El projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2022 van ser aprovats pel Congrés dels Diputats espanyol el passat 25 de novembre amb el suport d’onze forces polítiques: PSOE, Unidas Podemos, ERC, PNV, Bildu, PDeCAT, Más País, Nueva Canarias, Compromís, Teruel Existe y PRC. A partir d’ara continuarà la seva tramitació al Senat, però, més enllà dels titulars amb què uns i altres volen defensar les diferents partides, què s’hi amaga darrere el teló dels PGE?
En la presentació dels comptes, el Govern espanyol treia pit de “l’important augment en despesa social” i, en aquest sentit, la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, assenyalava que “sis de cada deu euros es dedicaran a polítiques socials”. Ara bé, de necessitats socials, n’hi ha moltes i caldria matisar que les pensions, les prestacions de l’atur, la seguretat social, els serveis públics i els interessos del deute absorbiran la majoria d’aquests 250.000 milions d’euros reservats per a la despesa social. La ministra, però, no va fer menció de la generosa part del pastís que s’emporta l’exèrcit. Segons un informe elaborat pel Grup Antimilitarista Tortuga, la despesa del ministeri de Defensa equival a més 31.168 milions d’euros, als que caldria afegir 8.124 milions més de deute heretat; per tant, una despesa total de 39.292 milions d’euros.
La despesa del ministeri de Defensa equival a més 31.168 milions d’euros, als que caldria afegir 8.124 milions més de deute heretat; per tant, una despesa total de 39.292 milions d’euros
Oficialment, però, el govern espanyol només n’ha reconegut 10.155 milions, el que representa un 7,9% més que l’any anterior. Els 29.000 milions d’euros i escaig restants s’inverteixen de manera indirecta o “oculta”, com diu l’informe. Resulta que el 37% de les inversions totals de l’Estat (3.647,32 milions d’euros) va dedicat al Ministeri de Defensa. És així com el govern injecta de manera explícita menys de la meitat dels diners necessaris per sufragar els costos de l’exèrcit i, per contra, tota la resta es cobreix a través de partides que altres ministeris com el de Cultura i Esport o el d’Agricultura, Pesca i Alimentació, així com la Casa Reial, contemplen per al de Defensa. Tot això, comptant partides extrapressupostàries i deute, a part.
Un dels punts que més indigna a Juan Carlos Rois, l’autor de l’informe i qui ha analitzat fil per randa cada una de les partides destinades al ministeri de Defensa i en què s’inverteix cada cèntim, és el fet que es dediqui un 46% de tots aquests diners a pagar sous i un 33% a l’adquisició d’armament i a les inversions militars. Per tant, les operacions que en teoria justifiquen l’existència de l’exèrcit només s’emporten el 14% del total, mentre que el tant per cent restant es dedica a qüestions més ínfimes. Pel que fa a aquest 46% que es dedica a remunerar els militars destaca el “programa de reserva”, una partida que consisteix a retribuir als oficials que sobren en l’estructura operativa, però que es mantenen per si se’ls requerís en un futur. Mentrestant, aquest col·lectiu té dret a treballar en un altre lloc. Per tant, poden optar, per llei, a un doble sou.
Rois assenyala el motiu pel qual l’exèrcit espanyol surt tan car en comparació amb el d’altres països: “Tenim un exèrcit excessivament desmesurat. Per cada oficial hi ha set soldats i hi ha més generals dels que hi hauria d’haver per llei”, explica l’antimilitarista. “Sobra personal, i encara més si es té en compte altres cossos de defensa com la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Per això hem d’invertir gairebé la meitat dels diners que hi ha a Defensa en sous”, afegeix.
Els diners que el govern inverteix en armament tampoc semblen ser de gaire utilitat. La majoria d’armes que compra l’Estat espanyol són de projecció a llarga distància, com les compres d’avions de combat EF 2000 (per valor de 593,82 milions d’euros), avions A-400 (per 379, 08 milions) o submarins S80 (per 340 milions), entre altres. En canvi, mentre tot això no s’utilitza, els centres d’atenció primària (CAP) d’arreu del país denuncien “una greu mancança de pressupost i de personal”, hi ha moltes famílies que necessiten una beca de menjador i no la tenen i múltiples centres públics que necessitarien una remodelació o adaptació per les persones amb mobilitat reduïda encara esperen el seu pressupost, entre altres necessitats socials i d’influència directa a la qualitat de vida ciutadana.
L’organisme encarregat de fiscalitzar els comptes públics recrimina que, any rere any, Defensa calcula el seu pressupost entre un 30 i un 50% a la baixa
L’organisme encarregat de fiscalitzar els comptes públics, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), també ha fet sonar l’alarma al respecte, ja que recrimina que, any rere any, Defensa calcula el seu pressupost entre un 30 i un 50% a la baixa. Tot plegat explica per què hi ha un deute militar extraordinari de més de 8.000 milions d’euros i perquè en els últims trenta anys s’han anat afegint partides extrapressupostàries a l’execució final del pressupost del ministeri de Defensa.
Segons Juan Carlos Rois, el govern “sap que si diguessin la veritat sobre la despesa militar, la gent estaria escandalitzada. Per això intenten amagar-ho a través d’inversions i de dèficits”. I afegeix que “el més preocupant és que gaudeixen de dotacions molt generoses, però a més a més, com que projecten la imatge que no tenen suficients diners, el govern els aprova ampliacions de crèdit repetidament. Resultat: deute i més deute”, conclou Rois. Per tot plegat, el grup antimilitarista Tortuga assenyala la “despesa desproporcionada i exagerada” que el govern espanyol aboca a l’exèrcit.
La despesa no econòmica
Al marge de la rendibilitat d’aquests comptes, també cal tenir present que l’exèrcit és un dels actors que més contribueix a la crisi climàtica. Un informe del Centre Delàs Estudis per la Pau, assegura que “la seguretat militaritzada té un paper essencial en l’empitjorament constant de la crisi ambiental a escala planetària” i coincideix amb la denúncia del Grup Tortuga: “la despesa militar és una protecció dels pocs que deixa al marge a les grans majories de població, a través de l’anomenada seguretat nacional. Una protecció que és essencial, perquè sense ella, el sistema depredador de recursos que està amenaçant el planeta i el seu sistema biològic, no podria existir”.
La petjada militar en el medi ambient és considerable. Per començar, la principal font d’energia dels exèrcits són els combustibles fòssils dels seus vehicles, especialment dels aeris. Considerant que les emissions de les Forces Armades Espanyoles segueixen paràmetres similars a les de l’Estat francès i Alemanya, s’estima que aquestes emeten de manera directa una mitjana de 7,46 tones de diòxid de carboni (CO₂) anuals per cadascun dels seus 120.000 militars. Tot i que el govern espanyol ha de fer complir el protocol d’emissions GEI, el Centre Delàs és escèptic i avança que cal un seguiment molt rigorós per reduir la petjada ecològica compromesa en els objectius de política mediambiental.
