Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

De Ribesaltes a Perpinyà, setanta anys confinant “indesitjables”

Fundat el 1935, el Camp Joffre va servir per treure de la circulació grups de gent que incomodaven les autoritats franceses fins a esdevenir centre de retenció administrativa el 1986, més tard traslladat a la capital del Rosselló

L’actual CRA de Perpinyà, inaugurat el 2007, que va agafar el relleu del Camp Joffre de Ribesaltes, on el 2015 s’hi va inaugurar un espai de memòria | Marta Serra Serra

CRA: centre de rétention administrative. Aquesta és la denominació oficial que reben a l’Estat francès els centres d’internament per a persones migrades, entre els quals es troba el de Perpinyà, situat fins a l’any 2007 al conegut com a Camp Joffre de la localitat de Ribesaltes i, d’aleshores ençà, als afores de Perpinyà.

Cal remuntar-se a mitjans dels anys trenta per entendre la construcció del camp, que va prendre el nom de Joseph Joffre, militar nascut en aquesta població rossellonesa i heroi de la Primera Guerra Mundial. A la seva funció militar inicial, que mai ha deixat de tenir, es va venir a afegir la d’allotjament de milícies de pas (entre les quals hi ha grups dels anomenats indigènes coloniaux). Però de seguida, amb la retirada i la sobrepoblació dels Camps d’Argelers, Sant Cebrià o Gurs, una part de les exiliades republicanes de la Guerra Civil Espanyola van començar a ser instal·lades a Ribesaltes.

El context administratiu i jurídic que permetrà la consolidació del camp com a lloc d’internament es defineix, però, uns mesos abans. En el context polític de l’Europa dels anys trenta, i just després del govern progressista de la coalició Front Populaire (maig de 1936 – abril de 1938), el govern presidit per Édouard Daladier publicava, el 12 de novembre de 1938, un decret sobre certs grups estrangers considerats “indesitjables”. En el decret en qüestió es compliquen les modalitats d’accés a la plena ciutadania francesa, s’amplien les possibilitats de perdre la nacionalitat després d’una naturalització i apareix el concepte de “retenció administrativa”. És a dir, que una persona, sense haver estat jutjada ni condemnada, si era considerada com un perill potencial per a l’Estat francès, podia ser acompanyada a la frontera o retinguda administrativament assignant-li un lloc de residència.


De republicans a l’FLN algerià

Així doncs, després d’acollir contingents republicans que fugien de triomf del franquisme, i en el context legal descrit anteriorment, va arribar la Segona Guerra Mundial. La República francesa capitula davant l’ofensiva alemanya i el mariscal Philippe Pétain instaura el règim autoritari de Vichy (juliol de 1940), que marca la fi de la Tercera República Francesa. El camp de Ribesaltes va ser un “Centre d’hébergement” (centre d’alberg) entre gener de 1941 i novembre de 1942, període durant el qual acollí gent republicana de l’altra banda del Pirineu, poblacions gitanes forçades a sedentaritzar-se i refugiades provinents d’Europa central. Després va oficialitzar-se com a camp de concentració amb la creació del Centre Interregional d’Agrupament dels Israelites, des del qual van sortir fins a nou combois cap als camps d’extermini. Al final de la guerra, i fins al 1948, el Camp Joffre serà utilitzat per tancar-hi presoners acusats de col·laborar amb l’Eix.

Serà la guerra d’Algèria, que posà fi a la colonització del territori nord-africà, que causarà la vinguda de noves internes al camp: primer, el 1962, com a centre penitenciari per a combatents de l’independentista Front d’Alliberament Nacional (FLN) algerià, i fins al 1964 amb la presència d’uns 8.000 harkis (nom amb el qual es coneix la població algeriana que, sense tenir cap estatut militar, havia col·laborat, d’una manera o una altra, amb l’exèrcit francès), els quals, acompanyats de les seues famílies, havien hagut de fugir del territori magribí. Algunes d’aquestes famílies s’hi quedaran a viure fins i tot en períodes on el camp estava oficialment tancat. Durant els anys següents, passaran pel mateix lloc, però en períodes de curta durada, militars guineans contractats per l’exèrcit o participants en la guerra d’Indoxina.

A finals dels anys noranta, es va descobrir que els arxius del camp sobre ingrés de població jueva durant la Segona Guerra Mundial s’havien llançat a la brossa

És en aquest mateix espai, a dintre del camp militar situat als afores del poble de Ribesaltes, on el 1986 s’obre el CRA de Perpinyà, que s’hi mantindrà fins a l’any 2007, data a la qual es trasllada a la conurbació de Perpinyà, en un polígon situat a prop de l’autopista i de l’aeroport.

Durant molts anys, la història del camp de Ribesaltes ha restat silenciada. Sols algunes associacions de memòria històrica i les que defensen els drets de les persones migrades coincidien a denunciar el passat i el present incòmode del camp. Però a finals dels anys noranta, un escàndol destapat per la premsa local, que s’escamparà a tot l’Estat, farà ressorgir la problemàtica. El diari L’Indépendant de Perpinyà revelava que els arxius del camp d’internament sobre la població jueva internada datats el 1942 s’havien trobat en una deixalleria de la capital del Rosselló, un fet que provocà una denúncia del fiscal de l’Estat per esbrinar les raons de la destrucció d’aquesta documentació històrica.

És justament en aquesta època quan s’anuncià la futura creació d’un espai de memòria a les instal·lacions del Camp Joffre, una obra que tardarà uns disset anys a inaugurar-se, fins al 2015, en presència de l’aleshores primer ministre, Manuel Valls.

Un control cada deu anys

Des de la seua obertura, el CRA de Perpinyà ha estat visitat oficialment dues vegades pel Controlador General de Llocs de Privació de Llibertat el 2010 i el 2019. Així doncs, segons xifres oficials del 2019, 71 funcionaris de la policia fronterera gestionen el CRA, que té una capacitat teòrica d’acollida de 48 persones. El controlador constatava en la darrera visita sorpresa que les condicions de retenció s’havien degradat els últims anys i denunciava que la vigilància de la policia es feia només amb càmeres de vídeo i amb poca presència humana. A més, també remarcava la manca total d’autonomia de les persones retingudes, que no podien dur a terme cap activitat i que eren infantilitzades, cosa que causava una situació de tensió important en el centre i impedia la garantia de drets fonamentals de les retingudes, com per exemple, a unes condicions de defensa judicial correctes. Al final, també denunciava les condicions d’higiene i de retenció, que qualificava de “properes a les d’una presó” i “injustificades”.

Forum Réfugiés denuncia l’allargament de les durades dels períodes de retenció. El 2021, la durada mitjana va ser de 23 dies

Segons un informe de l’any 2021 de l’entitat Forum refugiés, que dona suport a persones migrades i és autoritzat a intervenir a dins del CRA de Perpinyà, 391 van estar-hi internades el 2021. Les principals nacionalitats d’aquestes eren la marroquina (20,4 %), l’algeriana (16,8 %) i la tunisiana (10,9 %). El 61,8 % de les retingudes estaven en situació d’Odre de Quitter le Territoire Français (és a dir, d’expulsió) sense “Délai de Départ Volontaire”, és a dir sense possibilitat de marxar per voluntat pròpia durant un període de trenta dies. Les quatre principals tipologies de detencions eren: per infracció (25 %), en controls a les estacions (17,6 %), en detencions a la frontera (15 %), i un 9 % eren persones acabades de sortir de la presó. El 32 % restant provenia bàsicament de controls de trànsit o en el transport públic, detencions al lloc de treball o al domicili, o convocatòries a comissaria.

El 55,5 % de les persones van ser alliberades pel jutge o la Prefectura, mentre que un 29,5 % van ser expulsades del territori francès (un 12,3 % cap a un país de fora de la UE i un 17,2 % cap a l’espai Shengen); d’entre la resta, un 5 % van ser assignades a residència en espera de l’expulsió.

Forum Réfugiés denuncia també l’allargament de les durades dels períodes de retenció. El 2021, la durada mitjana va ser de 23 dies. Les persones d’origen algerià que al llarg del 2021 tenien una ordre de deixar el territori francès, però que per raons lligades a les restriccions de la pandèmia no podien ser expulsades, representaven un 10 % de les retingudes.

Article publicat al número 573 publicación número 573 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!