Al final del carrer Santa Teresa, del barri El Carme de València, es troba Ca Revolta, punt de trobada del veïnat de Ciutat Vella, així com d’algunes de les entitats socials i veïnals de la capital del Túria. Una d’elles és Veïnat en Perill d’Extinció, nascuda en el si d’aquest districte, amb l’objectiu de frenar l’especulació i l’expulsió de la població de la que va ser la ciutat històrica de València fins al segle XIX. Cada dues setmanes, els dilluns, Lluís Mira i Paula Roselló es troben a Ca Revolta per assistir a l’assemblea del col·lectiu. Són conscients de la transformació que ha viscut Ciutat Vella al llarg dels últims anys, amenaçada per la pèrdua de la idiosincràsia arquitectònica i social dels seus sis barris: La Seu, La Xerea, El Carme, Velluters, El Mercat i Sant Francesc. Durant els últims mesos, les reunions han estat copsades pel debat i la redacció de les al·legacions al Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella (PEP), que hauria d’acumular les expectatives i reivindicacions del veïnat. Lluny d’això, Mira i Roselló adverteixen que no ofereix una solució real d’habitabilitat, més bé agreuja el procés de turistificació i gentrificació i posa en perill el teixit social del districte.
El pla, amb una inversió de 72,2 milions d’euros, actua en tota la superfície de Ciutat Vella, que va ser declarada Bé d’Interés Cultural en 1993 per la seua importància històrica i patrimonial. En concret, són uns 1.690.000 metres quadrats, així com l’àrea de diverses zones adjacents al centre històric, com en alguns trams de l’antic llit del riu Túria o en àrees pròximes a les Torres de Quart. La seua elaboració va començar a gestar-se en l’any 2016, acompanyada per un procés de participació ciutadana, que tenia l’objectiu de consolidar un grup d’urbanisme del districte, amb l’objectiu de realitzar un seguiment de la redacció del document i on el veïnat poguera exposar les seues propostes i preocupacions al voltant dels diferents projectes urbanístics contemplats al PEP.
Es va ficar sobre la taula la necessitat d’implantar dotacions associades a la vida quotidiana, com un centre de salut en condicions òptimes; de generar habitatge accessible per a les residents amb rendes baixes, regular i limitar els apartaments i els habitatges turístics, o la importància de fomentar el comerç i servei de proximitat, per evitar que siga desplaçat pels negocis turístics. Totes aquestes propostes i moltes altres van ser recollides pel mateix Ajuntament de València, a través de la regidoria d’Urbanisme, encapçalada per Vicent Sarrià (PSOE); així com per l’empresa pública Actuaciones Urbanas Municipales S.A. (Aumsa).
El pla, amb una inversió de 72,2 milions d’euros, actua en tota la superfície de Ciutat Vella, que va ser declarada Bé d’Interés Cultural en 1993 per la importància històrica i patrimonial. En concret, són uns 1.690.000 metres quadrats
Després dels tallers desenvolupats perquè el veïnat de Ciutat Vella aportara les seues propostes de millora, l’Ajuntament ha plantejat el PEP com un projecte que té perobjectius principals la “recuperació del teixit residencial”, per tal “d’abordar la regulació de l’ús terciari i, concretament, l’hoteler i la nova modalitat coneguda com a ‘vivenda turística’”; “la recuperació de les àrees degradades”, “l’augment de la qualitat de l’espai públic” o “la conservació i posada en valor del patrimoni”, segons la memòria descriptiva i justificativa de la versió preliminar del PEP.
Els propòsits que es plantegen responen a les reivindicacions dels col·lectius que treballen la part social dels barris. A més a més, el PEP també contempla la regulació i la limitació de noves instal·lacions d’ús terciari. Però, des de Veïnat en Perill d’Extinció alerten que les mesures són “insuficients” i que la normativa urbanística redactada en el marc d’aquest pla, per tal de regular els diferents usos del barri deixa via lliure a la continuació del procés de turistificació de Ciutat Vella. “Nosaltres estàvem molt contents amb els objectius del pla i amb l’estudi. Al principi, es va parlar dels impactes, dels canvis que hi ha hagut i es van proposar mesures, però, quan mires la normativa del PEP, resulta que la situació en què vivim no acaba de resoldre’s”, subratlla Mira. És per això que el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella ha estat batejat com el “TimoPEP”, amb la gravació d’un videoclip en què el veïnat dels diferents barris ha versionat la cançó popular El tio Pep se’n va a Muro.
De les 155 al·legacions, només 14 han estat estimades
El PEP es troba encara en tramitació. El mes de juliol de 2018, col·lectius i veïnes a títol individual van presentar 155 al·legacions, ja que el document “no para les agressions que sofreixen els nostres barris, principalment, en forma d’especulació i de turistificació”, va lamentar Veïnat en Perill d’Extinció en un comunicat. Aquest passat mes d’abril, durant el segon període d’exposició pública, es van presentar les segones al·legacions a les últimes modificacions implementades. Després de l’estudi d’aquestes últimes al·legacions i d’un tercer període d’exposició, el projecte l’haurà d’aprovar la Conselleria d’Habitatge i, per últim, el consistori, encapçalat per l’alcalde Joan Ribó (Compromís). Per tant, s’estima que la seua aprovació podria tardar, almenys, un any.
De les 155 al·legacions presentades, només 14 han estat estimades. “No van acceptar les nostres reivindicacions i, per això, hem decidit tornar a presentar unes segones”, explica Roselló. Algunes de les modificacions que va introduir l’Ajuntament després de la primera exposició pública, són l’ampliació de les dotacions educatives i de les zones catalogades com a comerç tradicional, o limitacions a l’hora d’implantar noves activitats de bars, cafeteries, restaurants i similars, els quals s’hauran d’ubicar a una distància de 65 metres dels ja existents, segons es recull a l’Informe del procés de participació pública i de consultes a les administracions i interessats del PEP, al qual ha tingut accés la Directa.
Aquests canvis disten molt de les exigències dels col·lectius arrelats a Ciutat Vella. “S’han canviat alguns aspectes, però el document continua sent insuficient”, critica Mira. Davant d’això, ara mateix, la seua lluita, se centra a acabar amb la concessió de les llicències d’apartaments turístics i hotels, així com en aconseguir la conservació del patrimoni històric i cultural del districte, i la protecció del comerç tradicional i del teixit social del barri.
170 edificis destinats a l’ús terciari
Mentre el PEP es debat i s’estudien les al·legacions, la proliferació d’hotels i habitatges d’ús turístic en el centre històric de València continua a un ritme imparable, una problemàtica que s’ha convertit en una de les principals preocupacions del veïnat. Segons l’informe Efecte Airbnb en la ciutat de València, elaborat per la Càtedra Institucional d’Economia Col·laborativa de la Universitat de València i la plataforma d’allotjament web associatiu Montera34, Ciutat Vella és el districte de la capital del Túria on més anuncis d’habitatges complets hi ha publicats a Airbnb. L’informe recull un total de 1.257 anuncis, dels quals 725 tenen llicència i 532 no. A Ciutat Vella li segueixen els Poblats Marítims (Natzaret i Cabanyal), amb 889 anuncis; i l’Eixample amb 473.
Tot i estar patent aquesta turistificació, amb el PEP, 170 edificis, alguns nous i altres ja existents, es destinaran a l’ús terciari, és a dir, a ús comercial, turístic, d’oficines o recreatiu. En concret, són 50 edificis de gran valor patrimonial i els seus immobles annexos i altres 70, les llicències turístiques dels quals ja estan en tràmit. El PEP cataloga aquests 50 immobles com a “edificis singulars”, ja que formen part del patrimoni històric del districte per les seues característiques “senyorials, religioses i palatines”. Alguns exemples són el convent de Sant Josep i Santa Teresa, catalogat com a Bé de Rellevància Local; o l’edifici situat al cantó del carrer Pintor Fillol. “Aquest edifici era un palau residencial i, durant molts anys, va albergar el pub Casa Vella, però ja fa temps que va tancar”, recorda Mira. Amb l’entrada en vigor del pla, podran ser explotats per empreses terciàries, ja siguen hoteleres, d’apartaments turístics o relacionades amb les grans superfícies comercials.
A aquests 50 edificis, se sumaran els seus immobles annexos. Tal com s’indica al document normatiu del PEP, les agregacions funcionals entre dos immobles “s’admeten en tots els casos” sense cap limitació, a excepció de les agregacions entre dos solars o entre més de dos immobles, en què s’admet “sempre que cap de les bogues de la façana excedisca de 14 metres”. D’aquesta manera, “l’Ajuntament està permetent que l’edifici adjunt canvie també l’ús. Per tant, en compte de tindre 50 hotels, tindrem 100 hotels. Podrien destinar aquests edificis a habitatge públic i social, però volen continuar fent negoci amb el turisme”, lamenta Roselló.
A la versió preliminar de la reforma urbanística, a banda de regular l’ús dels edificis singulars, també apareixen regulats els immobles coneguts com a casa obrador, molts dels quals, si es dona el cas, també acabaran annexats als limítrofs i donant-los un ús terciari. Històricament, a aquests habitatges, les famílies artesanes treballaven al taller que tenien a la planta baixa i vivien en la part de dalt. Recorrent els carrers llargs i estrets que limiten els barris del Mercat i el de Velluters, al carrer Sant Antoni, encara es pot trobar un d’aquests edificis en un atzucac o un cul de sac, és a dir, un camí estret sense sortida d’origen àrab. “Als plànols més antics de València, que daten de principis del segle XVI, ja apareix documentat aquest cul de sac”, explica Mira.
Aquesta casa obrador no serà annexada a cap edifici contigu, sinó que, segons els plànols adjunts al Pla Especial de Protecció, es destruirà, per tal de connectar el carrer Sant Antoni amb els carrers de la Beata i Vinatea, als quals es construiran dos nous blocs de pisos. “L’argumentació que ens donen és que volen sanejar el barri. Però, això és un criteri decimonònic, del segle XIX. En l’actualitat, si tu mantens un edifici en bones condicions, no hi ha problemes de salubritat”, matisa Mira. Des de Veïnat en Perill d’Extinció també consideren que la destrucció d’aquests tipus d’edificis, així com l’alteració de la trama urbana del barri és una “manera d’acabar amb el patrimoni cultural”. “El PEP beneeix la transformació d’eixa trama històrica catalogada com a Bé d’Interés Cultural. Necessita un tractament oportú, però, simplement, ho transforma i, si no al·leguem, es quedarà completament transformat”, afegeix.
La construcció dels dos blocs d’habitatges al cantó dels carrers de la Beata i Vinatea no seran les úniques noves edificacions que es duran a terme en el marc d’aquest Pla Especial. Malgrat que es desconeix la xifra exacta, moltes de les obres ja han començat o estan a punt de començar. Molt prop de la plaça del Pilar, a dues illes de la Biblioteca Pública del Cap i Casal, es troba el carrer del Bany. El carrer estret i de cases menudes destaca pel buit que deixa un solar de tres parcel·les, una de propietat pública i les altres de l’empresa Elit Aliquam SL, coneguda per l’altre negoci hoteler que té al carrer Governador. Segons els plànols, ací també s’alçaran dues finques d’apartaments turístics, de 36 pisos. “Pensem que a la parcel·la més menuda, la de l’Ajuntament, faran una placeta”, exposa Mira. Aquest procediment ja s’ha fet en altres llocs. Un propietari privat compra el sòl públic edificable al consistori, el qual deixa via lliure per fer una zona verda amb els diners de l’empresa. “Clar, eixe espai lliure és de tots, el manteniment i els serveis són de tots, però, urbanísticament es queda en un lloc on només tenen accés els turistes”, postil·la.
Una altra de les zones on es preveu construir és al solar que es troba al costat dels carrers de la Boatella, dels Valeriola i dels Eixarchs, a escassos metres del Mercat Central. Ací, el pla contempla l’edificació de dos edificis de 49 apartaments plurifamiliars, construïts en forma de “u” per deixar una zona verda enmig. En els seus orígens, el carrer de la Boatella era molt estret, com a molt, tenia quatre metres d’ample; i irregular, com el traçat medieval, però l’Ajuntament, entre el 2001 i el 2004, va voler ampliar-lo a onze metres perquè circularen dos autobusos. “Aquest canvi es suma al que volen fer ara. És irrespectuós”, critica Mira, a qui Roselló li respon: “El que s’hauria de fer és aprofitar la trama que tenim ja consolidada per crear habitatges públics i no haver de construir en unes altres parts, perquè ja ens estem menjant molt de territori”.
70 llicències turístiques en marxa
Als 50 edificis singulars, se sumen les 70 llicències turístiques -47 per a hotels i 23 per a apartaments- que ja estan en tràmit, tot i que Veïnat en Perill d’Extinció ha al·legat la seua suspensió, així com la de totes les sol·licituds que estiguen en curs, “independentment del pas en què es troben del procediment administratiu”. L’Ajuntament de València va aprovar una moratòria per paralitzar l’aprovació de noves llicències, fins que es donara llum verda a la versió preliminar del Pla Especial de Ciutat Vella. Tanmateix, abans de l’entrada en vigor de la moratòria, es van presentar aquestes 70 sol·licituds, raó per la qual, des del consistori, argüeixen que “no es pot fer res”, perquè “la moratòria no tenia efecte retroactiu”. Tanmateix, per a Mira, la justificació de l’Ajuntament és només una “excusa” i afirma que en altres ciutats, com Barcelona, ja es va fer una cosa molt semblant i sí que es van poder paralitzar totes les llicències. “Han fet una moratòria amb excepcions, de mentida, perquè no es neguen les llicències en tràmit, només les que es demanen a partir d’ara”, opina.
Una altra de les reivindicacions que defensen els col·lectius dels barris que conformen Ciutat Vella és ampliar la zona catalogada com a Zona de Comerç Tradicional. Per ara, al PEP es contempla una bona àrea del barri del Mercat, ja que és l’àrea que més tradició comercial ha tingut al llarg de la història. Però, l’associació de veïnes i comerciants Amics del Carme ha demanat que la superfície s’estenga als carrers situats a l’oest del Mercat Central, especialment, l’àrea delimitada entre els carrers del Moro Zeït, de Santa Teresa, del Peu de la Creu, de Maldonado y de la Beata. Després de les primeres al·legacions, es van incloure els carrers de Navellos, la plaça de la Verge, el carrer Micalet i la plaça la Reina. Tanmateix, per a Amics del Carmen aquesta modificació “és ridícula, ja que allò ampliat està completament colonitzat per les activitats turístiques”.
Després de les primeres al·legacions, es van incloure els carrers de Navellos, la plaça de la Verge, el carrer Micalet i la plaça la Reina. Però, per a Amics del Carmen aquesta modificació “és ridícula, ja que allò ampliat està completament colonitzat per les activitats turístiques”
Per últim, també demanen que Ciutat Vella siga declarada Zona Turísticament Saturada, ja que, segons preveuen, és una de les millors maneres de defensar el veïnat residencial, protegir el patrimoni històric i mantenir la imatge i l’activitat comercial tradicional. “Si el PEP vol apostar per la conservació del caràcter residencial del centre històric, ha de declarar la totalitat dels barris de La Seu, La Xerea, El Carme, Velluters, El Mercat i Sant Francesc com a Zones Turísticament Saturades”, exigeixen. En aquesta línia, Roselló afegeix que hi ha molts aspectes socials, culturals i històrics que també s’haurien de tenir en compte. “El PEP de Ciutat Vella podria ser competència també de la Conselleria de Cultura i hauria de tenir un equip molt divers, amb antropòlogues, sociòlogues i historiadores, no només tècniques i arquitectes”, afegeix Roselló.
A Ciutat Vella, cada barri té la seua realitat i la seua història. I el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella, tal com diu Roselló, “no té en compte les diferències i, tampoc, el teixit social que s’ha creat”. Per això, el PEP provocarà que “les xarxes afectives dels barris, a poc a poc, es vagen afeblint. Fer un carrer ample i recte fa que no succeïsquen coses al carrer. Al final, com han dit moltes vegades, Ciutat Vella serà ‘vella’, però no serà ‘ciutat’”, sentència aquesta veïna.
