any 2009 a més d’1,2 milions l’any 2018, duplicant-se en menys de deu anys, segons l’informe Banderas Negras 2019.


Un problema de concurrència massiva

“Un estudi realitzat en la platja de Palmira, a Mallorca, que és visitada en època estival per més de 10.000 turistes, conclou que cada dia s’esbandeixen al mar quatre quilograms de diòxid de titani”, expliquen a l’informe Banderas negres 2019. El diòxid de titani és un dels components de les cremes de protecció solar. Quan es troba dins l’aigua, amb l’acció dels rajos solars pot generar peròxid de carboni (aigua oxigenada), un element altament oxidant que genera molt d’estres als elements que formen la base de la cadena tròfica marina, el fitoplàncton. L’estudi de Palmira mostrava que els nivells de peròxid d’hidrogen de la platja eren quasi tres vegades superiors als valors naturals en els períodes de massificació de la platja.

“És evident, per tant, que accions individuals repetides per moltes [persones] poden comportar problemes mediambientals”, expliquen des d’Ecologistes en Acció. Són els anomenats problemes de concurrència, que associats a la massificació i la temporalitat, “produeixen impactes no previsibles de caràcter negatiu”.

Els impactes derivats de la massificació poden estar relacionats amb el medi ambient, però també afecten la qualitat de vida de les persones i, fins i tot, poden comportar la desaparició de la població endèmica a través de la turistificació i la gentrificació

Els impactes derivats de la massificació poden estar relacionats amb el medi ambient (augment de la contaminació, escassetat de recursos hídrics, destrucció del territori, augment de les aigües residuals, etc.), però també afecten la qualitat de vida de les persones i, fins i tot, poden comportar la desaparició de la població endèmica a través de la turistificació i la gentrificació, com apunten des d’Ecologistes en Acció. Són moltes les veïnes que han hagut de deixar els seus barris com a conseqüència del monocultiu turístic a ciutats com València, Palma i Barcelona, un fet que ha donat lloc a la constitució de plataformes d’afectades com Entrebarris, Ciutat per qui l’habita i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, respectivament.

Fins i tot en el plànol laboral, organitzacions com l’Observatori dels Drets Humans i Empreses denunciaven la situació de vulneracions de drets per part de les corporacions del sector turístic en un informe publicat el passat any. L’exemple més clar són les Kellys, cambreres d’hotel que reiteradament han denunciat els abusos laborals que sofreixen a les seves feines, com són salaris mensuals de 700 euros, obtenint-ne 2,5 per cada habitació netejada. Un fet que les aboca a netejar cada dia contra-rellotge entre 20 i 25 habitacions.


Amenaces als Països Catalans

L’informe Banderas negres 2019 recull dos casos, relacionats amb la contaminació i la mala gestió ambienta, per cadascuna de les demarcacions litorals de l’Estat espanyol. Als Països Catalans, l’entitat ecologista ha compilat un total de catorze actuacions.

En el cas de Catalunya, Ecologistes en acció posa l’accent, entre altres, en la nova onda urbanitzadora que afecta la Costa Brava i que ha portat a la constitució de la plataforma SOS Costa Brava. “Alguns insisteixen a anomenar aquest fet progrés i riquesa, però la realitat és l’empobriment de la gent comuna de la zona i la progressiva desaparició d’espais de gran valor natural, biodiversitat i bellesa”, rebla l’informe. És el cas de paratges com la pineda d’en Gori, a Palamós, o Sa Guarda a Cadaqués.

Els dos blocs amb pati interior amb piscina i pàrquing privat construits a la pineda d’en Gori |Laura Massó Ferrerons

 

Els vessaments incontrolats del complex petroquímic del Camp a la platja de la Pineda de Vila-seca també són mereixedors d’una bandera negra. En estar “en contacte directe amb la zona de descàrrega de les mercaderies”, la platja “acumula una immensa quantitat de residus altament contaminants per al medi ambient”.

A Andratx, una de les principals preocupacions dels ecologistes és la construcció d’un megacomplex que afecta 40.000 metres quadrats de terreny, amb capacitat per 600 persones, tretze piscines, cinc restaurants i un gimnàs amb sauna

A les Illes, una de les principals preocupacions dels ecologistes és la construcció d’un megacomplex hoteler de luxe al Camp de Mar d’Andratx. Un projecte que afecta 40.000 metres quadrats de terreny, amb capacitat per 600 persones, tretze piscines (onze exteriors i dues interiors), cinc restaurants i un gimnàs amb sauna. La inauguració del recinte està prevista per l’any 2020 i “constitueix una fita més de la desbocada turistificació que s’està produint en les Illes Balears, amb independència dels partits polítics que governen l’arxipèlag”, segons l’entitat.

El restaurant il·legal de l’illa de Benidorm, situat dins el paratge natural protegit de la Serra Gelada, és un dels guanyadors d’una bandera negra al País Valencià. Tot i que el Ministeri espanyol per a la Transició Ecològica va ordenar la demolició de totes les instal·lacions relacionades amb el restaurant en tres mesos a partir del gener del 2019, “cap administració pública, local o autonòmica ha pres mesures perquè s’enderroqui aquesta construcció que afecta de forma molt negativa el parc natural de la Serra Gelada, tant en la part terrestre com marítima”. Aquest restaurant, propietat d’un dels empresaris del turisme més importants de Benidorm, ha estat denunciat en nombroses ocasions pels vessaments incontrolats d’aigües contaminades a la mar.