De fa uns anys ençà, el sector de la construcció al País Valencià ha reprès l’activitat que va quedar paralitzada durant l’esclat de la crisi econòmica els anys 2007-2008. Alguns dels famosos PAI (Pla d’Actuació Integral), projectes a través dels quals s’han creat desenes d’urbanitzacions i camps de golf a les pedanies de molts municipis del País Valencià, s’han tornat a reactivar després d’haver quedar paralitzats o abandonats per la fallida de les empreses promotores.
El PAI de la Vega-Port, conegut popularment com el Manhattan de Cullera, planeja, des de fa més d’una dècada, la construcció d’un total de 33 gratacels de 25 altures, dos hotels de 40 plantes i un port esportiu
És el cas del PAI de la Vega-Port, conegut popularment com el Manhattan de Cullera, un macroprojecte urbanístic que planeja, des de fa més d’una dècada, la construcció d’un total de 33 gratacels de 25 altures, dos hotels de 40 plantes i un port esportiu –inicialment també un camp de golf– en plena desembocadura del riu Xúquer, a la comarca de la Ribera. Un projecte dissenyat per l’antic Institut Valencià d’Habitatge (IVVSA, en les seves sigles en castellà), organisme públic actualment nomenat EIGE (Entitat d’Estructures de la Generalitat), per construir a sobre de 610.000 metres quadrats. Junt amb aquest projecte, la febre del taulell del Partit Popular faria que l’ajuntament (llavors en mans d’aquest partit) també aprovara el PAI del Marenyet –adjudicat a les empreses Alcisa i Lubasa– amb 5,5 milions de metres quadrats per a edificar i el PAI del Brosquil –adjudicat al Grupo Roig, propietat d’uns dels germans de la nissaga Roig– amb 4,5 milions.
El projecte fou aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme l’any 2005 sota el condicionant que l’Ajuntament de Cullera realitzara les correccions que se li exigien i que aquestes foren signades pel director general d’Urbanisme de l’època, Pedro Grimalt Ivars (PP). Grimalt es va comprometre aleshores a què, abans de signar, la Comissió tornaria a revisar el projecte. En novembre de 2006, l’Ajuntament de Cullera –governat per una majoria del Partit Popular de la localitat– va donar suport a aquesta obra, que pretén urbanitzar més de 610.000 metres quadrats i construir 4.883 nous habitatges amb els vots favorables del PP i Unió Valenciana, l’abstenció del Bloc i els vots en contra del PSPV i l’Alternativa Progressista de Cullera.
Estira-i-arronsa institucional
Malgrat l’impuls del consistori local, el llavors conseller de Territori i Habitatge de la Generalitat, Esteban González Pons (PP), va declarar –davant la proximitat de les eleccions autonòmiques i les nombroses crítiques que va rebre el PAI– que s’havia de pensar bé el projecte a escala supramunicipal i en coordinació amb el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del municipi. González Pons, al mateix temps, va garantir que el Manhattan de Cullera tornaria a la Comissió Territorial d’Urbanisme per ser revisat. Després del bloqueig d’un any, el 2007 la Comissió va donar finalment via lliure al projecte en pràcticament els mateixos termes en els quals es va aprovar el 2005.
Els representants del Govern espanyol, aleshores presidit per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), presents en la comissió territorial d’urbanisme per part del Ministeri de Foment i Medi Ambient, hi van votar en contra, però el seu vot negatiu no va afectar la tramitació. Els arguments exposats per l’executiu central apuntaven que el PAI no tenia un informe hídric favorable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, fet que ja van advertir des de la Confederació l’any 2005 amb un document que alertava de la impossibilitat de subministrar aigua a 20.000 persones. El Consell, per la seua part, es va defensar exposant que l’informe de la Confederació no era vinculant i que el Manhattan complia amb totes les garanties.
Malgrat que la crisi econòmica va suposar un nou fre al Manhattan de Cullera, no ho fou per al Partit Popular de la localitat riberenca, que va continuar insistint cinc anys després del començament del projecte
Malgrat que la crisi econòmica va suposar un nou fre al Manhattan de Cullera, no ho fou per al Partit Popular de la localitat riberenca, que va continuar insistint cinc anys després del començament del projecte, lustre sota l’alcaldia d’Ernesto Sanjuán Martínez. Sanjuán veia en els sis milions d’euros del benefici industrial –diners que rebria el consistori dels propietaris dels terrenys– una via d’ingressos desesperada per a un ajuntament endeutat amb els bancs per 37 milions d’euros. El 12 d’agost de 2010 es va realitzar un ple extraordinari per aprovar –amb els seus com els únics vots a favor– el PAI de la Vega-Port. Els regidors del PSPV es van abstenir i l’Alternativa Progressista de Cullera-EU va votar en contra.
No obstant això, l’aprovació comptava amb uns quants condicionants per a l’Ajuntament de Cullera: havia d’adjudicar a la Generalitat la parcel·la de 169.325 metres quadrats destinada a la instal·lació portuària, no podria concedir llicències d’ocupació d’habitatge fins que estigueren construïdes les variants de l’N-332 de Sueca i la de Cullera-Favara i havia d’acreditar que tenia recursos hídrics per abastir els 4.883 habitatges. Els intents per tractar de reduir les altures dels edificis, tot i que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1998 establia que a la zona on es vol instaurar el PAI no es poden superar les 12 plantes als edificis, i l’afecció del pla urbanístic a la desembocadura del riu Xúquer no van fructificar.
Herència enverinada
El projecte, però, no es va efectuar i el Partit Popular va perdre finalment la majoria absoluta a les municipals del 2015. Aquell any, l’alcaldia del consistori va passar a mans de Jordi Mayor Vallet (PSPV) amb el suport dels deu regidors del seu partit, tres de Compromís i un regidor de Ciutadans. Amb el nou govern local, els deutes heretats del Partit Popular de Cullera començaren a aflorar. El març de l’any passat es coneixia que EIGE exigia a l’Ajuntament el pagament d’uns dos milions d’euros per despeses relacionades amb la redacció d’informes, estudis i projectes del PAI.
Les factures provenien d’un conveni signat entre la Generalitat i l’Ajuntament el desembre de 2003 –amb Rafael Blasco (PP) com a conseller de Territori i Habitatge i Ernesto Sanjuán al consistori– per a la gestió i el desenvolupament del PAI. Des de l’IVVSA van contractar els equips que redactaren i tramitaren els documents del projecte urbanístic. A canvi, Cullera havia de cedir el 40% de l’excedent d’aprofitament que li corresponia del PAI, cessió que es materialitzaria en parcel·les per a la construcció d’habitatges protegits, i havia de retribuir a l’IVVSA per la seua feina urbanitzadora, fóra amb una remuneració econòmica o bé mitjançant la cessió de terrenys per a la construcció d’habitatges públics.
L’any 2009 l’IVVSA va començar a reclamar a l’Ajuntament el pagament del cost dels projectes. L’anterior govern del Partit Popular de Cullera, però, no va respondre o va rebutjar en tot moment les demandes, ajornant així l’abonament dels deutes generats fins a l’any passat, quan es va fer pública la situació. L’EIGE, com a institució hereva, va reclamar 1.367.293,35 euros per la inversió realitzada en el PAI més altres 281.808,49 euros reclamats judicialment a l’EIGE pel redactor del projecte de reparcel·lació, els costos judicials i el 4% de l’import total de les despeses de gestió. En total, un balanç que podria arribar fins als 2 milions d’euros.
Davant aquesta situació, el nou consistori va iniciar un diàleg amb el nou Consell de la Generalitat Valenciana i, el passat febrer, es va constituir una comissió de seguiment que va fructificar en l’anunci d’un pacte pel qual s’anul·lava el conveni signat el 2003 per a la gestió del projecte urbanístic del Manhattan. Aquest pacte, finalment, desvinculava de la gestió directa del PAI a l’Ajuntament, que s’estalviava el pagament d’un deute d’uns 90 milions d’euros provinents d’assumir la urbanització de l’entorn. La contrapartida va ser cedir la urbanització a la iniciativa privada.
Pativel, camp de disputa
Ara per ara, el fre més contundent amb què possiblement es troba el projecte Manhattan pot ser el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), recentment aprovat. Aquest estableix que en sectors amb programa d’actuació aprovat i que encara romanen com a sòl rústic –com és el cas– se’ls concedeix un termini de cinc anys per iniciar les obres d’urbanització des de l’aprovació del Pativel. Així mateix, s’exigeix la justificació de l’execució de totes les dotacions públiques que estiguen adscrites al sector i també la de les obres d’urbanització, en un termini addicional de cinc anys.
Eva Tudela, membre d’Acció Ecologista Agró, explica que “el propi Pativel es contradiu perquè els mateixos arguments, a una banda del riu, donen pas a la seua protecció com a corredor ecològic i zona verda”
Transcorreguts eixos terminis, en cas de no haver-se complit les obligacions indicades, el sòl es requalificaria i passaria a ser considerat com a no-urbanitzable i de protecció litoral. No obstant això, Eva Tudela, membre d’Acció Ecologista Agró, explica que “el propi Pativel es contradiu perquè els mateixos arguments, a una banda del riu, donen pas a la seua protecció com a corredor ecològic i zona verda i, a la banda del Manhattan, argumenten que no i no plantegen cap reversió, més aviat al contrari”.
Des de l’organització ecologista presentaran al·legacions al Pativel en considerar que “l’Ordenació del Territori, ben articulada i ben treballada, pot salvar els escassos territoris sense urbanitzar, especialment a la costa, on en queden ben pocs”.
Canvi de parer del PSPV
Per part de l’Ajuntament de Cullera també es van produir reclamacions al Pativel, tot i que en el sentit contrari al de la protecció ambiental. El 23 de desembre de 2016, al Ple de l’Ajuntament, es va aprovar una moció que rebutjava aquest pla amb els disset vots del PSPV-PSOE, el PP, Gent per Cullera (GxC) i Ciutadans, mentre que els tres regidors de Compromís es van abstenir.
El regidor d’Urbanisme, Juan Vicente Armengot Giménez (PSPV-PSOE), va defensar les al·legacions a un Pativel que va considerar com “perjudicial per als interessos de Cullera” en els termes en els quals s’havia redactat, sobretot pel “greu perjudici econòmic per a les arques municipals” si s’arribaren a anul·lar els plans urbanístics projectats. Així mateix, Mayor exposava que aquest pla posava fre al creixement de la localitat i declarava que no podien consentir que “es bloquege el desenvolupament sostenible i natural de Cullera per a sempre”, en referència al fet de posar traves legals al PAI.
Les cares empresarials
L’amenaça de l’especulació urbanística és un altre dels conflictes que torna a entrar a escena en l’actualitat valenciana. Entre tots els interessats en reprendre el projecte des del sector privat, per tal que el Pativel no l’esborre del mapa, destaca el propietari de la superfície més gran del PAI Vega-Port, l’empresari Andrés Ballester, conegut al municipi per ser l’impulsor dels apartaments Florazar i més conegut al País Valencià per ser un dels propietaris de l’extint Grupo Ballester, la principal promotora i constructora del país. Ballester ha anunciat que està disposat a liderar una associació de propietaris que es convertisca en agent urbanitzador del PAI.
Entre els noms d’empreses mapejades sobre terreny es troba Atitlan i Grupo Montoro –les quals s’estan repartint l’antiga societat Vega Cullera–, dos dels grups empresarials amb més pes dins del món valencià de la construcció
Entre els noms d’empreses mapejades sobre terreny es troba Atitlan i Grupo Montoro, les quals s’estan repartint l’antiga societat Vega Cullera –de la que també van ser socis–, dos dels grups empresarials amb més pes dins del món valencià de la construcció. Els Montoro pertanyen a una nissaga de constructors que van ser inclosos en la llista Forbes l’any 2013, amb un patrimoni d’uns 700 milions d’euros.
Atitlan Grupo Empresarial és un fons inversor –actor clau en donar oxigen al malmés sector de la construcció valencià– propietat de Roberto Centeno (gendre de Juan Roig) i Aritza Rodero, ambdós amb experiència en Goldman Sachs i Merrill Lynch, dos grups d’inversió en banca. Atitlan es va quedar l’any passat amb el 55% de l’antiga Lubasa, empresa propietat de Luís Batalla Romero i reconvertida al nom d’Obinesa, que des de l’any 2007 va tindre prohibida durant tres anys la contractació en administracions públiques per part del Ministeri d’Economia, condemnat pels delictes de frau fiscal continuat contra hisenda pública.
La reactivació del mercat de l’habitatge, els fons d’inversió estrangers i del sector turístic han rellançat l’optimisme del sector de la construcció valencià. De moment, s’ha fet públic que el govern local reclamarà que els propietaris dels solars paguen el port esportiu que havia de finançar la Generalitat i altres demandes. Tot i això, les exigències xocaran amb la voluntat dels amos dels terrenys de retallar els 90 milions del pressupost inicial de les obres i de rebaixar costos.
