En març de 2024 les veïnes de l’edifici de deu plantes Na Jordana 32 de la ciutat de València van rebre una notificació informant-les de què una agrupació d’interés urbanístic, per mitjà de l’empresa RZS Investments SL, havia aconseguit el 60% dels 11.000 metres quadrats dels terrenys projectats al Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Ciutat Vella, el mínim necessari per a impulsar-lo unilateralment. Un pla comprés entre els carrers Na Jordana, Llíria, Guillem de Castro i Gutenberg, que suposaria –entre d’altres–l’enderrocament del mateix edifici i que deixaria vint famílies sense llar. “La situació és que l’edifici es tirarà i no ens oferiran canviar casa per casa, encara que ens paguen el preu d’enderroc no podem hipotecar-nos a preu de mercat altra vegada. Si açò és així, es produirà una expulsió de veïns”, denuncia Miquel Serrano, president de la comunitat de veïnes.
L’edifici de Na Jordana, 32 té una llarga història que inicia a la riuada del 57. Diverses famílies que van perdre les cases del voltant de la plaça del Carme van constituir una cooperativa juntament amb la parròquia de la Santíssima Creu per construir l’edifici amb una finalitat social. Així, l’any 1959 comença la construcció del conegut com l’edifici dels fallers, per l’arrelament d’aquestes famílies amb la falla Na Jordana i la Junta Central Fallera, amb l’objectiu de tindre un habitatge social, accessible i salubre.
L’any 1959 comença la construcció del conegut com l’edifici dels fallers, per l’arrelament d’aquestes famílies amb la falla Na Jordana i la Junta Central Fallera, amb l’objectiu d’un habitatge social, accessible i salubre
En el moment de la seua construcció es pensava obrir el centre de la ciutat amb grans avingudes, és per això que l’edifici mesura deu plantes i queda fora del Pla d’Ordenació Urbanístic de Ciutat Vella, que en contempla com a màxim cinc, preveient que hi passés el traçat de l’avinguda de l’Oest. Com explica Miquel Serrano, “l’edifici té l’alçada que té perquè en el pla urbanístic d’abans de la Guerra Civil –de fet este edifici no és una torre, té façana tancada– estava pensat que s’integrara en una paret d’edificis”. Aquesta singularitat és la que ha ficat en risc la viabilitat de l’edifici des de fa quaranta anys, “és cert que el PAI està damunt la taula des dels anys vuitanta, es va aturar pense que per la crisi i amb el procés de participació ciutadana, s’amplià l’ús terciari i això va canviar la rendibilitat econòmica del projecte”.
L’estabilitat jurídica i urbanística es va mantenir fins a l’any passat, quan la promotora RZS Investments S.L., va aconseguir el percentatge necessari dels terrenys per a impulsar el PAI de Ciutat Vella. Segons explica Elisa A., veïna afectada, “rebem notificacions de què continuen les seues compres d’edificis de la zona. Ells pensen que tenen l’últim tros del Carme que queda per a fer un projecte així, al barri ja no queda res més per a especular com això, tenen la joia de la corona”. A més, ens explica que existeixen altres projectes d’aquesta promotora al barri, “solament passejant per l’entorn de Na Jordana, en una promoció seua d’obra nova, hi resideixen estrangers a 400.000 euros el pis”.
Una trajectòria tacada
L’activitat d’aquesta promotora no s’ha limitat al Carme o a la ciutat de València, part del seu equip directiu ha estat vinculat en altres plans urbanístics polèmics, tant del sector privat com del públic. El president d’RZS, Francisco Rozas i el seu director d’urbanisme, Joan Morató –exregidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Calp del 2003 al 2015, pel PSPV-PSOE– i cunyat de Rozas, han estat vinculats amb diverses promotores com Geroresidencias Calp o Pla Roig Estate Agent, i ara amb RZS Real Estate.
El president d’RZS, Francisco Rozas i el seu director d’urbanisme, Joan Morató i cunyat de Rozas, han estat vinculats amb diverses promotores polèmiques com Geroresidencias Calp o Pla Roig Estate Agent
Les controvèrsies més grans es van viure amb els Plans de Reforma Interior Manzanera I i Manzanera II de Calp, els quals van ser impulsats quan Morató era regidor d’Urbanisme. En el primer, l’empresa que assessorava i desenvolupava el projecte estava participada pel mateix Rozas. Ambdues superaven els límits d’alçada del PGOU de Calp i se situaven a primera filera de platja. Desestimats dues voltes, el primer va ser el motiu de la fi de la coalició que governava a l’ajuntament i el segon el mateix PSPV el va retirar per la resistència que generava entre la població. També van ser protagonistes d’un altre escàndol a Calp relacionat amb la construcció d’una residència dins del Pla Roig. Geroresidencias Calp S.L. va rebre l’adjudicació del projecte quan Morató era regidor i administrava l’empresa en aliança amb Rozas.
Moment ‘clau’ d’aturar el projecte
Davant del pla i assumint que a la zona on es vol fer, cal remodelar molt edificis abandonats, els veïns ho tenen molt clar, “el nostre objectiu és que no es tire, aconseguir una alternativa. Rehabilitar-lo, reconvertir-lo en torre, el que siga, però això per ells suposa un problema i no volen”, exposa el president de la comunitat. Que com detalla Elisa, la qüestió és que “no volen modificar altra volta el pla perquè significa més temps i el moment per a ells és ara. Vivim ara mateix una bombolla a l’habitatge i això per ells significa diners”.
La comunicació dels veïns amb l’Ajuntament i la promotora tampoc ha sigut gens clara respecte al tema de quin futur tindran tant el veïnat com els terrenys del PAI. “Arran de les notificacions ens posem en contacte amb l’ajuntament i la part de l’administració pública encarregada de la gestió urbanística de Ciutat Vella, però no es van dir res més enllà de què la informació estarà a la memòria tècnica”, descriu Serrano.
Guillem Porcar, veí afectat que ha sigut pare fa mesos, denuncia que “l’única resposta que tenim per ara és, estigueu tranquils, estem fent les coses el millor possible per a vosaltres”
Guillem Porcar, veí afectat que ha sigut pare fa mesos, denuncia que “l’única resposta que tenim per ara és, estigueu tranquils, estem fent les coses el millor possible per a vosaltres. Però no tenim cap mena d’informació ni de contingut ni de dates” i aquesta incertesa també suposa un desgast emocional i psicològic. “Duguem molt de temps aguantant una situació d’inestabilitat. Una incertesa que psicològicament va desgastant i no estem tranquils. Les institucions públiques haurien de protegir a aquestes famílies, per què ens ataquen? Per a fer especulació, és increïble”.
Amparo Terrón, membre de Veïnat en Perill d’Extinció, un col·lectiu que s’organitza contra l’especulació al barri, comenta que “s’estan fent assemblees quinzenals sobre el PAI per vore com enfocar-ho”. Ens detalla que “l’equip jurídic ens ha dit que el moment d’ara és clau, que ara hem de fer que es conega la situació i s’actue. Una vegada comence ja no es podrà aturar, el moment de fer-ho és ara, presentant al·legacions, pressionant a l’ajuntament i proposant una alternativa”.
