Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La 'Revista Blanca', Frederica Montseny i la premsa anarquista

Una de les grans contribucions de l’anarquisme del nostre país és l’extens catàleg de premsa que ens ha llegat. Amb el seu esperit revolucionari, també destaca perquè va suposar un espai editorial on les dones van tenir un paper fonamental. Un dels exemples és la Revista Blanca, una de les més conegudes i prestigioses de l’univers anarquista global i de trajectòries més dilatades, amb una primera etapa a Madrid (1898-1905) i una segona a Barcelona (1923-1936). Si bé en la primera, una de les ànimes (i directora administrativa) fou Teresa Mañé (1865-1939), en la segona, ho fou, sens dubte, la seva filla Frederica Montseny (1905-1994).

Ara fa poc més d’una dècada, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va decidir editar una tesina de doctorat redactada a finals de segle per Maria Amàlia Pradas, la qual va fer una extraordinària tesi sobre la violència patronal i la CNT durant el temps del pistolerisme (1918-1923) i posteriorment ha fet una interessant biografia de la coneguda sindicalista Teresa Claramunt. El volum que ressenyem avui, malgrat les carències d’haver estat un primer treball acadèmic i haver estat elaborat fa una vintena d’anys, quan la historiografia sobre anarquisme ha publicat unes quantes desenes de títols nous i obert noves línies d’investigació, no ha perdut interès. En un moment com l’actual, de mutació sobre els mitjans de comunicació i on la revolució digital i el desprestigi dels grans mitjans ha ofert noves oportunitats, el treball de Pradas resulta especialment inspirador. Una empresa periodística gestionada per una família llibertària, on redacció, maquetació, administració i distribució és capaç de moure un exemplar setmanal amb un tiratge mitjà de 6.000 exemplars (que equivaldria a uns 12.000 actuals), a banda de suplements i productes complementaris que permeten la supervivència econòmica del projecte editorial, té el seu mèrit.

L’etapa barcelonina, l’ànima de la qual serà Frederica Montseny, és molt rellevant per comprendre els canvis, tensions, debats i transformacions de la CNT i el món llibertari de les dècades dels vint i dels trenta. Hi trobarem debats interessants sobre la relació entre anarquisme i sindicalisme, sobre els dubtes que suscita la relació amb el republicanisme, les polèmiques doctrinals llibertàries, sobre la qüestió nacional, model d’educació, feminisme, família o moral sexual.

Article publicat al número 468 publicación número 468 de la Directa

Llibre

La Revista Blanca. Origen, auge i decadència d’una publicació filollibertària barcelonina (1923-1936)
Maria Amàlia Pradas
Col·legi de Periodistes de Catalunya
176 pàgines