Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La prohibició del dret a l’avortament a Polònia queda suspesa arran de protestes multitudinàries

La interrupció de l'embaràs només està despenalitzada en cas de violació o incest, greu risc per la vida de la mare o greu malformació del fetus, un tercer supòsit que representa el 97% del total dels avortaments i que el govern polonès, a través del Tribunal Constitucional, pretén eliminar. Gràcies a la mobilització feminista, de moment, la prohibició no ha entrat en vigor

/ Maciej Proćków

“To jest wojna” (‘això és la guerra’), resen milers de pancartes en desenes de ciutats poloneses. “La guerra contra les dones”, precisa Natalia Walendzik, activista feminista a Varsòvia. I és que el matí del 23 d’octubre, la societat polonesa va despertar-se amb estupefacció davant la nova ofensiva del govern: la restricció gairebé completa de l’avortament, un dret puntal per a les dones que és també considerat un pecat segons la moral cristiana.

L’omnipresència del catolicisme sobrevolant la política polonesa ha estat evident i pública des del 1990, quan es va instituir el primer govern de la Polònia independent arran del col·lapse de la Unió Soviètica i es va signar el Konkordat, un acord amb valor de llei encara vigent que atorga privilegis públics a l’Església.

L’Església ha anat guanyant terreny en l’esfera pública i la idea cristiana que l’avortament és un pecat ha estat repetida en els mitjans públics des que el partit d’extrema dreta PiS va prendre el control de l’executiu

Aquesta presència no ha fet sinó accentuar-se des del 2015, quan el partit d’ultradreta PiS (Llei i Justícia) va guanyar les eleccions estatals. Progressivament, l’Església ha anat guanyant terreny en l’esfera pública i la idea cristiana que l’avortament és un pecat ha estat repetida en els mitjans de comunicació públics des que el PiS va prendre el control de l’executiu, en un intent de manipular progressivament el discurs progressista favorable a l’avortament fins a establir-ne un d’únic i oficial, el seu contrari.

Així, des que PiS ha arribat al govern, ha intentat per activa i passiva tornar als valors patriarcals amb la instrumentalització de l’avortament com a estratègia política. L’any 2016, va intentar promulgar una llei que prohibia completament l’avortament, criminalitzant-lo per a les dones que volguessin avortar, a més del metge, ambdós enfrontant-se a penes de presó. La resposta social va ser tal que el govern va decidir retirar la proposta. Sembla que la història, com tantes altres vegades, es repeteix, i ara les feministes poloneses estan tornant a paralitzar el nou intent de l’executiu de limitar el dret a l’avortament.

 

Limitació al dret de l’avortament

Com explica Aleksandra Limanówka, advocada polonesa especialitzada en dret penal mèdic, l’avortament és un procediment il·legal al país i els metges que l’exerceixen poden patir penes de fins a vuit anys de presó. Tot i així, està despenalitzat en tres casos: en cas de violació o incest, greu risc per la vida de la mare i greu malformació del fetus. El tercer cas, ja anul·lat pel Tribunal Constitucional, representava el 97% del total dels avortaments al país el 2019, segons xifres oficials.

El Tribunal Constitucional va declarar il·legal el dret a l’avortament en cas de greu malformació del fetus arran d’una consulta formulada pel govern, en la qual es qüestionava si aquest tipus d’avortament era selectiu i, per tant, contrari al dret a la no discriminació del no nascut, pregunta que va ser finalment confirmada pel tribunal.

El Tribunal Constitucional va declarar il·legal el dret a l’avortament en cas de greu malformació del fetus, que representava el 97% del total dels avortaments al país el 2019, segons xifres oficials

Per entendre per què el govern va recórrer a la via judicial per tal de limitar el dret a l’avortament i no ho va fer directament amb un projecte de llei, Limanówka explica: “És molt difícil procedir amb una llei per l’impacte social que pot produir, i el rebuig pot fer que la popularitat del partit disminueixi –si ho revisa el Constitucional, ja no és una decisió del Parlament, tot i que els dos [poders] tenen vincles molt estrets”.

Així, explica Limanówka, catorze dels quinze jutges del Tribunal Constitucional han estat escollits pel PIS entre jutges amb ideologia afí. A més, existeix el que s’anomena “la crisi constitucional”, arran del fet que de la UE està estudiant des de l’any 2015 la legitimitat democràtica d’aquest òrgan jurisdiccional i, en cas que fos inexistent, totes les sentències emeses per l’alt tribunal haurien de ser anul·lades –inclosa la de l’avortament.

 

La Vaga de les Dones

La confirmació per part del Tribunal de la inconstitucionalitat d’aquest apartat de l’article el dia 22 d’octubre, va agafar l’organització Strajk Kobiet (la Vaga de les Dones) preparada, explica Walendzik. “És una organització feminista que sorgeix el 2016 davant la radicalització del govern. Les companyes tenen una gran presència mediàtica a les xarxes socials: quan va sortir el resultat de la sentència estaven preparades. Van convocar manifestacions per tot el país i molta gent s’hi va unir al moment”.

 

Tot i que a la televisió pública parlen de xifres de participació ridícules en les manifestacions, com explica Walendzik, les xifres oficials parlen de centenars de milers. “En els meus trenta anys de vida mai havia vist una revolució social tan pronunciada al país”, afirma. I aquests centenars de milers de dones han aconseguit evitar l’entrada en vigor de la sentència, que es va acabar fixant pel dia 2 de novembre, però que ara com ara resta per publicar. Malgrat que la seva entrada en vigor ha quedat suspesa, no tot són bones notícies, ja que el present és incert i, com apunta Limanówka, ja hi ha hospitals a Polònia que s’han negat a practicar l’avortament en cas de malformació del fetus per haver estat declarat il·legal.

 

El dret a la vida de la mare

Les conseqüències d’aquesta il·legalització suspesa de l’avortament en cas de malformació dels fetus són desastroses per a la vida i la salut mental de la mare, apunta el doctor Maciej W. Socha, cap del Departament de Ginecologia de Gdansk. “Estan obligant les dones a cometre un acte heroic”, afirma, ja que l’avortament en aquests casos estava restringit a malformacions del fetus profundament severes, com ara el cas de fetus que en lloc de cap tenen un tumor i que moren immediatament després de néixer. “Fins i tot quan se sap que el bebè morirà immediatament després de néixer, la dona estarà obligada a donar llum, a passar per l’embaràs”.

A més, els recursos econòmics proporcionats pel govern són insuficients: la compensació econòmica mensual per tenir un fill severament discapacitat són d’uns 400 euros al mes, per sota del salari mínim interprofessional. A més, la mare ha de deixar la feina per poder percebre-la. Les estadístiques mostren que vuit de cada deu pares de criatures discapacitades abandonen la seva família des del naixement d’aquestes.

“Fins i tot quan se sap que el bebè morirà immediatament després de néixer, la dona estarà obligada a donar llum, a passar per l’embaràs”, denuncia el doctor Maciej W. Socha

“No és una tragèdia només i sobretot per a la vida de la mare, sinó també per al doctor que no pot dur a terme l’avortament”, afirma el doctor Socha. Amb tot, els doctors ja es podien negar a realitzar aquest procediment abans del pronunciament del Tribunal Constitucional, emparant-se en la “clàusula de consciència”, segons la qual els metges es poden negar a dur a terme un procediment mèdic, a la pràctica limitat als avortaments, perquè va en contra de les seves creences. Molts metges són instats a signar-la contra la seva voluntat, com comenta Socha, i gairebé tots els que no s’hi emparen realitzen els procediments amb por de ser descoberts i potencialment exposats públicament, encara que siguin legals.

I això no és tot, ja que arran de la sentència, el govern ha creat una narrativa institucional segons la qual es comença a plantejar prendre mesures per tal de prohibir l’avortament també en casos de violació i incest, comenta Limanówka.

Tot i que el present i el futur són incerts, una cosa és clara: les feministes poloneses no es deixaran derrotar. Seguiran sortint al carrer per reivindicar els seus drets malgrat la moral cristiana imperant en el país i l’oposició del govern d’extrema dreta.