Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La via neozelandesa contra el terror ultradretà

El Parlament del país austral prohibeix la venda d’armes semiautomàtiques i en requisa 56.346 d’existents en mans de particulars després de la matança supremacista a Christchurch

Un dels actes no es promociona l'entrega voluntària d'armament a Wellington, Nova Zelanda / Arxiu

La venda d’armes semiautomàtiques està prohibida a Nova Zelanda, i la seva tinença s’ha endurit. També les peces, cartutxos i municions que poden emprar-se per modificar armes i convertir-les en semiautomàtiques; així com les escopetes amb una capacitat de més de cinc cartutxos. Així ho va aprovar el Parlament del país oceànic, amb 119 vots a favor i un en contra, menys d’un mes després de l’atemptat ultradretà –perpetrat el 15 de març de 2019– contra dues mesquites a la localitat de Christchurch, en el qual van ser assassinades 51 persones i 49 més van resultar ferides.

El govern, encapçalat per la laborista Jacinda Ardern, també va declarar una amnistia perquè les persones que tinguessin armes prohibides per la nova llei poguessin lliurar-les i ser recompensades econòmicament en funció d’un barem. El termini de lliurament va vèncer el 20 de desembre de 2019. Els pagaments han costat a l’erari uns 60 milions d’euros. Les autoritats de Nova Zelanda van recuperar més de 56.346 armes de foc abans que conclogués el pla de recompra i amnistia –és a dir, la policia no va preguntar a qui les entregava com i on les havia adquirit. El programa, dirigit a persones amb llicència que ostentessin armes declarades prohibides després de l’assalt, es va posar en marxa el 20 de juny i també ha permès retirar de la circulació gairebé 188.000 recanvis il·legalitzats, inclosos carregadors de gran capacitat i empunyadures de pistola.

El programa, dirigit a persones amb llicència que ostentessin armes declarades prohibides després de l’assalt, es va posar en marxa el 20 de juny i també ha permès retirar de la circulació gairebé 188.000 recanvis il·legalitzats

Els tirotejos ultradretans contra dues mesquites de Christchurch, a l’illa sud de Nova Zelanda, van ser perpetrats durant la pregària dels divendres, la més important de la setmana del calendari islàmic. Dels 51 morts, 42 estaven a la mesquita d’Al Noor i set a la de Lindwood. Dues persones greument ferides van morir posteriorment a l’hospital. L’atemptat va estar liderat pel ciutadà australià Brenton Tarrant, originari de l’estat de Nova Gal·les del Sud, que ja havia anunciat l’atac dos dies abans a través de Twitter i del portal ultra 8chan. Tarrant va retransmetre el tiroteig en directe a través de Facebook Live. El supremacista va ser detingut i empresonat en espera de judici.

Així mateix, les armes de l’assassí estaven adornades amb un refregit de textos, símbols i noms –alguns d’ells de víctimes de l’extremisme islàmic–, molts dels quals amb connexions clares amb diferents moviments d’ultradreta i neonazis. També amb batalles històriques contra l’Imperi otomà –com el setge de Viena de 1683 o la batalla del Pas de Shipka de 1877–, així com personatges històrics que segons la mitologia es van enfrontar a l’expansió musulmana –com l’asturià don Pelai (figura que ara també reivindica Vox amb la recuperació del mite de la reconquista cristiana de Castella), el cabdill franc Carles Martell o el polonès Feliks Kazimierz Potocki.


Inspiració en el feixisme de l’Estat espanyol

A part del símbol del sol negre de les SS nazis, emprat actualment pel moviment neonazi, destacaven tres noms a les inscripcions dels fusells del tirador identitari de Christchurch: el de Josué Estébanez, el soldat de l’Exèrcit de Terra espanyol i simpatitzant neonazi, autor l’any 2007 d’una punyalada mortal a l’antifeixista madrileny Carlos Palomino; el d’Alexandre Bissonnette, autor del tiroteig i matança en una mesquita del Quebec el 2017, i el de Luca Traini, autor d’un tiroteig a la població italiana de Macerata contra persones racialitzades el 2018.

Tarrant, de 28 anys, és, a més, l’autor d’un manifest de 74 pàgines, inspirat en el text d’Anders Breivik –l’ultradretà noruec autor dels atemptats d’Oslo i l’illa d’Utoya de 2011–, en el qual exposa que el tiroteig està motivat per venjar “el miler de morts” produït per l’islam a Europa al llarg de la història. El manifest, titulat “El gran reemplaçament”, en relació amb la tesi d’un llibre de Renaud Camus que pregona que la “població autòctona europea i cristiana serà substituïda per una de forana i musulmana”, és un concepte primordial en cercles ultradretans i en particular al Moviment Identitari (MI). De fet, Tarrant tenia vincles financers amb l’MI, com va revelar la radiotelevisió pública d’Àustria ORF en una investigació que certifica una transferència de 1.500 euros realitzada per Tarrant al cabdill de l’MI europeu, l’austríac Martin Sellner. Tarrant agraïa a Sellner “la bona feina feta”.


Atacs a la població migrant

El Moviment Identitari va noliejar, l’estiu de 2017, un vaixell per patrullar per la Mediterrània central –la ruta migratòria cap a Europa amb més persones mortes i desaparegudes– i bloquejar el rescat de migrants. Van anomenar la seva missió “Defensar Europa” i van pretendre “salvar Europa i la civilització occidental”, “amenaçada” per una suposada “invasió” de migrants; una “invasió”, deien, fomentada per les “ONG que rescaten migrants i els trafiquen en terres europees”.

L’altra gran acció propagandística de l’MI –transnacional i molt actiu a les xarxes socials– va ser el bloqueig simbòlic, l’abril de 2018, del port de muntanya Col de l’Échelle, el pas fronterer als Alps entre Itàlia i l’Estat francès, per impedir el pas de refugiades. Amb helicòpters i camionetes, un centenar d’integrants del col·lectiu ultradretà va realitzar l’acció “per fer que els governs reforcessin les fronteres per aturar el flux d’immigrants il·legals”. Dit i fet, en menys de 24 hores el govern d’Emmanuel Macron ja patrullava la frontera alpina.

Tant el vocabulari com la retransmissió en anglès, així com el seu evident homenatge a Tarrant i l’ús dels fòrums ultres 4chan i 8chan, suggereixen que la radicalització del neonazi de Halle també va tenir lloc a internet i que els tirotejos d’aquest calibre tenen una comunitat d’admiradors virtuals i copiadors arreu d’Occident

Si a Nova Zelanda s’han prohibit les armes semiautomàtiques després d’un atemptat, no ha passat el mateix als Estats Units o a la Unió Europea. La ciutat alemanya de Halle va ser escenari d’un tiroteig identitari. Dues persones van ser assassinades quan un individu, Stephan Baillet, que va fracassar en el seu intent d’assaltar una sinagoga i perpetrar-hi una massacre, va disparar-les al carrer amb armes de foc automàtiques casolanes.

Segons Radio New Zealand, 35 persones han estat imputades per haver compartit el vídeo retransmès per Tarrant. Almenys un, el conegut neonazi Phil Arps, és a la presó condemnat a 21 mesos per redifondre la retransmissió de l’atemptat de Christchurch. “Les seves accions glorifiquen i encoratgen l’assassinat en massa amb pretextos religiosos i d’odi racial”, va dir el jutge a Arps.

En aquest sentit, tant el vocabulari com la retransmissió en anglès, així com el seu evident homenatge a Tarrant i l’ús dels fòrums ultres 4chan i 8chan, suggereixen que la radicalització del neonazi de Halle, Stephan Baillet, també va tenir lloc a internet i que els tirotejos d’aquest calibre –un exemple clar de ludificació, és a dir, l’adopció de dinàmiques de videojoc en entorns no lúdics– tenen una comunitat d’admiradors virtuals i copiadors arreu d’Occident.

Baillet també mostrava la seva admiració per Alek Minassian, l’autor de l’atropellament massiu amb furgoneta a Toronto motivat per l’anomenat ideari incel, una abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibacy (‘celibat involuntari’) que fa referència a una subcultura que consisteix en comunitats virtuals d’homes misògins i heterosexuals. Baillet va seguir el mateix patró que Patrick Wood Crusius, el tirador supremacista blanc d’El Paso que l’agost va assassinar amb una arma semiautomàtica 22 persones d’origen hispà, perquè segons ell eren els “altres” responsables del “gran reemplaçament”.

La retransmissió s’ha convertit en una moda dins l’escena ultradretana, com posen de manifest les darreres matances. La primera ministra, Jacinda Ardern, va anunciar la creació d’un equip d’investigació dedicat a buscar i perseguir el contingut extremista i ultradretà a internet. El govern neozelandès invertirà així uns vint milions d’euros en un equip dedicat “al monitoreig i la interrupció del contingut extremista violent als canals digitals. Això funcionarà de manera similar a com es treballa en casos de material d’explotació sexual infantil”, va dir Ardern, alhora que enforteix la col·laboració amb Amazon, Google, Facebook, Instagram, Twitch i Twitter per combatre el fenomen.

Aquest article s’ha publicat al Suplement del Festival de cinema asiàtic de CineBaix amb la Directa 491