Fa uns deu milions d’anys, una mutació genètica en una subfamília dels homínids va permetre degradar l’alcohol al tracte digestiu superior. La fita marca l’inici del consum de fruita alcoholitzada.
Al neolític, la fermentació del menjar permetia conservar l’aliment i la beguda: l’alcohol i els llevats impedien la proliferació bacteriana, fet que assegurava que l’aigua de la beguda es mantingués potable.
L’alcohol és un gran antisèptic i el seu ús i consum ve de lluny, però no és, ni de bon tros, innocu per als humans. Actua com a depressor del sistema nerviós. Tot i això, és la droga més consumida
i acceptada socialment a Europa.
A nivell fisiològic, totes les membranes, fins i tot les hermètiques barreres placentària i hematoencefàlica (entre la sang i el cervell), són permeables a l’alcohol, i això permet l’accés d’aquest als diferents òrgans. Una petita part (entre l’1 % i el 2 %) és eliminat a través de l’orina, les femtes, la suor i l‘exhalació, però el percentatge més gran és transformat a acetaldehid. Aquesta molècula és altament reactiva i tòxica, i acaba sent degradada per l’enzim alcohol deshidrogenasa 2 (ALDH2).
Si l’acetaldehid s’acumula a la sang provoca enrogiment facial, urticària, dermatitis o reaccions respiratòries.
Hi ha algunes persones, però, que tenen l’enzim ALDH2 defectuós. Per motius que es desconeixen, fa milers d’anys, una mutació en l’enzim ALDH2 que en reduïa la funcionalitat es va escampar per l’est asiàtic. Actualment, un alt percentatge d’individus d’aquesta regió geogràfica té l’enzim disfuncional i això potencia que amb baixes ingestes d’alcohol s’experimentin efectes greus a causa de l’acumulació d’acetaldehid en el cos.
Diversos articles científics demostren que, tot i que altres drogues com l’heroïna, la cocaïna, el crac i les metamfetamines tenen més riscos per a les consumidores, l’alcohol esdevé la més perillosa en termes absoluts quan es consideren tant els efectes fisiològics com els que provoca en el seu entorn social.
Fins i tot als cercles d’activisme que lluiten per les transformacions socials i identifiquen la ingesta alcohòlica amb un increment de casos de violència, alienació o masclisme, socialitzen i sustenten la seva economia al voltant del seu consum. Es qüestiona poc la pressió per consumir-ne en els moments d’oci i quan la barra de bar esdevé l’única manera de comprometre’s econòmicament per sustentar els espais activistes.
El fet que la població europea sigui líder mundial en consum d’alcohol i l’acceptació social de la qual gaudeix dificulta la detecció del trastorn d’addicció. El “trastorn d’ús d’alcohol” té un component molt fort de predisposició genètica, d’entre el 30 % i el 60 %: Ser descendent d’una persona alcohòlica seria un principal factor de risc d’esdevenir-ne addicte, però així i tot, no ser-ho no eximeix del risc i les conseqüències per a la consumidora i el seu entorn.
La ciència mostra que no hi ha consum d’alcohol sense risc. Cal abordar la seva dimensió social i promoure relacions humanes i condicions vitals que no aboquin a consumir-lo.
PER SABER-NE MÉS:
Li H et al | “Refined Geographic Distribution of the Oriental ALDH2*504Lys (nee 487Lys)
Variant” | Annuals of Human Genetics, vol. 73 (6), 2009.
Aragon C. et al | “Alcohol y metabolismo humano” | Revista Adicciones. Vol. 14 supl. 1 (2002).
World Health Organization | Alcohol (2022).
Aquest article és fruit del treball col·lectiu de científiques de l’àmbit de la biologia, la química, la física i la comunicació científica.
