Un any més, el 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora, està marcat arreu dels Països Catalans per la convocatòria de vaga general feminista. Enguany, és el sisè any d’ençà que el 2018 una onada de sororitat s’aixequés a escala mundial rere una consigna inqüestionable: “Nosaltres movem el món, ara l’aturem”. La lluita contra la violència masclista i els feminicidis, contra la desigualtat de gènere i les diferents formes d’opressió com ara el racisme o la transfòbia, convergeixen en una mobilització que persegueix visibilitzar la situació d’explotació de les dones en l’àmbit del treball, la reproducció social i el treball reproductiu.
Una de les cites clau que marca l’inici de la mobilització des de fa dotze anys és la marxa nocturna convocada per Se va a armar la gorda, col·lectiu format per diferents grups i persones procedents del feminisme autònom de Barcelona que des del 2011 organitzen una setmana d’accions no-mixtes, sense partits ni banderes. En aquesta edició, la manifestació va partir de l’estació de metro de Maria Cristina el vespre de dimarts 7, envoltada d’un ampli dispositiu policial format per vint furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra acompanyades des de l’aire per un helicòpter que monitorava el recorregut de les centenars de manifestants.
Feministes d’arreu del país han tallat diverses carreteres des de primera hora del matí, generant cues de trànsit quilomètriques i trencant la normalitat d’un dia feiner qualsevol
En un ambient combatiu i rere la consigna de “la nit és nostra”, la marxa prodrets de les treballadores sexuals va arribar fins a l’estació de Sants i va continuar fins al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, on es va denunciar “la llei d’estrangeria, el racisme institucional i l’ordre colonial” davant l’obertura del nou mòdul de dones. La iniciativa d’organitzar marxes nocturnes prèvies al 8M s’ha estès a altres llocs del territori com Sort (el Pallars Sobirà), Castelldefels (el Baix Llobregat), Rubí (el Vallès Occidental) o Xàtiva (la Costera) on també s’han dut a terme.
Amb poques hores de diferència entre la foscor de les marxes nocturnes i la primera albada del dia, feministes d’arreu del país han tallat diverses carreteres des de primera hora del matí, generant cues de trànsit quilomètriques i trencant la normalitat d’un dia feiner qualsevol. Als accessos a la ciutat de Barcelona, hi ha hagut talls tant a l’avinguda Meridiana com a la Diagonal, on hi ha hagut picabaralles amb conductors que volien boicotejar l’acció encapçalada per 250 dones i on s’ha produït un intent d’atropellament que ha deixat dues manifestants ferides lleus.
Els bloquejos viaris no han quedat circumscrits a l’Àrea Metropolitana sinó que també n’hi ha hagut a punts de la xarxa com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) –on el seguiment de la vaga, de la mateixa manera que a la resta de campus universitaris, és majoritari– així com a la resta de campus o a l’Eix Transversal al seu pas per la comarca del Moianès, on feministes de la Catalunya Central s’han trobat “per unir forces en plena crisi social, econòmica i ambiental demostrant que, tot i la desmobilització provocada per la pandèmia i les agressions de l’extrema dreta, seguirem lluitant fins a tenir vides dignes”. Al migdia, estudiants de les universitats i instituts han protagonitzat una multitudinària manifestació a Barcelona, que s’ha desplaçat des de la plaça Universitat a les portes del Palau de la Generalitat.
Més enllà d’aquests talls més multitudinaris i amb un impacte més important sobre el trànsit, se n’han produït molts més dins de diferents termes municipals. Per exemple, aquest ha estat el cas de Sant Cugat del Vallès, on desenes de dones han tallat l’avinguda Rius i Taulet, el dia que es compleixen cinc anys des de l’acció als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per la qual set feministes del col·lectiu local Hora Bruixa seran jutjades els pròxims mesos amb una petició fiscal de tres anys de presó i 26.000 € de multa, en el que és un dels casos repressius més icònics del darrer cicle de lluita feminista. Per la seva banda, a la ciutat de Lleida s’ha dut a terme un piquet que ha recorregut els carrers de la capital del Segrià format per estudiants i treballadores que han denunciat, entre d’altres, la crisi habitacional davant l’oficina municipal d’habitatge de l’ajuntament, així com la repressió al moviment pel dret a l’avortament a Andorra.
A d’altres ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o Berga també hi ha hagut piquets que han reivindicat els mateixos drets per a totes les dones
A altres ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o Berga també hi ha hagut piquets que han reivindicat els mateixos drets per a totes les dones, mentre que a la ciutat de Barcelona sindicats com la CGT, la Intersindical i la IAC han recorregut el centre fent diverses aturades davant la seu de serveis socials, del Consorci d’Educació i de la comissaria de la Policia Nacional espanyola, per criticar la “discriminació a les famílies monoparentals per tenir les 32 setmanes” i “les polítiques racistes i patriarcals de l’administració pública”. Al seu torn, aquest piquet també ha fet accions davant la seu d’una botiga de Mercadona i d’Inditex per exigir millores laborals, salarials i de drets per a les seves treballadores. A altres capitals del país com Tarragona també s’han dut a terme mobilitzacions, en aquest cas la que ha arrencat a les dotze del migdia des de la plaça Imperial Tarraco i ha aplegat més de 2.000 manifestants.
La vaga feminista també s’ha estès a altres territoris com al País Valencià. A la ciutat de València, l’assemblea feminista ha dit a terme una acció que ha consistit a encadenar-se a les portes del Mercat Central “contra la precarització de la vida” amb el lema “ocupem els espais que el capitalisme ens ha arrabassat”. Prèviament, un piquet ha recorregut la capital i han rebut la pressió tant de la Policia Nacional espanyola com de la Policia Local, amb el resultat de cinc activistes identificades per ocupació de via pública, amb l’argument que no disposaven ni de permís de concentració ni d’activitat. A Castelló s’ha desplegat una pancarta on es podia llegir “Agressors fora de l’UJI” en l’acte institucional organitzat a la universitat amb motiu del 8M. També s’ha retirat la bandera morada desplegada al jardí de davant del rectorat i s’ha substituït per una pancarta amb el mateix missatge. La mobilització s’ha fet en resposta a diversos casos d’abús per part de professors denunciats per estudiants.
La Taula Sindical de Catalunya denuncia “intents per part de les empreses d’invisibilitzar la vaga fent comunicacions a les seves plantilles negant l’existència d’una convocatòria legal”
La Taula Sindical de Catalunya ha explicat que fins al moment les dades que han recollit els mostren un seguiment irregular de la convocatòria de vaga a les empreses i el sector públic. Així mateix, denuncien “l’establiment de serveis mínims abusius per part del Departament d’Empresa de la Generalitat amb un 85% al transport públic”. A més a més, asseguren tenir constància de diverses treballadores que han evidenciat “intents per part de les empreses d’invisibilitzar la vaga fent comunicacions a les seves plantilles negant l’existència d’una convocatòria legal de vaga”.
No obstant això, en totes les accions celebrades fins al moment hi ha una crítica explícita al sistema capitalista i patriarcal com a estructura que reprodueix tota mena de violències contra dones, lesbianes, trans, migrants i treballadores sexuals. “El sistema capitalista ens oprimeix amb una inflació desmesurada i salaris de pobresa que fan insostenible la subsistència. Desnonaments, pobresa energètica, pensions miserables i retallades als serveis de salut atempten amb la dignitat de les persones”, afirma en una nota de premsa el Comitè Perifèria Zona Nord, qui ha aplegat més de dues-centes dones en el tall de trànsit d’aquest matí a la Meridiana de Barcelona. Al mateix text, clouen amb un recordatori punyent: “Falten les companyes que no han pogut fer vaga per motius laborals, econòmics, de conciliació familiar, per por a la repressió policial, per no tenir els papers en regla i també falten les assassinades”.
